Concentració

S'acostuma a dir que la política fa estranys companys de llit, i aquests haurien estat no només rars, sinó impossibles, a l'inici de qualsevol de les dues legislatures anteriors. El cas és que en els últims dies, el Partit Popular (PP) ha arribat a un "pacte d'estabilitat" amb el PNB, i s'ha afegit a l'acord previ que els propis nacionalistes històrics havien segellat ja amb el PSE-PSOE.

S'acostuma a dir que la política fa estranys companys de llit, i aquests haurien estat no només rars, sinó impossibles, a l'inici de qualsevol de les dues legislatures anteriors. El cas és que en els últims dies, el Partit Popular (PP) ha arribat a un "pacte d'estabilitat" amb el PNB, i s'ha afegit a l'acord previ que els propis nacionalistes històrics havien segellat ja amb el PSE-PSOE.

Heus aquí, doncs, amb una gran concentració de fet al capdavant de la política del País Basc instituït en comunitat autònoma, amb unes conseqüències d'evident solidesa a curt termini, però també amb riscos evidents per a un futur no gaire llunyà.

El resultat immediat d'aquesta concentració és l'eliminació d'un obstacle per a l'aprovació dels pressupostos generals de l'any proper, que ja haurien tirat endavant només amb el suport socialista, una vegada que el partit al govern va acceptar més d'un centenar d'esmenes del PSE, amb un cost per sobre dels 25 milions afegits als seus comptes inicials.

Amb una majoria tan considerable del nou pacte tripartit, l'oposició queda ocupada només pels extrems: els independentistes radicals d'EH Bildu, i els unionistes extrems d'UPyD. Els uns i els altres, amb l'oportunitat de treure profit de la discrepància, perquè el nou consens implica la renúncia del PNB i el seu govern a plantejar un procés per a l'exercici de l'autodeterminació, com el català, mentre aquest estatus es mantingui.

D'altra banda, el grup de Rosa Díez pot jugar-se com ja fa tot i amb èxit, si s'ha de jutjar per l'evolució dels sondejos sociològics -la carta de desqualificació dels grans partits d'àmbit estatal, per febles en la defensa de la unitat espanyola i de la recentralización.

Amb un panorama de fons on la desafecció cap a les forces i els líders polítics fins ara predominants, amb creixement de grups que van ser molt minoritaris, disposats a oferir unes solucions radicals que la història ha demostrat ineficaces, quan no catastròfiques, el perill d'alimentar aquestes alternatives sembla evident.

D'altra banda, i vist des de territori de parla catalana, un risc afegit és que es trenqui la solidaritat entre nacionalitats històriques, senzillament, que el PNB pugui arribar a votar, en un moment decisiu, contra la proposta catalana de consulta. Alguns vells bascos diran que això ja ho van fer els catalans en les corts espanyoles, en el primer intent d'Estatut basc, l'any 32. De fet, les acusacions d'un costat a un altre han estat freqüents des de l'inici de la transició, cada vegada que han votat diferent per interessos propis. I últimament, veus basques han retret a altres catalanes les denúncies contra el sistema de concert econòmic.

Mentre l'oasi basc sembla consolidar-se, entre acords polítics i manteniment del compromís d'ETA de no emprar la violència, es manté el cobrament de deutes de les forces de seguretat i la justícia per delictes anteriors de l'organització terrorista.

Els últims han estat les detencions en territori d'administració francesa de dos suposats membres d'aquest col·lectiu. De Jon Iurrebaso es diu que va ser un dels negociadors amb el govern espanyol entre 2005 i 2007, quan la treva trencada amb l'atemptat a Barajas. Havia estat a la presó fins a 1991, quan va complir condemna, va tornar a condemnar a 5 anys que hauria complert el proper any, i arrestat ara perquè va incomplir la restricció de moviments imposada amb la llibertat condicional: tenia prohibit sortir d'Hendaia i ho van trobar en Donibane Lohitzun (Saint Jean de Luz), que és com si hagués passat de Terrassa a Sabadell.

En l'altre detingut, Jose Manuel Azkarate, les autoritats espanyoles assenyalen com a suposat membre de la guerrilla que en 1985 va segrestar a l'industrial bilbaí (i directiu de l'Athletic, si la memòria ens és fidel). Dos casos més que reiteren la coherència de la política seguida pel govern i el sistema judicial españole, i que en alguns casos poden ser el primer pas per a la normalització de les situacions dels mateixos perseguits.