La foteta, la coalició i el trencament

Una demostració més de l'oasi basc actual és la mitja broma que s'ha permès el diputat d'Amaiur, la coalició nacionalista navarresa, en la seva petició al govern de Rajoy al Congrés dels Diputats. Concretament demana que l'executiu espanyol passi comptes de la tasca d'intercessió de Santa Teresa de Jesús per Espanya (afirmació que va fer el ministre Jorge Fernández) el paper de la Mare de Déu del Rocío en la sortida de la crisi (al qual es va referir la titular de Treball, Fátima Báñez, i si s'han advertit "millores" al ministeri d'Interior des que va condecorar la Verge del Pilar.

Per rematar la interpel?lació, i ja més a prop de la seriositat, Iñarritu es demana, més que demana, si amb això es respecta l'aconfessionalitat de l'Estat que figura a la Constitució, o se es preveu impulsar que s'esdevingui un estat confesional.

En un altre àmbit, el PNB dóna per pràcticament tancada la repetició de la llista conjunta amb Convergència i Unió per a les properes europees, un cop que Esquerra ha descartat la llista conjunta de les forces sobiranistes, perquè no totes estaven disposades a entrar-hi.

Per a Itxaso Atutxa, la presidenta del nacionalisme basc tradicional, la repetició és "un escenari natural" i per renovar-lo no calen gaires reunions, perquè els contactes entre les parts són constants.
Una tercera novetat coincideix amb una situació generalitzada a la "pell de brau", quan a baixes i distanciaments del Partit Popular. Es tracta de l'escissió del Col?lectiu de víctimes del terrorisme al País Basc (COVITE) que presideix Consuelo Ordóñez, germana del regidor de Sant Sebastià assassinat.

Ordóñez va tornar a ser escollida per al càrrec en l'assemblea de dissabte passat a la capital guipuscoana. En els darrers temps s'havia mostrat força crítica amb el govern espanyol i va arribar a dir que "Rajoy ha traït les víctimes d'ETA".

Un grup nombrós d'exmembres de collectiu s'ha donat de baixa (200, que la junta de doña Consuelo redueix a 90), i el portaveu d'aquests que han marxat, Jorge Mota, afirma que l'entitat ha incomplert els estatuts, que estableixen com a obligatòria la "independència de tot grup polític". Segons Mota, diversos i destacats membres del col?lectiu han començat a militar a l'UPyD de Rosa Díez o al nou partit d'Oretga Lara i Vidal Quadras, Vox.
La Junta que continua, en declaracions a El Mundo no personalitzades en cap dels integrants, a més de reduir les baixes a 90 (perquè de les 97 demanades 7 ja no n'eren membres) diu que "respecta" als que renuncien a batallar contra el projecte d'ETA.

Un dels destacats dissidents amb Mota, l'exregidor pel PP Miguel Olaciregui, es va distingir pel suport a la presidenta del partit a la comunitat, Arantza Quiroga, en un recent homenatge a les víctimes, contra les acusacions d'Ordóñez al partit i al Govern.
Quiroga, expresidenta del Parlament basc durant la legislatura de la presidència de Patxi López, no feia gaires dies que havia demanat "total autonomia" en l'afer del procés de pau, i ha insistit que el president Rajoy "no pot quedar al marge"; encara més, ha arribat a demanar que encapçali el procés, juntament amb el lehendakari Urkullu.

Sobra dir que Quiroga és força criticada pels més radicals entre els populars i es troba en equilibri inestable com a líder. La renúncia de l'històric dirigent Jaime Mayor Oreja a repetir candidatura en les properes europees és una bona mostra de com, no només, però també a Euskadi, el partit de Rajoy, i el president al capdavant, pateix un reguitzell de fuites per la seva dreta, després de tant de suport com ha donat (i rebut) d'organitzacions com ara les de víctimes del terrorisme.

L'allunyament del centre polític, amb lleis com les proposades per Ruiz Gallardón o Wert, entre d'altres, la recentralització del Estat, no semblen prou, ni de lluny, a la jerarquia catòlica representada pel cardenal Rouco, ni a bona part dels seus. Si ja estava perdent suports a projectes com ara el retrocés en la llei sobre l'avortament, entre els quals els de dos presidents autonòmics i la delegada del govern a Madrid pel retrocés en la normativa sobre l'avortament, ara també li marxen per l'extrem contrari.