ETA Política

El darrer comunicat conegut d'ETA va ser decebedor a primera vista pel que fa al seu contingut, perquè es limitava a ratificar el cessament definitiu de la "lluita armada"; res de nou, des del punt de vist pràctic.
Tanmateix, els acostumats a llegir entre línies trobàvem detalls significatius.

El darrer comunicat conegut d'ETA va ser decebedor a primera vista pel que fa al seu contingut, perquè es limitava a ratificar el cessament definitiu de la "lluita armada"; res de nou, des del punt de vist pràctic.
Tanmateix, els acostumats a llegir entre línies trobàvem detalls significatius. Hi havia, en primer lloc, l'esment d'un "comité executiu", amb una nomenclatura més aviat pròpia dels partits polítics, en lloc del anerior "biltzar ttipia; a més, hi figurava el rendiment de comptes d'una mena d'assemblea general, presencial o virtual, amb participació de tots els militants que havien votat, en un 80 per cent a favor de continuar amb l'absència d'actes violents, per "només" un 4,3 per cent de partidaris de reprendre'ls.

La proporció és mínima, però existeix, i recorda la possibilitat que, com ha passat a Irlanda, una petita colla d'irreductibles torni pels viaranys abandonats, que és el que la mateixa organització, i l'entorn, intenta evitar per no fer passes en darrere ni tornar a situar-se, més que mai, en l'ostracisme i la desqulificació socials; arreu i al propi país.

Si a més el text inclou declaracions com ara que "superar el conflicte és una prioritat, però també cal fer passes pràctiques en la via independentista" i es fa una anàlisi del paper de institucions i forces polítiques ?tret de Sortu- amb desqualificació frontal de l'immoblisme dels governs espanyol i francès, dels partits d'àmbit estatal, juntament amb la tebior del PNB, tot això en contrast "amb la posició favorable de les forces d'Ipar Euskal Herria (País Basc francès), tant d'adscripció exclusivament basca com francesa", ens trobem amb una mena de punts bàsics de programa polític.

S'ha dit, i és ben cert, que no és acceptable cap mena d'exigència, ni tan sols de declaració que vingui d'aquesta procedència, ni cap negociació, ni tan sols diàleg, amb ells que inclogui aspectes polítics. En el seu cas, s'ha de limitar a les possibles mesures d'alleujament del règim penitenciari dels seus presos i a una verificació convincent del lliurament de les armes i la disolució. El debat polític correspon exclusivament a les forces homologades, que ara ja inclouen Sortu, un cop tornada a la legalitat.

De fet, amb diferents accents, els governs espanyol i basc, i tots els partits i coalicions, començant pel més proper al grup encara armat, han respost amb la insistència en que es desarmin immediatament, i es dissolguin a continuació. Diverses fonts havien anunciat un lliurament molt proper dels arsenals que encara puguin conservar, primer abans de Nadal, i després en pocs mesos. Pot ser aquest comunicat una càrrega de raó, davant els militants ?sobretot els més radicals- per fer efectiva aquesta condició tan reclamada i amb una unanimitat que s'estén al grup de la societat civil impulsor del pla de pau i als mitjancers internacionals? Es podrà comprovar aviat, més d'hora que tard.

La història tendeix a repetir-se. ETA político-militar (P-M), branca majoritària després de la V Assemblea de 1970, abans de l'escissió aleshores minoritària dels "milis" (militars), i a diferència d'aquesta darrera, seguia les consignes del braç polític, Euskadiko Ezkerra. Segons analistes solvents, tanmateix, va crear una situació incòmoda i difícil a la formació, parlamentària, amb un seguit d'accions sagnants i segrestaments contra dirigents de la coalició governant en l'Estat a l'inici de la transició (l'UCD de Suárez) i durant la negociació i aprovació de l'Estatut de Gernika, encara vigent.

Des de l'obediència als ideòlegs, és conegut que ETA (P-M) es va dissoldre l'any 1986, ja fa més de 25 anys, i el pas va ser molt ben acollit pel sistema del moment, amb totes les facilitats jurídiques , penitenciàries i de reinserció per als qui havien estat membres. I encara més, Euskadiko Ezkerra es va partir, i els militants de la formació (inclosos terroristes) van formar majoritàriament la nova coalició amb els socialistes (PSE-EE), mentre els dissidents minoritaris es van repartir entre els partits nacionalistes (PNB i EA) o van abandonar qualsevol activitat i es van, com s'acostuma a dir, "quedar a casa".

És difícil donar res per segur. I per això cal tornar a la pregunta: ETA prepara el camí per esdevenir una organització política, previ desarmament i dissolució de les estructures històriques? I, si així fos, serà dintre de la coalició EH-Bildu, o exclusivament en Sortu, deixant de banda la resta de petites formacions que hores d'ara formen la coalició amb representació parlamentària? La resposta la portarà el vent del temps.