Andorra, plaça financera
(V) Fiscalitat en actualització

Robert Pastor

ROBERT PASTOR

Els avantatges fiscals que ofereix Andorra ja no són de figures impositives, sinó dels tipus de gravamen. De fet, els ciutadans del principat pirinenc estan (estem) sotmesos a la pràctica totalitat de figures de l'entorn europeu, tant les taxes com els impostos locals (radicació, serveis com la recollida de residus, IBI) fins i tot la recaptació que es reparteixen comuns i govern, com ara l'ITP (impost de transmissions patrimonials, que és per les compravendes de béns immobles, amb el complement del que s'aplica a les plusvàlues obtingudes en aquest tipus d'operacions.

Els avantatges fiscals que ofereix Andorra ja no són de figures impositives, sinó dels tipus de gravamen. De fet, els ciutadans del principat pirinenc estan (estem) sotmesos a la pràctica totalitat de figures de l'entorn europeu, tant les taxes com els impostos locals (radicació, serveis com la recollida de residus, IBI) fins i tot la recaptació que es reparteixen comuns i govern, com ara l'ITP (impost de transmissions patrimonials, que és per les compravendes de béns immobles, amb el complement del que s'aplica a les plusvàlues obtingudes en aquest tipus d'operacions.

Tampoc no falta l'equivalent a l'IVA (impost general indirecte o impost de serveis indirectes (IGI i ISI), segons les factures siguin d'empreses o de professionals), l'impost de societats, i, a partir del primer dia de l'any vinent, s'afegeix l'IRPF.

La diferència dels tipus és notable. A tall d'exemples: IGI i ISI generals es graven amb el 4,5 per cent, amb algunes excepcions a la baixa, i unes quantes (menys) a l'alça, fins al 7, o al 9,5 per cent. Societats, ja, i IRPF a punt d'arribar, ab el 10%. En el segon cas, la linealitat de l'aplicació, qualsevol que sigui el nivell d'ingressos, es compensa amb un seguit de desgravacions, que deixen el mínim a declarar en 24.000 euros bruts a l'any, o 45.000 quan es tracta de la declaració conjunta de la parella reconeguda legalment.

Pel que fa al sector bancari, i específicament per als clients, la figura clau és l'impost a l'estalvi dels «no residents», sobre els rendiments produïts per comptes corrents i dipòsits, que s'ha anat incrementant i avui arriba al 35 per cent.

Ara, entre les negociacions obertes ambla Unió Europea, es demana par part de Brussel·les l'ampliació d'aquesta figura fiscal també a la resta dels productes financers d'inversors estrangers, com ara els fons d'inversions, accions o d'altres. Aquesta negociació s'ha establert conjuntament amb Suïssa i la resta dels microestats europeus: Mònaco, San Marino i Liechtenstein, a més d'Andorra.

I els bancs són, per si mateixos, els màxims contribuents. A més de l'impost de societat, el tipus d'IGI-ISI específic, que s'aplica a les comissions que es cobren a clients és el 9,5 per cent tot i que, com passa a l'IVA a Espanya, de la quantitat bruta es descompten quantitats pagades per aquest concepte a proveïdors.

A aquestes exaccions cal afegir les que, per diversos conceptes, els recapten a nivell local. Finalment, els bancs han assumit fins fa poc el conjunt del deute públic, tant de l'Estat com de les corporacions parroquials, fins que fa pocs anys es van produir les primeres emissions de deute públic en forma de bons oferts a particulars i que, en gran part, continuen assumint les entitats financeres.

Si a l'interior, la càrrega fiscal (i de seguretat social) encara està lluny dels alts nivells generals a Europa, i sobretot a Espanya, les operacions a l'exterior manquen absolutament de competitivitat, perquè les activitats d'empreses i professionals andorrans es graven -és el cas d'Espanya- amb un 25 per cent net.

Per evitar oferir uns preus fora de mercat, els emprenedors andorrans opten per domiciliar els negocis a territori espanyol. Darrerament, també obren comptes corrents a entitats de la Seu d'Urgell, perquè el cost mínim d'una transferència bancària internacional és aquí de 50 euros, de vegades molt per sobre del diner a transferir, quan es tracta de quantitats petites.

Per evitar aquesta càrrega a l'estranger, en paral·lel a les negociacions del nou tractat general amb la UE, i l'aplicació de l'intercanvi automàtic d'informació fiscal -que l'OCDE ha tornat a recordar arran de "l'afer Pujol" Andorra negocia tractats bilaterals contra la doble imposició, (CDI), signats ja amb alguns països europeus, inclosa França, i pendent de tancar el corresponent amb Espanya des de l'any passat, que intentarà desbloquejar personalment el cap de Govern, Antoni Martí, en una propera entrevista amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a primers d'aquest setembre.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.




Más autores

Opinadores