Per capítols

Oficialment, la trobada del lehendakari Urkullu amb el president Rajoy a La Moncloa no va tenir el fruit desitjat pel mandatari basc, perquè el missatge del líder espanyol va tornar a ser de immobilitat en la política penitenciària envers els presos d'ETA.

Oficialment, la trobada del lehendakari Urkullu amb el president Rajoy a La Moncloa no va tenir el fruit desitjat pel mandatari basc, perquè el missatge del líder espanyol va tornar a ser de immobilitat en la política penitenciària envers els presos d'ETA.

Tanmateix, el diari Deia, proper al PNB ha vingut publicant els darrers dies moviments del govern basc i dels líders espanyols. El portaveu del primer ha dit sense embuts que el Gabinet està disposat a parlar amb l'organització. Vol dir directament, perquè el contactes (com dels governs estatals de tots colors, i dels principals partits) han existit sempre, fins i tot en els temps de màxima violència, si més no per "prendre el pols" a la situació de cada moment.

Encara més, segons la mateixa font, Rajoy hauria accedit a elaborar un pacte d'estat per al procés de pau, i incloure-hi, a més dels dos governants, al líder socialista, Pérez Rubalcaba, després d'una recent reunió d'aquest, i del dirigent dels socialistes bascos, Patxi López.

Semblaria, doncs, que sota es aigües aparentment estanyades d'aquest pantà hi ha fortes corrents i moviments constants. També des de l'altra banda, i amb una aparença de quietud, o com a mínim de lentitud, molt semblant.

Amb el cap de setmana passat arribava mitjançant el vehicle habitual, que és el diari Gara, un nou comunicat d'ETA, per anunciar que "aviat farà" un pas "trascendental" amb "aportacions significatives" al procés. Semblen, i són, paraules (fins ara) sense fets constatables.

Cal llegir, però, com passa amb els "considerandos" de les sentències judicials, els "raonaments" amb els quals s'acostumen a guarnir aquestes declaracions. I aquest text, si bé continua culpant els govrnes espanyol i francès d'un "intent de bloqueig" de la situació, veu "oportunitats d'avenç a Euskal Herria", amb fets com ara "la manifestació de l'11 de gener passat a Bilbao convocada pel PNB i EH Bildu.

La mobilització, doncs, tenia un sentit que anava més enllà de la demanda de l'acostament dels presos de l'organització a Euskadi, com ja vam expressar els dirigents de les forces convocants, especialment els del nacionalisme tradicional, abans i després de la marxa.

Cal recordar que aquest "penúltim" missatge es va emetre abans que es conegués la mort a la presó d'Arkaitz Bellon, condemnat a 13 anys per actes de l'anomenada "kale borroka". Cada vida perduda d'una persona de l' entorn de l'independentisme radical basc ha estat històricament motiu de grans i sorolloses protestes, quan no de gestos de revenja.

Aquesta vegada, i fins al moment, el gest de rebuig no ha passat de l'exhiició d'uns cartells per part dels diputats d'Amaiur al Congrés dels Diputats, retirats amb diligència a la primera demanda del president de la Cambra. Tan de bo es quedi tot en això, quan el "metge de confiança" de la família del difunt ha manifestat que la mort es va produir per un edema pulmonar ?malaltia- "sense cap mena de violència externa".

Segons els analistes més propers en el temps i l'espai l'aportació significativa d'ETA seria el desarmament o, com a mínim, una primera fase del lliurament de les armes, que continuaria "gradualment". Un indici que dóna versemblança a aquest "pas trascendent" és la propera visita al País Basc de la "comissió internacional de verificació", que el podria certificar.

És ben cert que el govern espanyol, condicionat pel seu històric i per la pressió persistent dels seus membres més radicals, els nous partits que inclouen alguns dissidents de pes, i les associacions de víctimes més actives, és molt probable que no reconegui el testimoni d'una comissió internacional a la qual mai no ha reconegut cap paper en aquesta obra.

Tan cert com que la veritable pau no és només la fi de la "lluita armada", ni tampoc els progressius desarmaments, la dissolució d'ETA, ni la reinserció social dels antics terroristes, també gradual. Arribarà quan ningú ja no vulgui, ni tingui, res que reclamar, ni menys que témer, del veí; sobre tot entre bascos, però també a la resta del Estat. I per arribar-hi encara s'han d'escriure més, molts més, capítols.