Pentinant el gat

El Deustobaròmetre enquesta semestral de la Universitat de Deusto ?bressol dels cervells de l'elit social i política basca- reflecteix les mateixes preocupacions principals de la ciutadania del territori que les de la resta de l'Estat, amb l'atur i l'economia en els dos primers llocs. Tanmateix, les posicions respecte d'altres aspectes de la realitat són ben diferents. Per començar, el 72,9 per cent dels entrevistats opinen que el gabinet de Rajoy fa "poc o res" per la pau al país, contra un 10 per cent que creu el contrari, menys que els qui consideren que ETA en fa prou (16%).

El Deustobaròmetre enquesta semestral de la Universitat de Deusto ?bressol dels cervells de l'elit social i política basca- reflecteix les mateixes preocupacions principals de la ciutadania del territori que les de la resta de l'Estat, amb l'atur i l'economia en els dos primers llocs. Tanmateix, les posicions respecte d'altres aspectes de la realitat són ben diferents.

Per començar, el 72,9 per cent dels entrevistats opinen que el gabinet de Rajoy fa "poc o res" per la pau al país, contra un 10 per cent que creu el contrari, menys que els qui consideren que ETA en fa prou (16%). Els qui més s'esforcen per arribar a aquest objectiu són el govern presidit per iñigo Urkullu (44%) i el PNB (39%). Per completar aquest quadre, una majoria absoluta (55%) és favorable al diàleg directe entre el govern de l'Estat i l'organització encara armada.

A l'hora de les valoracions, les institucions més apreciades són la universitat (en general) i, en segon lloc, la policia autonòmica, per sobre de l'aprovat i molt cridanera aquesta segona posició, després de la participació en la lluita contra el terrorisme dels anys recents, i de manifestacions com ara la recent del ministre de Interior, Jorge Fernández Díaz, quan va dir que la guàrdia civil no hauria permès cap homenatge las presos d'ETA alliberats, com havia fet l'erttzaintza i es va creure obligat a rectificar davant la protesta immediata i contundent del lehendakari.

La fiscalia general de l'Audiència Nacional, poc sospitosa de tèbia davant els delictes relacionats amb el terrorisme, no ha trobat indicis de suposat enaltiment d'ETA més que en una de les benvingudes, entre els 63 excarcerats com a conseqüència de l'eliminació de la "doctrina Parot" pel tribunal europeu dels drets humans.

El cas obert és sobre l'arribada a Galdakao del veí del poble Javi Martinez Eizagirre, Jabi de Usansolo, després d'haver estat 21 anys reclòs, entre d'altres causes per haver participat en un atemptat que va causar la mort al nen de tres anys Fabio Moreno.

A l'arribada, el d'Usansolo es va trobar amb dues pancartes que deien, respectivament: "Jabi, la teva lluita és el nostre exemple" i "Jabi, el poble està orgullós de tu". Aquesta proclamació d'exemplaritat i orgull davant un violent és la que interpreta el fiscal Javier Zaragoza com a suposat enaltiment de la lluita armada mateixa i, per extensió, del terrorisme organitzat.

I això ens porta als límits que anaven evolucionant del que es podia i no podia manifestar en la mesura que el franquisme agonitzava, als inicis de la transició. Un amic periodista i jove, nacional dels Estats Units per pare i espanyola de mare, va anar a parar com tants d'altres a la comissaria de la policia nacional, i a la sortida explicava que no l'havien tractat tan malament, només unes quantes bufetades i, quan en un moment va cridar com a protesta i repte "Gora Euskadi", el funcionari que l'interrogava va respondre: "Gora Euskadi sí, pero como digas también askatuta te mato a hostias".

Els límits del delicte d'enaltiment del terrorisme es fan difusos i evolucionen, dintre de la persecució que cal mantenir segons la lògica a tots els delictes mentre no hi hagi un canvi de llei o de política.

En canvi l'acusador públic Zaragoza no ha vist cap falta en les benvingudes a casa d'altres tres excompanys de Jabi sortits de la presó, i que havia denunciat el delegat del govern espanyol Carlos Ufrquijo, aquell que ha superat en denuncies per qüestions de banderes i d'altres a l'homòlega en Catalunya, María de los Llanos de Luna, com ja vam explicar en una altra oportunitat.

Diu aquell fiscal que no pot identificar els participants a la rebuda i, d'altra banda, les pancartes eren "només de benvinguda als alliberats", sense afegir-hi cap qualificació i "això no és prou per considerar-ho enaltiment del terrorisme".
O sigui, que poden ser benvinguts, però no lloats per la seva activitat anterior. Com en els temps del Gora Euskadi sí, pero askatuta...?

En tot cas, aquesta vigilància extrema dels presos alliberats amb la condemna complida segons el marc legal del moment de les sentències, obeeix a l'avís del mateix ministre Fernández Día quan va començar, en el sentit que ho faria, i per a satisfacció de diverses víctimes i associacions.

A molts els hi sembla, però, que aquest zel per actuar en qüestions d'escasa importància ?sobretot si es comparen amb d'altres de gran transcendència social- fa bona la vella dita: "qui no té feina, el gat pentina".

Robert Pastor
Periodista