Parèntesi

Deixada enrere la campanya de les eleccions europees i els comicis mateixos, al País Basc semblaria que els motors de novetats polítiques importants funcionin al ralentí. La darrera iniciativa va ser, el cap de setmana passat, la cadena humana per a l'autodeterminació, de Durango (a mig camí entre Bilbao i Sant Sebastià) i Pamplona.

Deixada enrere la campanya de les eleccions europees i els comicis mateixos, al País Basc semblaria que els motors de novetats polítiques importants funcionin al ralentí. La darrera iniciativa va ser, el cap de setmana passat, la cadena humana per a l'autodeterminació, de Durango (a mig camí entre Bilbao i Sant Sebastià) i Pamplona.

Com en el cas català, la convocatòria i organització va anar a càrrec d'un ens de la societat civil, Gure esku dagho (és a la nostra mà). L'objectiu es va complir, i es va omplir el trajecte amb l'assistència de les 150.000 persones convocades, tot i que es va calcular bé i a la baixa relativa, perquè l'extensió podria haver estat molt més considerable (i la necessitat de personal) si l'inici s'hagués perllongat fins al límit occidental de Biscaia, no diguem ja si s'hagués fet una L invertida, passant pel límit nord de Guipúscoa i baixant des de l'extrem nord-est de Navarra fins a la capital.

El suport de forces polítiques era limitat i sembla que també el social, comparats amb els de la Vía Catalana. Estadísticament, 150.000 persones per al conjunt dels 2.850.000 habitants (en xifra rodona) de l'Euskalherria peninsular difícilment arriben al 7 per cent, mentre que el milió i mig de l'11 de setembre de l'any passat supera a bastament la cinquena part de la població de Catalunya.

Pel que fa al procés de pau, tampoc s'ha vist l'avenç anunciat, i diverses vegades ajornat, per part d'ETA, en forma de desarmament unilateral significatiu. Un oficial del cos de seguretat antiterrorista de França, Laurent Hury, anunciava en un judici recent a París l'existència d'un document intern de l'organització on faria constar que no té previst dissoldre's.
Hury explicava que el manifest es va trobar, en format informàtic, en l'escorcoll a la cel?la d'un dels acusats, en una presó francesa. Per a ell, potencialment, el grup podria actuar en qualsevol moment, perquè teòricament conserva un munt de mitjans per cometre atemptats. Citava com a títol d'exemples que no s'han recuperat 255 de les 400 pistoles robades a Vauvert, ni 500 dels 1.300 quilos d'explosius fruit d'un assalt del 2005, ni un miler de les 5.000 plaques de matrícules de vehicles aconseguides el mateix any.

Els números de l'agent gal en el recompte dels arsenals són dubtosos, perquè nou anys són massa per mantenir segons quin explosiu estable i manipulable amb seguretat, i ningú no pot assegurar que les 252 pistoles que hi faltin estiguin controlades per una organització que, segons ell mateix explicava, compta amb uns efectius actuals "no molt nombrosos", abans de confirmar que han emprès una "diàspora" per Europa, fora de França, "a Itàlia o Alemanya".

Afegim la inversemblant història de la troballa d'un arxiu informàtic a un pres en la seva cel·la, tot i la vigilància constant i extrema que s'hi suposa -per molt que realitat acostumi a superar la ficció- i la possibilitat que el document enviat sigui un paper de valor limitat a la propaganda interna per mantenir viva la moral del destinatari.

Això sí, han continuat les accions de la política anti ETA contra exterroristes, amb dues detencions més. A l'aeroport de Madrid, Maria Jesus Eloirza, una dona de 66 anys amb delictes suposadament comesos els anys 80 i, curiosament, fent efectiva una ordre europea de cerca i captura emesa des de França.

L'altra pot ser més transcendent, o almenys més espectacular, si es demostra que Tomas Madina Echevarria, treballador en una oficina d'assegurances de Bilbao, era fins ara un "legal" (no fitxat) de l'antic "comando Otazua", al qual atribueixen els plans -que l'organització va desmentir als seus butlletins- per assassinar l'aleshores lehendakari i conseller de Interior socialistes, Patxi López i Rodolfo Ares.

Els altres membres coneguts del mateix escamot, que van ser detinguts fa poc més de tres anys, compleixen penes de més de 4.000 anys, per condemnes acumulades en ser declarats culpables de diversos atemptats, amb víctimes o no; gairebé 3.700 d'aquest anys teòrics de privació de llibertat són per col?locar i fer esclatar una furgoneta amb 700 quilos d'explosius a la caserna de la guàrdia civil de Burgos.

Amb tot plegat, sembla agosarat concloure que el procés cap a la pau està a punt de fracassar. Més aviat, per la resta de fonts i testimonis interns i internacionals de prestigi, es confirmaria que va al seu ritme, unilateralment -a falta de passes per part dels qui el podrien accelerar des de fora- per part dels fins ara ja exterroristes, segons consideren la situació de cada moment, inclòs a efectes de la seguretat d'ells mateixos.