Contraatacs a l'andorrana

L'escàndol del «cas Pujol» semblaria que ha provocat un seguit de contraatacs, polítics y judicials, en defensa de la imatge d'Andorra. Dimarts, festa nacional de Meritxell, la patrona del país, el Síndic (president del Parlament), en el discurs internacional va fer una defensa aferrissada de l'honradesa de la ciutadania i les autoritats del país.

L'escàndol del «cas Pujol» semblaria que ha provocat un seguit de contraatacs, polítics y judicials, en defensa de la imatge d'Andorra. Dimarts, festa nacional de Meritxell, la patrona del país, el Síndic (president del Parlament), en el discurs internacional va fer una defensa aferrissada de l'honradesa de la ciutadania i les autoritats del país.

Ahir, Francesc Badia, degà del col·legi d'advocats, que rebia els homòlegs del sud de França reunits en simposi, afirmava que «Andorra sortirà reforçada del cas Pujol», perquè demostrarà la seriositat en el compliment de les lleis i dels acords internacionals.

Informacions de la policia i cròniques judicials, coincidents en el temps suposadament per casualitat, incideixen en la persecució que des de fa anys es ve fent aquí dels capitals importats indegudament.

El cos de seguretat informava sobre la detenció, i empresonament preventiu, d'un home de 31 anys, acusat d'intentar ingressar en un banc del país «una quantitat veritablement important» de diners. Segons la informació, la identitat aportada pel detingut, suposadament falsa, l'acreditaria com a ciutadà de Mèxic. I l'acusació és doble: per intent de blanqueig de capital d'origen delictiu, i per falsificació documental.

Amb pocs dies de diferència, els tribunals han examinat la demanda italiana d'extradició d'Umberto Rocco, i resident «passiu» (fiscal) al principat pirinenc, acusat d'una estafa a la Hisenda del seu país originari, de dos milions i mig d'euros. S'ha desestimat que falsifiqués la seva identitat, però sembla acreditat que va crear un entramat d'empreses «subjectivament falses».

L'ocupació en aquestes declaracions y operacions, divulgades amb un gran sentit de l'oportunitat en defensa de la imatge andorrana, s'ha vist complementada per un intent del cap de Govern, Antoni Martí, d'estovar l'opinió vaticana -i de rebot, del bisbe-copríncep- envers dues reivindicacions de la «societat civil»: la despenalització de l'avortament i els matrimonis entre persones del mateix sexe.

L'entrevista, pel coneixement directe de Martí i tantes referències publicades del tarannà de Francesc, a través de declaracions i gestos, de ben segur que va ser cordial, amigable, i fins i tot comprensiva per part del pontífex.

No calia esperar, però, que aquest fos el moment ni els personatges com perquè el Papa canviés radicalment la doctrina multisecular de l'església catòlica, ni menys que ho fes el secretari d'Estat, amb qui el mandatari andorrà va mantenir una conversa més llarga.

Pel que fa a les unions de persones del mateix sexe, l'opinió del papa Bergoglio va ser molt menys contraria, i fins i tot, per les declaracions posteriors de l'interlocutor andorrà, li va agradar la solució proposada per Demòcrates d'Andorra, el partit de la majoria al parlament, d'evitar la fricció total en prescindir de la paraula maleïda, matrimoni, substituïda per la denominació com a «unions estables», això sí, amb el reconeixement de tots els drets matrimonials, inclòs el de l'adopció d'infants.

Alguns concernits consultats s'havien mostrat, més que resignats, contents, amb l'homologació legal del seu estatus. Les forces d'oposició per l'esquerra, feministes, i els col·lectius concernits, tanmateix, rebutgen frontalment aquesta «hipocresia» en el nom.

Sobre l'avortament, però, l'oposició papal i del seu titular d'Exteriors va ser absoluta. Fins i tot a legalitzar-lo en els tres «supòsits bàsics» (violació, malformació del fetus i risc per a la salut de la mare- I en aquest cas, la reacció del primer partit opositor, el socialdemòcrata, no ha estat menys radical: han demanat, ras i curt, un referèndum sobre la continuïtat o no de la figura dels Coprínceps.

Fins ara, aquesta demanda no sembla tenir el suport social majoritari; especialment en els sectors més conservadors, que encara mantenen una campanya -de ben segur a incloure en el programa per a les eleccions de l'any vinent- contra la nova fiscalitat homologable internacionalment, i sobretot contra l'IRPF.

Encara sort, per als dos centenars llarg de dones d'Andorra que el departament de Salut de la Generalitat inclou cada any entre les que avorten al Principat veí, que la contrareforma antiavortista de Gallardón sembla ajornada «sine die».