... I tanmateix es mou

Ho va dir Galileu, en veu baixa, després de retractar-se de l'afirmació després demostrada científicament, que és la Terra que gira al voltant del sol, i no al contrari: "Eppur, si muove" (i tanmateix, es mou). I continua estant aplicable a l'evolució dels esdeveniments al País Basc.

El lehendakari Urkullu explicava l'abast de la iniciativa parlamentària per canviar l'estatus d'Euskadi ?per ara- dintre d'Espanya en una ponència amb participació de tots els partits presents al legislatiu: sobretot una presència més gran i directa a Europa. Això, i un canvi en la política penitenciària espanyola, per afavorir el procés de pau, quan fa més de dos anys que ETA compleix el compromís de no emprar la violència.

A falta del desarmament que s'havia anunciat per abans de Nadal, els que encara continuen presos van fer un pas, que gairebé tots han considerat important, en reconèixer "el dany causat" a les seves víctimes i els respectius entorns. És un penediment implícit, més que no sigui explícit, tot seguint l'anomenada "vía Nanclares", pel centre detenció situat a Àlaba, que considera aquesta mena de declaració com a requisit per alleujar el règim del compliment de penes dels qui l'han complert, examinats individualment, cas per cas.
De fet, les darreres estadístiques publicades reflecteixen que el nombre d'aquests empresonats s'ha reduït d'un trenta per cent, i ja són menys de sis-cents, enlloc dels gairebé vuit-cents que hi van arribar a ser, entre Espanya i França.

La disminució més important, uns seixanta de cops, s'ha derivat de l'abolició de la "doctrina Parot", desqualificada pel Tribunal europeu dels drets humans. I sembla que la iniciativa d'Urkullu ha estat acceptada, i que aviat s'entrevistarà amb el president Rajoy per parlar de les dues qüestions. A diferència del que passa a Catalunya, ja vam explicar que el PP en el País Basc va signar l'acord de suport al govern basc per garantir l'estabilitat, seguint el pas que ja havia donat abans el PSE-PSOE i això crea un clima diferent de relació, si més no, des del punt de vista de les maneres.

Pel que fa al fons, i al menys si mirem les declaracions oficials, en això de la política penitenciària continua el tancament a qualsevol canvi per part del gabinet Rajoy. La resposta al comunicat dels presos ha estat refermar que la política governamental ha demostrat la seva eficàcia amb les passes succcesives que han donat ?la mateixa organització en "adormir" l'activitat, i el conjunt de reclosos, en aceptar, com mai no havien fet, el sistema judicial dels dos estats. Demanar a aquests que reneguen del seu passat, com significaria una demanda formal de perdó, per a ells, i fins ara, continua estant massa.

La demanda que les autoritats de l'Estat comencin a alleujar la situació dels presos, començament per l'acostament a centres de detenció bascos, que és la demanda actual, compartida pel mateix govern de Vitòria i la majoria de les forces polítiques del territori ensopega amb l'exigència mantinguda per l'altra part del desarmament i la dissolució definitiva dels ja ex activistes. Això és quelcom que també reclamen el gabinet Urkullu, els mateixos partits, i el grup social que impulsa el procés, Lokarrti, i que arribarà, amb tota probabilitat, més d'hora que tard.

La reacció a l'aplec d'aquest cap de setmana de la seixantena d'alliberats amb la fi de la "doctrina Parot" ha estat la previsible dintre de la lògica de ni cedir ni un pam i, sopberetot, de no acabar d'enfrontar-se a les associacions de víctimes. Anunciar una vigilància extrema del que pugui passar aquest dissabte a Durango, per si existeix el menor indici d'enaltiment del terrorisme és tant com donar per fet un delicte abans que escometi, si s'arriba a cometre, quan el previsible és que aquests que ja han sortit facin costat a la declaració dels companys que encara estan engarjolats.

I és que el govern Rajoy, lligat pels compromisos i l'alè que han estat donant a les associacions esmentades, ni pot ni vol, com va dir el seu líder respecte d'un altre afer, canviar el seu tancament. El que no treu que, a més dels afectats per la fi de la doctrina Parot, unes quantes desenes més d'aquests presos hagin sortit al carrer, a hospitals, o a casa seva, pel compliment de les penes o per motius humanitaris. I això vol dir que, oficiosament però a la pràctica, també en aquest sentit, alguna cosa es mou.