RELAXACIÓ

Oficialment i pública, res no ha canviat en la política antiterrorista i el sistema judicial (incloses les dicions en matèria penitenciària) dels Estats espanyol i francès envers els membres o ex membres d'ETA. Fins i tot, la primera audiència del rei Felip VI va ser a les associacions de víctimes del terrorisme.

Oficialment i pública, res no ha canviat en la política antiterrorista i el sistema judicial (incloses les dicions en matèria penitenciària) dels Estats espanyol i francès envers els membres o ex membres d'ETA. Fins i tot, la primera audiència del rei Felip VI va ser a les associacions de víctimes del terrorisme.

Tanmateix, en les darreres dates s'han acumulat sentències i fets que apunten a una relaxació, sobre tot en la repressió penal, de suposats delictes d'aquest àmbit. La primera i més notòria va ser l'absolució dels 40 joves acusats de pertànyer a l'organització il·legalitzada Segi, abans considerada part de l'organització terrorista.

L'Audiència nacional, una instància on difícilment es reconeixien innocències en reus d'aquesta mena, va admetre la tesi de la defensa, negant la major: els 40 no eren, ni mai van ser, de Segi, sinó de Gazte independistak (joves independentistes) i s'havien limitat a declaracions de caire polític en presències o accions públiques, especialment als «gaztetxes» (locals de les joventuts radicals).

Nois i noies d'aquella colla van ser detinguts l'any 2009, i es van lliurar de les peticions de pena de la fiscalia (6 anys per pertinença a ETA) i de l'acusació particular, de Justicia y Dignidad, que en demanava entre deu i dotze.

La sentència evita pronunciar-se sobre les denúncies de tortures d'alguns dels detinguts, en afirmar que «no és objecte d'aquest judici», però reconeix que poden ser objecte de futura investigació, el que deixa una «patata calenta» a d'altres instàncies del sistema. Això si, va rebutjar com a proves les declaracions preses als reus mentre estaven en detenció incomunicada a dependències de les forces de seguretat, una altra decisió, si no insòlita, ben infreqüent.

Cal afegir que la innocència dels integrants del macrojudici els havien defensat no només l'anomenada esquerra abertzale, i el PNB, sinó l'habitual en aquestes declaracions i president del Partit Socialista Basc, Jesús Eguiguren.

Una altra absolució, més recent però no menys sobtada, ha estat la de Beñat Aguinagalde, a qui acusaven de l'assassinat, l'any 2008, d'Isaías Carrasco, regidor socialista d'Arrasate (el poble on José Antonio Ardanza va iniciar la carrera política com a alcalde).

El tribunal, en aquest altre cas, considera que "no ha quedat acreditat" que Aguinagalde fos l'autor del crim, que falten proves suficients. Aquesta vegada no s'ha admés el reconeixement fotogràfic de l'acusat com l'assassí, que van fer dos testimonis protegits.

El reu havia estat detingut a França l'any 2010, havia negat sempre ser membres de l'organització terrorista, i encara menys ser membre del «comando Asti», que no només hauria mort Carrasco, sinó també l'industrial Ignazio Uria. Per si faltava algun element per destacar aquesta exoneració, mitjans espanyols consideren Aguinagalde part de la branca més "dura" (oposada a la pau, i encara més a la dissolució) d'ETA.

Pel que fa a les decisions penitenciàries, el portagonista ha estat Josu Uribetxeberria Bolinaga, qui va ser objecte d'oposició frontal entre el magistrat Baltasar Garzón, d'na banda, i de l'altra la fiscalia, el govern central i les associacions de víctimes respecte del seu futur.

Bolinaga, com se'l esmenta l'altra habitualment als mitjans per abreujar, va ser trobat culpable de la mort de tres guàrdies civils i del segrest del funcionari de presons i més recentment creador del partit Vox, Ortega Lara, i condemnat a 178 anys de presó.

Tanmateix, Garzón va estimar els informes mèdics, segons els quals, el pres pateix una malaltia greu, en fase terminal i va declarar que "ningú no ha de morir a la presó". Finalment, es va arribar a la decisió, mig salomònica, que continués complint la pena en arrest domiciliari, amb alguns retorns a l'hospital per verificar la seva evolució. Ara ha rebut, finalment, la llibertat condicional.

La successió dels tres fets en tan poc marge de temps, en la tradició judicial, seria qualificada de purament casual, si es demanés opinió als responsables del sistema. Però s'han produït.