Adéu a l'oficina tradicional: els models de treball híbrids

L'any 2020 va imposar un canvi abrupte en la manera de treballar d'una part important de la població ocupada del món. Tothom que va poder per les característiques de la seva feina va adoptar la feina en remot des del confinament del seu domicili, i, una vegada que es va iniciar la desescalada, nombroses empreses van optar pel format combinat d'assistència presencial i teletreball, mentre les condicions sanitàries no podien garantir la seguretat absoluta per als empleats.

A primera vista, podria semblar que la nova normalitat ens tornarà a les oficines i al treball completament presencial, però cada cop s'alcen més opinions en contra d'aquest plantejament, de manera que tot apunta que res ja no tornarà a ser com abans. En els darrers mesos, tant empleats com ocupadors han pogut descobrir els avantatges del treball a distància, i és molt possible que, a partir d'ara, aquesta modalitat estigui molt més estesa a la nostra societat.

Això no implica que les oficines tendeixin a desaparèixer i que tothom acabarà treballant a casa seva. El model més en voga entre les empreses és el de l'anomenat treball híbrid, que implica que treballador realitza part de la seva jornada a les dependències de la companyia i l'altra part fora d'allà, de forma deslocalitzada. És a dir, combinar la presencialitat amb la feina en remot. Si bé el magn experiment laboral que va tenir lloc ja fa dos anys ha demostrat les virtuts del teletreball, als departaments de recursos humans de les organitzacions causen no poca preocupació temes com la possible pèrdua de compromís de l'empleat treballant en remot amb la marca, o l'absència d'aquesta gestió del coneixement de passadís que sorgeix de compartir un espai de treball amb altres companys.

El futur immediat és híbrid. McKinsey Global Institute prediu que entre el 20% i el 25% dels treballadors de les economies avançades continuarà treballant de forma híbrida -quedant-se a casa entre tres i cinc dies a la setmana-, una proporció entre quatre i cinc vegades la que hi havia abans de la pandèmia.

Tot i els seus evidents avantatges, també s'alcen veus anunciant els perills que comporta el format basat en el teletreball parcial. D'una banda, els empleats més absents de l'oficina, és a dir, aquells amb modalitats que impliquin més quantitat de treball en remot, poden arribar a fer-se menys visibles que els altres, i quedar relegats a l'hora de promocionar o rebre reconeixements.

Igualment, i relacionat amb això, el treball híbrid pot ampliar les bretxes de gènere dins de les empreses, ja que les dones joves amb fills petits tendiran a sol·licitar més hores de teletreball que els seus companys masculins. Aquest factor pot frenar les seves carreres professionals convertint-les en invisibles davant d'altres empleats i empleades que optin per més presencialitat.

Hi ha altres temes relacionats amb assumptes materials, com el poder garantir a cada empleat un lloc a l'oficina cada vegada que ve, atès que ja no hi haurà, per norma general, llocs fixos com abans, o el finançament del cost que assumeixen els teletreballadors per poder disposar de les condicions adequades al seu domicili, cosa que, segons la nova llei sobre teletreball, l'ocupador hauria d'assumir. El temps dirà com es resolen aquestes qüestions de manera satisfactòria per a tothom.

Amb tot, és més que probable que les oficines que coneguem a finals d'aquesta dècada que comença s'assemblin molt poc a les que deixem enrere a la passada, amb les seves grans praderies de taules de treball, i els llocs fixos on ens assèiem dia rere dia, decorats amb objectes personals i les fotos de la família.