Quan -si es confirma- el president del govern Mariano Rajoy arribi a Andorra portarà una mena de «regal» que en aquests casos ofereixen els mandataris als països que visiten, en forma de pactes que interessen, sobretot, als llocs d'arribada. En aquest cas es tracta de la signatura del tractat bilateral contra la doble imposició, que evita pagar dues vegades, a cada una de les hisendes, pel mateix concepte
Quan -si es confirma- el president del govern Mariano Rajoy arribi a Andorra portarà una mena de «regal» que en aquests casos ofereixen els mandataris als països que visiten, en forma de pactes que interessen, sobretot, als llocs d'arribada.
En aquest cas es tracta de la signatura del tractat bilateral contra la doble imposició, que evita pagar dues vegades, a cada una de les hisendes, pel mateix concepte.
L'acord polític el van tancar aquesta setmana els ministres de Finances Cristóbal Montoro i Jodi Cinca, durant l'entrevista mantinguda a Madrid, conseqüència de la trobada del dia 12 anterior entre els caps dels executius.
Aquest tracta és força important per a Andorra. El cas més esmentat és dels empresaris i professionals del país pirinenc que cada contracte a l'Estat espanyol es veu gravat amb un 25 per cent. Això augmenta el preu a cobrar al client fins a una proporció fora de competitivitat i de mercat.
Les solucions han estat, fins ara, crear i inscriure una empresa com a espanyola, en territori espanyol, de la mateixa manera que s'ha produït una onada d'obertura de comptes corrents a sucursals bancàries de la Seu, perquè les transferfències fetes directament des de bancs andorrans són extraordinàriament «cares»; si es tracta de quantitats petites, aquest cost supera el de la xifra tramesa.
Com acostuma a passar, cadascuna de les parts destaquen allò de l'acord que els hi resulta més afavoridor. Cinca diu haver aconseguit que el govern de l'Estat veí renuncïi a exigir l'intercanvi automàtic d'informacions fiscals (sense intervenció judicial) fins que l'OCDE no acordi aquesta mesura amb un conjunt d'Estats, entre els quals els petits europeus (Mónaco, San Marino, Liechtenstein) i d'altres entre els quals Suïssa i Luxemburg. Els interlocutors han calculat que aquesta decisió gairebé global es produeixi, a tot trigar, d'aquí a tres anys, el 2017.
Els arguments andorrans per eliminar aquesta cláusula fins ara exigida pels interlocutors és que no s'ha inclòs en l'acord signat amb França, i que signar-la ara seria avançar-se a una realitat futura, deixant un cop més Andorra en desavantatge respecte a d'altres places financieres, que tampoc no figuren a les llistes de paradisos fiscals.
La contrapartida és, també, una altra de les condicions incloses de l'acord amb el govern francès: la prohibició de instal?lar a Andorra societats «off shore», definides en la informació oficial de l'executiu pirinenc com empreses que només hi tenen sobre el terreny «un apartat de correus» (o una adreça de correu electrònic) i que a la pràctica fan totes les operacions des de fora.
D'altres afers, com ara el «cas Pujol» no hi ha constància que en parlessin Cinca i Montoro. Els tràmits judicials continuen sense cap novetat ni decisió coneguda. I tampoc hi ha constància que comentessin la posició andorrana respecte del procés sobiranista o independentista català.
No els hi calia fer-ho, perquè la pràctica ha vingut demostrant un respecte escropolós d'Andorra a l'estatus quo, i amb les relacions sempre d'Estat a Estat, fins i tot quan l'escenari de les accions ha estat Catalunya, excepte d'afers molt locals, com ara la reobertura de l'aeroport de la Seu d'Urgell, que segons l'alcalde de la ciutat fronterera es produirà ja «en poques setmanes», a temps per rebre els turistes de la temporada d'esquí.
Pel que fa al tractat ja decidit, queda ara la redacció concreta, entre tècnics dels dos ministeris, del text del tractat contra la doble imposició, i les aprovacions finals als governs i, si s'escau, als parlaments respectius. Amb l'urgència desitjada perquè Rajoy ho pugui anunciar durant una visita que, d'altra banda, pot no estar lliure de manifestacions en contra seva per la part de la comunitat andorrana d'origen català i, sobretot, de la delegació que manté al coprincipat l'Assemblea Nacional Catalana, per molt que el govern local intenti evitar-les, o minimitzar-les.
Escriu el teu comentari