Andorra, plaça financera
(I) Les entitats

La confessió de Jordi Pujol dels diners ocults a Andorra ha tornat a posar d'actualitat la realitat de la plaça financera del Principat pirinenc. Per començar, descriurem avui les entitats que configuren el seu sistema bancari.

Els bancs que hi operen són cinc. Tres es diputen el lideratge amb publicacions de reconeixements i avaluacions internacionals que els donarien avantatges sobre els competidors. Cadascun té més de 600 empleats.

Sense possibilitat d'establir un ordre de prelació, donada la diversitat de les dades que fan públiques segons les seves conveniències, aquests tres gairebé colíders son, per ordre alfabètic:

Andbank, fruit de la fusió dels antics Banc Agrícol i Comercial d'Andorra, el més antic (fundat el 1930) dominat per la família Cerqueda, i la Banca Reig, creat per la família Ribas-Reig.

Crèdit Andorrà, creat per membres de 14 famílies pels volts dels anys 40. I Morabanc (anteriorment Banc Internacional-Banca Mora), dominat per les famílies Pintat i Mora.

De menors dimensions és Banca Privada d'Andorra, antiga Banca Cassany, de les famílies Cassany i Cierco.

El cinquè és l'únic que manté capital internacional, el Sabadell d'Andorra, vinculat a l'entitat que té la seu a Catalunya.

Fins avançat l'a, excepte Agrícol i Reig, tres dels quatre «cent per cent andorrans» estaven participats al capital per entitats de l'Estat espanyol; legalment, fins a un màxim de la tercera part -com la resta d'empreses de tots els sectors amb copropietaris estrangers- i més tard fins al 49 %, amb un canvi posterior de legislació.

El soci del Crèdit era de La Caixa que, a més, va mantenir obertes oficines amb el seu propi nom i, més endavant, mitjançant un conveni amb el govern liberal de Marc Forné, va continuar obert com Caixabanc.

El Banco Bilbao Vizcaya (abans d'absorbir Argentaria) era el partícip de l'aleshores Bac Internacional-Banca Mora, avui Morabanc. Y associats a la Banca Cassany-Banca Privada van ser Caixa Catalunya i la Kutxa de Guipúscoa-Sant Sebastià.

Ja ben avançada la dècada dels noranta, el Banc d'Espanya va pressionar les entitats espanyoles perquè deixessin els seus interessos a Andorra. Llavors els socis dels tres bancs participants van optar per comprar les accions en mans de les entitats foranes.

Paradoxalment, als pocs anys, potser mesos, s'establia el Banc Sabadell Andorra, aprofitant l'anomenada «llei d'obertura bancària», per la qual es convocava un concurs per ampliar les entitats al país, i afavorir la competència.

El Sabadell va ser l'únic que va optar oficialment, presentant la documentació exigida sense que es conegui que el Banc d'Espanya formulés cap objecció, ni repetís les pressions de poc temps abans per impedir-ho.

L'apertura va constituir, doncs, un fracàs parcial. Especialment pel que fa a la intenció de «portar» algun banc francès, per l'equilibri que sempre intenten mantenir les autoritats andorranes entre interessos dels dos Estats veïns, amb èxit gairebé nul, tot s'ha de dir.

De fet, una població de 70.000 habitants no donaria per a cinc entitats, amb bastantes més de set oficines obertes cadascuna (com a mínim una per cadascuna de les set parròquies y moltes més en el nucli urbà central d'Andorra la Vella i Escaldes), des del vessant de la banca comercial, si no tinguessin un volum desproporcionadament gran (a escala) en les especialitats de banca privada i de inversions.

Les cinc entitats estan agrupades en l'Associació de Bancs Andorrans (ABA), que exerceix unes funcions on es Barregen les de una patronal i les d'un col·legi professional pel que fa a la competència i al compliment dels deures ètics.

A falta de Banc Central emissor (sabut és que Andorra mai no ha tingut moneda pròpia, eren admeses pràcticament totes les divises del món, y circulaven sobretot pessetes i francs francesos, fins a l'arribada del euro), l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) és tanmateix l'organisme, supervisor públic i independent, tot i que els directius els nomena el govern (com els directors o presidents d'altres bancs centrals europeus).