França s'afegeix

A França comencen a prendre seriosament el procés engegat amb l'anunci de la fi de la violència que va fer ETA fa tres anys, i que fins ara ha complert. Diversos diaris han destacat que, per primera vegada, dos presos de l'organització han estat traslladats al centre penitenciari més proper al País Basc, tot i que la proximitat és relativa, perquè del penal de Mont de Marsan a la frontera de Biriatou hi ha 136 quilòmetres.

A França comencen a prendre seriosament el procés engegat amb l'anunci de la fi de la violència que va fer ETA fa tres anys, i que fins ara ha complert. Diversos diaris han destacat que, per primera vegada, dos presos de l'organització han estat traslladats al centre penitenciari més proper al País Basc, tot i que la proximitat és relativa, perquè del penal de Mont de Marsan a la frontera de Biriatou hi ha 136 quilòmetres.

Expliquen, tanmateix que l'escollida és l'única presó on poden estar-s'hi condemnats i preventius (els que esperen judici). Els dos traslladats són Oier Ardanaz i Alexander Akarregi, que compleixen penes de 5 i 8 anys, respectivament.

També destaquen les diverses informacions que aquesta mesura s'ha pres després de la visita als líders del col·lectiu de presos de Pierre Hazan, membre del Grup internacional de contacte (GIC), que fa de mitjancer i s'encarrega de verificar les passes -tímides fins ara- dels antics activistes cap al lliurament o destrucció de les armes i, finalment, la dissolució formal.

Hazan es un universitari i comunicador, amb llarga experiència en conflictes internacionals, i col·laborador de l'Alt comissariat de l'ONU per als drets humans. Pels fets, semblaria que al nord dels Pirineus l'accepten millor que al sud. Tot i que van vetar l'accés als detinguts d'un altre membre de GIC que no sembla menys qualificat: l'antic secretari general de Interpol, Raymond Kendall.

Sigui com sigui, el que sembla clar és que el sistema francès comença a afegir-se a les decisions més relaxades de l'Audiència nacional amb els reclosos d'ETA a l'Estat espanyol, que va generalitzant la concessió de «beneficis penitenciaris» als membres o ex membres del grup engarjolats (que en pocs anys han passat de més de 600 a uns 400), sempre que segueixen l'anomenada «vía Nanclares», consistent a reconèixer el mal causat, demanar perdó i fer front al pagament de les indemnitzacions previstes a les condemnes respectives.

I això, malgrat l'oposició sistemàtica de Instuticions penitenciàries (organisme del ministeri de l'interior que ocupa Fernández Díaz) i de la Fiscalia.

Un cas especial ha estat el d'Asier Arronategi, que va complir aquests requisits amb una declaració recollida, ni més ni menys, que en acta notarial.