PAS A PAS

Al camí cap a la pau al País basc, tan difícil com previst, sembla que cada setmana hi ha qui fa passes. Curtes, perquè es tracta d'assolir un cim bastat alt i la gent de muntanya sap que cal anar a poc a poc, seguint les petjades i fent tants revolts com possible per no defallir abans de temps.

Al camí cap a la pau al País basc, tan difícil com previst, sembla que cada setmana hi ha qui fa passes. Curtes, perquè es tracta d'assolir un cim bastat alt i la gent de muntanya sap que cal anar a poc a poc, seguint les petjades i fent tants revolts com possible per no defallir abans de temps.

El bisbe jubilat de Sant Sebastià, Juan Maria Uriarte ha publicat una mena de guia moral amb l'eloqüent títol de "La reconciliació", on crida tothom a participar-hi: la mateixa ETA, l'Estat, l'església, les víctimes, els jutges, les forces de seguretat, els mitjans de comunicació, els legisladors i, amb un paper destacat, el món educatiu.
Com sempre, o gairebé sempre, que s'expressa públicament aquest bisbe ?i el seu predecessor Setien, abans- de ben segur trobarà ben acollida la primera crida, que és a l'organització fins fa poc violenta de desarmar-se i dissoldre's, però no tant quan reclama que les autoritats estatals contacten amb els seus membres, o es produeixin indults a presos.

Entre aquests, els tancats a centres francesos han fet també un gest que els hi pot resultar productiu, lluny de l'actitud mantinguda fins ara, i consistent a acceptar les indemnitzacions a les víctimes i a que els hi col?loquin polseres electròniques per poder fer-los un seguiment acurat si obtenen la llibertat provisional.

En l'àmbit educatiu, i en el marc del programa de cultura perla pau que dirigeix Rocío Salazar, s'aplegaven l'altre dia el professorat y alumnes del col?legi biscaia de Bilabo,juntament amb dos familiars de persones assassinades per ETA. Segons la crònica recollida al Deia, la més cridanera va ser la intervenció de Pedro Maria Baglietto, a qui els terroristes van matar el germà el maig del 1980, tot i ser cosí del dirigent històric del grup armat Antxon Etxebeste, i haver salvat la vida anteriorment al botxí que li va disparar. El va acompanyar Carmen Hernández, vídua del regidor del PP José María Pedrosa, abatut l'any 2000.

Tots dos van explicar els fets amb un to conciliador i de perdó, abans de la intervenció dels escolars, generalment amb preguntes, la majoria incòmodes, però segurament necessàries.
Això del perdó als assassins o cooperants en els crims per part de les víctimes fa dies que va començar. Una altra mostra la va donar Axun Lasa, germana de Jose Antonio, aquell que juntament amb Jose ignacio Zabala va ser segrestat en territori francès, segons sentència dels tribunals sota les ordres de l'aleshores coronel i ara ex general Rodríguez Galindo, traslladats als soterranis d'un palauet de Sant Sebastià, torturats fins a l'extrem, finalment morts i trobats anys després al País Valencià, enterrats amb calç viva.

Axun va fer una, potser, la pregunta clau, per continuar avançant: "tan difícil és demanar perdó, tots? I és que no tots estan disposats a demanar el perdó pels seus crims, ni tampoc a concedir-lo, com ja havia fet la germana de Lasa, o víctimes i familiars de víctimes del terrorisme organitzat, algunes de les quals van mantenir ja entrevistes amb els autors directes, o amb d'altres membres de l'organització.

I tanmateix, a poc a poc, pas a pas, són més els decidits a passar pàgina, demanant o concedint aquest perdó que sí, és força difícil, i més en segons quins casos, i de part de quines persones.

El pla de pau de divuit mesures presentat pel lehendakari Urkullu, després de tantes iniciatives de la societat civil, comença a obrir-se pas, desde la disposició a acceptar canvis i suggeriments per arribar al difícil consens general. Encara ensopega amb les oposicions parcials dels radicals EH-Bildu, i de PP i UPyD, però ja és molt més a prop el Partit Socialista (PSOE), quan el seu portaveu diu que el text "sona bé", però que caldria no equiparar unes víctimes amb unes altres. I que posar data a la reconciliació és com posar-ne a la crisi. És cert. Però cada petit pas, com qui empeny el dia per fer passar l'any, és un de menys que resta per arribar-hi.