L'ESPECTACLE HA DE CONTINUAR
El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va declarar fa temps que no toleraria que ETA fes un espectacle del seu lliurament de les armes. Costa imaginar com ho pot impedir, si h fan, com es pot preveure, a l'estranger. La realitat és que els espectacles es mantenen. Per part de les autoritats espanyoles i per part de la mateixa organització.
Ho va ser la batuda d'aquests dies al País Basc, amb la detenció de vuit persones, la gran majoria advocats, sota l'acusació de pertànyer a organització terrorista, en tant que "coordinador" dels presos. Algun diari ha arribat a dir que el ministeri està convençut que una de les arrestades, la lletrada Arantza Zulueta, estaria intentant que l'organització tornés a les armes. No sembla versemblant que ho fes, precisament, amb els qui estan engarjolats, a no ser amb algú que ha de sortir aviat un cop complerta la condemna.
Un altre detall: la mateixa Zulueta va ser considerada lliure d'indicis de delicte quan va ser detinguda anteriorment, exonerada per algú tan poc sospitós de connivència amb el terrorisme com el magistrat de l'Audiència Nacional Grande Marlaska.
Per si alguna cosa faltava per caricaturitzar aquesta operació que s'ha presentat com desarticulació "del darrer tentacle d'ETA", la comunicació oficial de les detencions abans que es produïssin ha merescut l'obertura d'un procediment per la mateixa fiscalia espanyola.
L'acció es produeix dies abans de la manifestació convocada el proper cap de setmana a Bilbao per demanar l'acostament dels reclosos de l'organització a centres penitenciaris bascos, i pocs després de l'espectacle de la concentració de uns vuitanta d'ex reclosos, entre els quals la seixantena que han sortit a conseqüència de la derogació de la "doctrina Parot" a un café de Durango que alguns mitjans s'han encarregat de destacar que es troba en un edifici que havia estat escorxador.
Per al ministre esmentat, aquest acte era un "aquelarre" "repugnant". El fet que el col?lectiu triés com a portaveu José Antonio López Ruiz, Kubati, afegeix rebuig fins i tot en ambients nacionalistes bascos, perquè entre els 13 assassinats dels quals va ser trobat culpable, amb una pena de més de 1.200 anys, està el de Dolores González Katarain, Yoyes, davant de la filla petita en ple dia i al mig del carrer, ex companya, pel fet d'haver abandonat les armes. Des de la seva òptica era una "traïdora", "desertora" i en la "lògica militar" entra l'afusellament dels desertors en temps "de guerra".
El show de Durango no va afegir cap novetat al comunicat previ del conjunt dels presoners, reconeixent el "mal causat" a les víctimes i acceptant els sistemes judicial i penitenciari espanyols per acollir-se als possibles beneficis que els puguin correspondre individualment. Això sí, van repetir, davant la demanda en contrari d'un jove periodista ?s'hauria atrevit a fer aquesta mateixa intervenció fa només tres anys?- que no demanaven perdó pels crims.
Cal llegir aquell espectacle i llenguatge emprat en clau ?això no ha canviat- en funció dels destinataris, els que encara continuen estant més "durs" deu seu entorn, como sembla que ho continuen estant ells mateixos. Com hi ha una certa connotació d'exhibició en les operacions de Interior davant col?lectius com ara les associacions de víctimes més exigents.
L'important és el que passi al darrera o fora d'aquests escenaris. El lehendakari Urkullu continua demanant ?i encara més significatiu, la mateixa organització política Sortu- que ETA demani perdó, lliuri les armes i es dissolgui. Més encara, el president basc preveu que l'organització acabi anunciant el lliurament de les armes en un termini màxim de sis mesos, tot i que s'esperava que arribés abans de Nadal. La dita, en aquest cas, és plenament aplicable: "Mai no és tard quan arriba". Però millor quan més aviat.
Robert Pastor, periodista.
Escriu el teu comentari