Excursió familiar a Andorra

La família Pujol gairebé en ple -amb les excepcions notables dels membres més vinculats a la política, l'expresident i l'ex secretari general de Convergència, Oriol- van visitar Andorra. Ja han passat els temps de les mitges de niló, el duralex o els primers transistors i tampoc no venien a obrir cap compte corrent, que ja prou n'han tingut d'aquest color.

Marta Ferrusola, el primogènit Jordi, Marta, Maria i Oleguer arribaven per declarar davant la batlle -jutgessa de primera instància- Canòlich Mingorance, per ratificar la denúncia contra el responsable o responsables del suposat delicte -que ho és al codi penal andorrà- de revelació de secret bancari.

Pel que ha transcendit, en la versió de l'advocat de la família, Jean Michel Rascagnères, els Pujol no van poder assenyalar cap suposat responsable concret de la «filtració» i la denúncia -que no querella criminal- és en abstracte, contra qui puguin trobar com autor, si la instrucció del cas aconsegueix arribar a bon port.

Rascagnères no és un lletrat més. Va ser degà del col·legi d'Advocats andorrà i representant de l'actual subdirector del Diari d'Andorra, Toni Solanelles, quan es va querellar contra la policia i la batlle que va emparar el control del seu telèfon mòbil -i el de l'actual director del rotatiu, Ricard Poy- per esbrinar a qui trucaven i de qui rebien trucades, en un intent d'esbrinar els autors de filtracions sobre casos penals en el país.

La demanda en aquell cas va prosperar, tant a les instàncies judicials definitives a Andorra com al Tribunal d'Estrasburg, que van coincidir a qualificar els fets com a vulneració dels drets constitucionals dels periodistes.

Els cinc dels Pujol-Ferrusola es van presentar davant la batlle, que els havia citat, a primera hora del matí. Una televisió privada espanyola va intentar, sense èxit, aconseguir les imatges, mentre el Diari d'Andorra va fotografiar a Oleguer Pujol Ferrusola al centre de la capital, i a Jordi -que va venir sol i separat de la mare i germans- dinant amb un «empresari vinculat a mitjans de comunicació» andorrans, tot i que la imatge s'ha publicat desenfocada (potser ja es va obtenir així, sens dubte des de lluny).

L'empresari en qüestió és Francesc Robert, periodista de formació, ex director general de la Televisió d'Andorra (ATV) i soci de Jordi Pujol Ferrusola en alguns negocis.

Tornant a les manifestacions de l'advocat Rascagneres, els seus representats no descarten demanar al «filtrador» dels comptes, a més de les possibles responsabilitats penals, una compensació per danys i perjudicis.

Serà difícil, tanmateix, que l'acusat pugui ser jutjat a Andorra si, com es diu d'un dels assenyalats com a sospitós de la revelació, està vivint ara a Madrid, des d'on no hi hauria motiu per a una extradició per part d'Espanya, com a ciutadà espanyol i perquè el delicte a Andorra no ho seria de cap manera a l'Estat veí del sud.

D'altra banda, l'enviament dels resultats de la investigació paral·lela sobre el volum dels comptes dels Pujol al principat pirinenc, i del seu origen, molt més fàcil de culminar, també estaria limitada en l'abast, com ja vam explicar.

I és que, atès que al sistema judicial i penal andorrà, el delicte d'evasió de divises no existeix, les dades obtingudes no podrien fer-les servir els tribunals espanyols com a prova en cas d'evasió fiscal, i només per al cas que els fons siguin procedents d'algun dels supòsits de corrupció política, com ara tràfic d'influències, ús irregular d'informació privilegiada o suborn, entre d'altres.

Des de bon començament s'ha dit que l'objectiu principal de la denúncia dels Pujol al suposat informador de la Hisenda i/o la fiscalia espanyola és, precisament, l'anul·lació de les proves obtingudes a Andorra, el que dificultaria extraordinàriament una eventual condemna.