Vint anys després, a Andorra

Després de vint anys d'anuncis, els convenis bilaterals per legalitzar i regular els jocs i apostes estrangers a Andorra sembla que entren en una fase definitiva i satisfactòria, arran de la tramitació i gairebé segura aprovació de la nova llei del joc, de caire general, que comporta també la instal·lació d'un casino.

Després de vint anys d'anuncis, els convenis bilaterals per legalitzar i regular els jocs i apostes estrangers a Andorra sembla que entren en una fase definitiva i satisfactòria, arran de la tramitació i gairebé segura aprovació de la nova llei del joc, de caire general, que comporta també la instal·lació d'un casino.

Aquest, del casino, es un projecte que diverses empreses i promotors han anunciat des del segle XIX, sense cuallar mai. La revifada més recent la va protagonitzar el cap de Govern Marc Forné, a l'inici de la segona meitat dels 90, sempre amb l'objectiu de atreure turisme d'alt poder adquisitiu.

Fins al moment, les úniques indústries d'aquest sector que funcionen, emparades per un marc jurídic, són dos bingos, des que Forné va eliminar els vells quintos tradicionals, que destinaven els beneficis a l'Andorra de futbol, un, i als clubs de bàsquet i vòlei, l'altre. El canvi va consistir en concedir-ne l'explotació a empreses privades, que cotitzen a l'erari públic percentatges dels ingressos bruts.

La nova llei, a més d'emparar un casino de dubtosos resultats i futur, si veiem els existents a Espanya, i sobretot a França, on els antics establiments d'elit han esdevingut majoritàriament grans sales d'escurabutxaques, freqüentades no precissament per les elits econòmiques, prohibirà definitivament totes aquelles modalitats que no hi figurin.

Sembla que aquesta disposició concreta hagi disparat la solució per al futur del cupó de l'ONCE, les loteries i travesses del organisme estatal espanyol i, de rebot, a les activitats de La française des jeux i dels jocs de la Generalitat.

Des dels temps de l'esmentat Forné, intermitentment i govern rera govern, anunciaven «avenços» en les negociacions, sobretot amb l'executiu espanyol i amb l'ONCE, per acabar amb la situació de la venda de productes d'aquests organismes al país pirinenc, on hi ha oficines fixes amb terminals informàtics de la Primitiva i les travesses de futbol, mentre a molts bars i comerços es venen els cupons pro cecs i els dècims de la «loteria nacional», que proliferen quan arriba la grossa de Nadal.

El jugador paga un deu per cent del preu de les butlletes entrades físicament des de l'exterior, com a comissió per als qui les porten, mentre que els establiments de validació informàtica dels altres jocs espanyols figuren jurídicament com radicats a diversos pobles de la comarca veïna de l'Alt Urgell.

Evidentment, el govern i les arques públiques andorranes, amb aquesta situació d'al·legalitat, no recapten ni un euro i tot el benefici va als organismes emissors, i als intermediaris.

Aquest dimecres, potser arran de l'aparent amenaça de prohibició, l'executiu andorrà ha fet pública la recepció d'un seguit de «cartes d'intencions» d'ONCE, Selae d'Espanya (el 15 per cent) La Française dels jeux i loteries de la Generalitat, que per primera vegada expressen per escrit la disposició a deixar part dels ingressos a la hisenda andorrana.
Les estadístiques extretes d'enquestes de l'organisme públic local estimen que la despesa per habitant d'Andorra i any en jocs d'atzar és d'entre 300 i 400 euros. Però això només és una estimació a través de les respostes a enquestadors, d'escasa fiabilitat.

El veritable consum, com l'aflorament dels establiments de venda de totes les loteries, cupons i apostes -que podrien ser unificades en locals conjunts- només serà possible quan entri en vigor la nova llei, i els convenis bil·laterals quan culminin.

Per volum de negoci actual, Selae i ONCE serien capdavanters, mentre l'interès de la Generalitat és poc més que simbòlic, de voluntat de ser-hi per fer-se visible, i l'ens francès projecta estendre les activitats, limitades ara a un sol punt situat a la localitat fronterera del Pas de la Casa.

Queden, però, bastantes etapes a superar fins -parafrasejant Suárez- a la conversió en legal, i regulat, del que és una realitat evident als carrers andorrans. Primer, l'aprovació de la llei. Després, a més de la fixació dels percentatges de participació del govern d'Andorra en les diverses modalitats que s'incloguin per banda i banda i -no són detalls menors- els canvis jurídics necessaris perquè efectes i capitals -inclosos els dels premis- circulin a través de les fronteres, i on i en quina proporció s'aplica la fiscalitat, no només als venedors, sinó als jugadors premiats.