Fossat

El president Rajoy i el lehendakari Ibarretxe han mantingut una entrevista "discreta" a La Moncloa que, com acostuma ha passar, ha passat a pública quan el resultat sembla positiu per a ambdues parts, i especialment per a l'amfitrió. El tema central de la conversa ha estat el procés de pau endegat ençà que ETA va anunciar la fi de la seva "lluita armada", una aturada que ha confirmat el pas de més de dos anys.

El president Rajoy i el lehendakari Ibarretxe han mantingut una entrevista "discreta" a La Moncloa que, com acostuma ha passar, ha passat a pública quan el resultat sembla positiu per a ambdues parts, i especialment per a l'amfitrió. El tema central de la conversa ha estat el procés de pau endegat ençà que ETA va anunciar la fi de la seva "lluita armada", una aturada que ha confirmat el pas de més de dos anys.

La presidenta del Partit Popular a Euskadi, Arantza Quiroga, ha esta reconeguda com la promotora d'aquest diàleg, després d'haver insistit que els caps dels governs espanyol i basc han de liderar el recorregut per aquest "difícil camí", ple d'obstacles.

El gran gest inicial de l'organització que ha practicat el terrorisme durant mig segle ha estat necessari i transcendent. Falta, tanmateix, el desarmament i la dissolució com a passes finals i definitives en aquesta ruta encetada. De la seva banda, cada vegada més presos, i el conjunt com a col·lectiu, han anat fent la seva ruta, tot seguint l'anomenada "via Nanclares" ?per la presó alabesa- que consisteix a manifestar el rebuig a la violència, el reconeixement del mal causat i el rescabalament de les víctimes.

A més de tot això, els representants d'aquests centenars d'engarjolats van fer quelcom més, amb el reconeixment i el sometiment, en manifest escrit, a les lleis i les normes dels sistemes judicial i penitenciari, espanyol i francès.

Sembla que alguna cosa es disposen a començar a canviar els líders dels dos governs convocats per Quiroga. Vet aqui, però, que Rajoy es troba presoner, en bona mesura, de la seva trajectòria, i la del seu partit.

Una trajectòria que no es limita amb el consens generalitzat ?que comparetixen fins i tot els radicals de Bildu i Sortu- que ETA s'ha de desarmar i dissoldre, per integrar-se a la societat civil, sinó que exigeix una mena de rendició sense condicions, passant pels tribunals els qui encara no han estat jutjats, complint al màxim totes les condemnes imposades o per imposar, i no moure ni un sol mentre no tingui el convenciment ?sempre subjectiu- que el desarmament i la dissolució són un fet.

L'actual màxim dirigent fel Partit Popular s'ha trobat, després de tanta empara i suport mutu a les víctimes (més indirectes que directes) del terrorisme, que aquestes, i una part de radicals del seu mateix partit li reneguen. La presidenta del col·lectiu de víctimes basques, Consuelo Ordóñez, ja ho vam explicar, li va dir traïdor i còmplice de la "política que marca ETA".

Quiroga, com el seu líder estatal, té també les dificultats d'una oposició radical de ex dirigents del mateix partit, entre els quals l'exministre Jaime Mayor Oreja, que ha rebutjat repetir el primer lloc de la candidatura al Parlament Europeu, per no parlar de Alejo Vidal Quadras, que ha marxat a ocupar un lloc destacat en el nou partit Vox, de l'exfuncionari de presons Ortega Lara, que va patir un llarg i angoixant segrest i que ?recordem-ho- presenta com a programa continuar la persecució extrema als etarres i suprimir les autonomies.

L'altra formació a la dreta de la dreta en paràmetres de recentralització de l'Estat, l'UPiD, de Rosa Dìez, rebotada del PSE-PSOE ja ha triat per encapçalar la llista a les europees a la vicepresidenta de l'associació basca de víctimes, Maite Pagazartundua. I s'estén el rumor que el PP ?que ja la va portar a l'aplec recent a Caralunya- estudia posar a la candidatura per a Estrasburg a Mari Mar Blanco, la germana del regidor d'Ermua assassinat.

No és que fins ara s'hagin exigit grans qualificacions als elegibles, ni tan sols als electes ?espanyols i d'arreu- per al parlament europeu. Portar a les víctimes a exigir uns drets que ja els hi ha estat reconeguts, o a promoure mesures contra un terrorisme que el mateix ministre del Interior espanyol reconeix que ja s'ha autodesactivat sembla fora de la lògica dels temps.

Però el president del govern i el seu partit semblen haver oblidat la dita catalana, tan semblant a l'espanyola: "a l'enemic que fuig fes-li el pont de plata". Enlloc de pont, semblen haver-li cavar un fossat profund. I tanmateix, insuficient a criteri dels radicals que els hi marxen, com la reforma de la llei de l'avortament de Ruiz Gallardón tampoc és acceptada per l'encara president de la Conferència episcopal espanyola.