Recordatori basc

El Parlament basc va reiterar la setmana passada el dret d'autodeterminació d'Euskalherria. La proposició havia estat presentada per EH Bildu i va obtenir el suport del PNB. En total, 48 dels 75 membres de la cambra, un 64 per cent, ben a fregar de les dues terceres parts.

Els socialistes no la van secundar, tot recordant que dónen prioritat a l'Estatut del 1979, i a la comissió de l'autogovern del mateix legislatiu, que estudia una ampliació de les competències autonòmiques, amb participació de tots els grups. I l'oposició va ser frontal per part dels representants del PP i del d'UpyD.

Hem dit reiterar, perquè una altra declaració política en el mateix sentit ja es va aprovar per la mateixa institució el 1990, aleshores amb els votos de PNB, Eusko Alkartusuna (avui part de EH Bildu) i Euskadiko Ezkerra, que el 1993, poc després de l'autodisolució d'ETA polítca-militar, va afegir la direcció i les sigles al partit socialista, mentre d'atres membres van optar per passar a forces nacionalistes, o es van retirar de la política.

El text aprovat, en traducció lliure és: "Euskalherria té dret a l'autodeterminació i aquest dret resideix en la potestat dels seus ciutadans de decidir lliurement i democràticament el seu estatus polític".

Pot sobtar que es refermi aquesta reivindicació en un moment que, a diferència de Catalunya, el lehendakari i el PNB han preterit la demanda de l'exercici d'aquest dret a la solució dels problemes econòmics i socials derivats de la crisi i quan han emprat una mena de "tercera via" amb els debats en l'esmentada comissió d'autogovern.

Encara més sobta que el govern de l'Estat no hagi reaccionat, o no ho hagi fet amb la mateixa rapidesa, que ho va fer contra la decisió equivalent del Parlament,enviant-la al Tribunal Constitucional.

La diferència de velocitat entre porpostes de les dues nacionalitats històriques, i en les reaccions de les institucions espanyoles, ve de lluny. A la fi de la dècada dels 70, durant els processos estatutaris, les assemblees de parlamentaris basca i catalana havien enllestit pràcticament a la vegada els texts coneguts com de Gernika i de Sau, respectivament.

Comentaven dies més tard que el president Josep Tarradellas havia retingut a un despatx del Palau l'encarregat de portar el document per donar-li entrada al Congrés dels Diputats fins comprovar que l'enviat basc, Juan Echevarria Gangoiti, havia registrat el d'Euskadi. I això perquè deien que pensava que, si els bascos negociaven primer, seria més fàcil pr als catalans obtenir, en el pitjor dels supòsits, el mateix nivell de competències.

Ara semblaria que passa el contrari i que no només el lehendakari Urkullu, sinó la majoria parlamentària sobiranista, digui el que digui, s'estimi més quedar a l'expectativa de com vagi el projecte català de consulta, per no parlar del referèndum escocès.

Es pot qualificar de recordatori la reiteració en la declaració del Parlament basc pel dret a l'autodeterminació, no només perquè ha estat repetida. Al mateix Estatut aprovat el 1979, consta una disposició addicional de reserva de drets, insòlita en la resta de lleis bàsiques de les comunitats autònomes: "L'accdeptació del règim d'autonomia que s'estableix en aquest Estatut no implica renúncia del Poble Basc als drets que com a tal li haguessin pogut correspondre en virtut de la seva història, que podran ser actualitzats d'acotrd amb el que estableixi l'ordenament jurídic".

Una de les interpretacions històriques, sovint esmentada pel PNB és el vell "pacte amb la Corona", que fins a l'acabament de les guerres carlines permetia les institucions basques una independència fàctica, sota l'empara del rei -que per ser reconegut havia de jurar els furs de cada un dels territoris bascos- però sense submissió a les lleus espanyoles, que podien ser ignorades, una situació que sovint s'ha vist com la d'un "estat associat".

Sigui com sigui, la disposició addicional serà interpretada per cadascun com sempre. Per al govern i parlament bascos, es pot referir a la legislació pròpia. Per a l'executiu i els principals partits espanyols, l'ordenament jurídic no pot ser cap altre que la Constitució, i la unitat política espanyola i de la sobirania del conjunt dels espanyols. Valgui de segon recordatori.

Robert Pastor