Tan de bo la "música"...
La setmana passada, en pocs dies, ens vam trobar dues declaracions aparentment contrdictòries. El cap del grup internacional de mediació amb ETA, ex secretari de gabinet del antic «premier» Tony Blair, amb el viceprimer ministre de Irlanda del nord, Martin McGuiness, visitaven el País Basc i es reunien amb partits polítics i representant del govern autonòmic per explicar la sitació del procés.
Després de les entrevistes, Powell va informar als mitjans el que ja havia previst l'executiu d'Ajuria Enea i havia manifestat el portaveu, Josu Erkoreka: que tot estava aturat, des de la perspectiva política, perquè ETA no havia complert els seus «compromisos unilaterals», entesos per alguns com desarmament.
Potser per això, i per una vegada, als dos membres del col·lectiu no els va rebre personalment el lehendakari Urkullu, i ho va fer l'encarregat governamental -amb rang menor que el de conseller- per a la pacificació i normalització del país, Jonan Fernández.
Els mitjancers van constatar, això sí, les bones disposicións i actuacions dels partits polítics, abans de tornar a emplaçar per enèsima vegada ambdues parts (ETA i el govern espanyol) a trencar el monolitisme de les postures respectives.
En contrast amb aquest panorama decebedor en part -aturada significa manca d'avenç, però també absència de retrocés- o com a reacció davant l'opinió pública, a la qual és experta en dirigir-se, l'òrganització encara oficialment activa enviava un comunicat tres dies després un comunicat a través de conducte habitual -el diari Gara- on assegurava que ha desmantellat «les estructures derivades de la lluita armada», per començar «el trànsit de la confrontació armada a la confrontació democràtica».
Per concretar(?), el que deien culminat és el desmantellament de les «infraestructures logísitiques i operatives» derivades de la pràctica de la lluita armada», i la creació d'una altra, «amb l'objectiu de segellar els dipòsits d'armes i el reforçament de l'estructura per a les forces polítiques, així com les que tenen com a objectiu propiciar converses entre les diveses parts per fer avançar el procés de pau».
Sempre resulta difícil «traduir» a un llenguatge entenedor el llenguatge d'aquesta gent. Falta saber en què concreten aquestes «estructures» i «infraestructures» que diuen desmantellades: bancs o bases de dades? Xarxes de contactes entre escamots i direcció? «Pisos francs»? Flota de vehicles?
La «música» del comunicat no pot sonar millor, però es fa difícil des de fora entendre del tot la lletra i la «lletra petita» que gairebé sempre es busca a l'hora d'analitzar aquestes comunicacions.
Més clar és l'horitzó buscat: «la superació de totes les conseqüències del conflicte, entre les quals el seu desarmament i el retorn a casa de presos i fugits»; així «es donaria per superada definitivament la confrontació armada, mentre «la resolució del conflicte polític quedaria en mans dels agents polítics i socials».
El problema principal rau en la credibilitat dels anuncis. Ningú no pot garantir la realitat dels desmantellaments el les «infraestructures» i «estructures». L'altre grup internacional, el de verificació que presideix el sud-africà Brian Burrin, i que va fer el ridícul amb la presentació a Tolosa de Llenguadoc, d'una part tan minsa de l'armament anul?lat per ETA, ni surt esmentat, ni rep cap mena de crèdit per part d'institucions decissives, com el govern espanyol que, una vegada més, desqualifica el nou comunicat i insisteix que res no espera que no sigui la dissolució definitiva de «la banda».
L'executiu basc, des de l'escepticisme relatiu, ha reiterat la seva disposició a «col·laborar» en allò que pugui per fer avançar cap a la pau i la normalització. Des del dubte més que raonable de l'escepticisme, tan de bo la «música» del manifest més recent dels ex terroristes es torni una realitat visible -audible- i amb efectes palpables. El primer, la constatació del desarmament definitiu anunciat.
Escriu el teu comentari