Andorra, plaça financera

Qui no recorda els «escándols» de la suposada evasió d'impostos de personalitats com l'esportista Artantza Sánchez Vicario o Montserrat Caballé, mitrjançant el recurs de viure oficialment a Andora? Molts esportistes, artistes, cantants, fixen la seva residència en països de fiscalitats «toves», que sovint són, també, Mònaco, San Marino o Suïssa.

Qui no recorda els «escándols» de la suposada evasió d'impostos de personalitats com l'esportista Artantza Sánchez Vicario o Montserrat Caballé, mitrjançant el recurs de viure oficialment a Andora? Molts esportistes, artistes, cantants, fixen la seva residència en països de fiscalitats «toves», que sovint són, també, Mònaco, San Marino o Suïssa.

Més que escapolirt-se'n de les obligacions amb hisendes voraces, com les de la majoria de la Unió Europea, el que intenten evitar la majoria d'aquestes persones és pagar dues vegades, al lloc on han cobrat els «cachés» o premis i després a la fi de l'exercici fiscal, i via IRPF entre d'altres, rebre una altra clatellada important que acabaria reduïnt els guanys a mínims.

A Andorra, la imensa majoria els residents estrangers autoritzats ho són en raó de la feina trobada i, posteriorment, familiars directes en raó del que anomenen reagrupament familiar. Amb limits en el nombre mitjançant cupos que es fixen dos cops a l'any, i segons els sectors econòmics i professionals.

Un nombre relativament molt petit, i des de la nit del temps, són residents que abans eren «tolerats» més enllà del límit de tres mesos d'estada per als turistes, que ja venien a establir-se per interessos fiscals.
A mitjan dels anys noranta, un dels primers governs del liberal Marc Forné va idear la fòrmula de la «residència passiva» per treure profit d'aquest fenomen, mitjançant una legalització i regulació que ha anat canviant-se fins a la darrera reforma del 2012.

Per adquirir l'autorització com a «resident passiu» (o passiva), la persona ha d'acreditar una inversió mínima de 400.000 euros al país, per adquisició de l'habitatge, i si aquest és d'un preu inferior, completar la quantitat mitjançant comptes o inversions a les enitats bancàries. A més, ha de dipositar una quantitat a l'Institut Nacional de Finances (INAF) que en la darrera reforma es va fixar en 50.000 euros, més 10.000 per familiar a càrrec. Aquest capital no genera interessos, però serà retornat al titular quan decideixi marxar del país.

A aquestes condicions cal afegir que el resident tingui una assegurança privada de salut (per no carregar la pública) i que efectivament es trobi al principat pirinenc un mínim de 90 dies per any (abans eren els 186 exigits per la legislació espanyola, però se suposa que molts dels interessats difícilment s'estan tan de temps en un mateix lloc, perquè les activitats respectives els tenen voltant constantment pel món.

Els rumors sobre personatges que han estat residents passius s'han multiplicat sempre en els «mentiders andorrans». Es diu que un d'ells va ser, i ja no ho és, Beth Milton, el propietari del empori de l'erotisme «Private». En un altre moment es deia que en un mateix pis d'una parròquia mitjana-alta hi havia inscrits fins a una quinzena de jugadors de futbol dels Balcans i altres llocs del centre d'Europa, que «portava»
un i mateix representant.

És cert que va tenir aquesta condició durnt un any el directiu del futbol brasiler Ricardo Teixeira, per mediació del aleshores president del Barça, Sandro Rosell, però li van retirar al moment de la renovació, passat el primer any, per no haver complert els 90 dies d'estada. També és cert que la tenia tramitada i concedida el campió del món de motociclisme Jorge Lorenzo, però hi va renunciar per evitar-se problemes quan, després de reconeixer-ho en una entrevista a una ràdio local, es va esbombar pels mitjans espanyols.

Resolts o en víes de resolució, mitjançant pactes, casos com els de Sánchez Vicario i la Caballé -que sí va viure efectivament a Sant Julià de Lòria i durant anys va promocionar a Andorra- un concurs internacional de cant amb el seu nom- avui continua havent-hi residents passius força coneguts, i seguits com a tals, sobretot a les pàgines esportives dels diaris locals: el germans Aleix i Pol Aspargaró, o Bradley Smith, participants al mundial de moto GP, Leon Canier, de superbikes; Cyrile Despres, el francès tantes vegades guanyador del Dakar i tan adaptat que parla fluïdament en català; ciclistes, començant pel «Purito» Rodríguez amb altres no tan coneguts com Castroviejo i Gorka Izaguirre, del Movistar... La majoria, però, resten anònims, amb l'anonimat respectat si no esclata cap escàndol polític o judicial.

Robert Pastor

Periodista