Salt i pas important

Amb aquestes paraules, segons la transcripció dels diaris, va qualificar Borja Samper, el portaveu del Partit Popular al Parlament basc, l'homenatge de fa uns dies al sergent de l'ertzaintza Joseba Goikoetxea, assassinat feia vint anys per ETA.

Amb aquestes paraules, segons la transcripció dels diaris, va qualificar Borja Samper, el portaveu del Partit Popular al Parlament basc, l'homenatge de fa uns dies al sergent de l'ertzaintza Joseba Goikoetxea, assassinat feia vint anys per ETA.

L'homenatge a un policia basc, militant del PNB, difícilment hauria merescut per sí mateix aquesta valoració d'un polític del partit que governa Espanya. Però l'acte va ser quelcom més, i amb més significat. Perquè no només hi van r representants de gairebé tots els partits, inclosos el PSE-PSOE i EH Bildu, sense més absències que la del PP i UPyD; també es van fer presents un grup nodrit de familiars de víctimes de l'organització que va matar l'ertzaina, encapçalades per la vídua, Rosa Rodero, la mare i les germanes, també d'assassinats pels GAL, i fins i tot?com diria el fiscal general de la comunitat autònoma- dos ex terroristes: Carmen Guisasola, encara en presó tot i que ja en règim de tercer grau, i Andoni Alza, alliberat recentment per la supressió de l'anomenada "doctrina Parot".

El moment culminant el va marcar la forta abraçada entre la vídua del policia i la encara presa Carmen Guisasola. El salt i pas important, o el pont a la concòrdia, com va titular el Deia, perquè el gruix de l'acte va ser al mateix pont on van disparar Goikoetxea, no és tanmataix la fi del camí, la consecució de la veritable pau.
En primer lloc, perquè no tots, ni víctimes ni violents de tots els grups, van assistir ni tenen cap intenció de perdonar ni d'arribar a la concòrdia. Cal recordar dos fets significatius, a tall d'exemple: Guisasola com Alza fa molt temps que van condemnar els actes delictius de la seva antiga organització i es van desmarcar. També que fins ara s'han autoexclòs de totes ?o gairebe totes- les iniciatives d'aquesta mena una força política tan decisiva com la que governa l'Estat -tot i les bones paraules del seu portaveu parlamentari "a posteriori"- i l'emergent i populista plataforma de l'antiga consellera socialista del govern basc ?en temps de coalició amb el PNB- Rosa Díez.

Tanmateix, els motius per a l'esperança van creixent amb gests de concòrdia com aquest, i també amb mesures polítiques de qui les prenen. També fa pocs dies, Jonan Fernández, titular de la Secretaria de Pau i conviència del govern Urkullu, presentava aquest dimarts el text final del Pla de Pau que passa per "l'exigència de final, desaparició o dissolució d'ETA sense condicionament polític", l'establiment d'un programa basc de reintegració social per a persones en presó, i l'atenció al problema dels fugitius, els principis del "terra ètic" que va aprobar el legislatiu autonòmic durant la legislatura anterior ?amb govern socialista i vots d'aquest partit, el PP i el PNB-, i un"tractament integral" als fets que siguin contraris, de signe diferent, però amb valoració específica de cada cas.

El govern ha renunciat a establir com a part del pla cap "relat" propi del passat. I reconeix la dificultat inicial d'adhesió de totes les forces polítiques i socials, tot i que inclogui la referència a l'acord pres al parlament en l'anterior legislatura, per atreure PP i PSE, i l'acceptació de 27 esmenes i 42 suggeriments que l'acostarien a EH-Bildu, primer a rebutjar el text, perquè recull el text del pacte de mínims ètics de la legislatura anterior.

Els 18 punts del pla haurien de constituir, si més no, una base avançada de debat, amb el mateix ànim que va portar a aquell acord d'Ajuria Enea per a la pau i la normalització, impulsat per l'aleshores lehendakari Ardanza, i mai no acomplert, perquè aviat el van trencar tant els terroristes com el PP. Ara, sense trets, bombes, ni extorsions, sembla que no hi hauria excusa admissible per la majoria dels ciutadans.