Sorolls i silencis

El soroll de la manifestació contra la sentència del tribunal dels Drets Humans que va desqualificar la "doctrina Parot" potser encara ressona a les oïdes de dirigents del Partit Popular. I potser algun hagi recordat el mite de Frankenstein, o d'altres on els creadors de monstres acaben víctimes de les seves creacions. Les associacions de víctimes, d'aquestes víctimes, si no van ser creades pel PP, van gaudir de tot el suport, l'alè, i han estat cabdals en la utilització del terrorisme com a eina política.

És ben cert que hi ha contradiccions entre sentències del sistema judicial, com ara la llibertat de lladregots professionals reincidents en el furt, i la condemna a presó d'aquella mare que va fer servir una targeta de crèdit aliena per comprar articles de primera necessitat per al fill, justa i sortosament alliberada més tard. Això, per no parlar de les discriminacions entre delinqüents d'un altre nivell.

Tot i les deficiències i la lentitud, els òrgans judicials han de ser fidels a la lletra i l'esperit de les normes, i a uns principis bàsics, entre els quals que no pot ser retroactiva una llei en perjudici del reu.

I els assassins d'ETA i la resta de delinqüents que van ser condemnats segons el codi penal de 1973, hauran de ser alliberats per la indefugible decisió dels magistrats d'Estrasburg, perquè les seves penes eren redimibles sobre un màxim de 30 anys, i no sobre els centenars, o milers, de privació de llibertat, que alguns acumulen. Tot i la comprensible decepció de les víctimes i familiars. Perquè, si per ells fons, o per alguns d'ells, fa dies que s'haurien recuperat a Espanya la pena de mort o, com a mínim, la cadena perpètua "revisable", de la qual ja es va parlar.

Davant la justícia no es deuria parlar, perquè no és adient, de vencedors i vençuts, com deia el lema d'aquells manifestants a Madrid, sinó d'aplicació de les lleis amb la neutralitat que marquen els ulls embenats de la imatge simbòlica que sosté una balança, no una espasa, ni una forca, ni una guillotina. Cal recordar la dita, segons la qual, l'Estat que no protegeix els drets del pitjor criminal, acabarà violant el de ciutadans exemplars.

Mentrestant, la primera beneficiària del codi penal antic, Ines del Rio, és a casa seva després d'haver-se estat més de 26 anys entre reixes, dels 30 màxims que s'hi hauria passat amb el criteri anterior. I ho ha fet sense rebre l'homenatge que,en temps recents, li haurien organitzat els hereus de l'organització i dels grups polítics. El govern espanyol ja havia advertit que vigilaria, si es feien aquesta mena d'actes i obriria nous sumaris per enaltiment del terrorisme, i sembla que, tot i el desig que s'intueix, els interessats hi ha posat seny.

Al País Basc cada vegada més hi ha senyals de convenciment que el temps d'ETA s'ha acabat. El pla de la conselleria d'Interior per a l'Ertziantza (policia autonòmica) entre aquest any i el 2016, presentat als sindicats del cos, preveu la dissolució de la "divisió antiterrorista" i de la "brigada de informació", per augmentar les comissaries i el personal d'atenció al ciutadà, el que no vol dir que s'abandonin les tasques de investigació i persecució del crim organitzat de tota mena.
El fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de la comunitat ?càrrec depenent de l'Estat, i no de les institucions autonòmiques- no va rebre crítiques tan aferrissades com es podia preveure quan va dir que Ines del Rio ja no és una terrorista, perquè ha complert el seu deute amb la societat.

I aquests dies hem pogut llegir a El País que els actuals caps d'ETA estan demanant els predecessors empresonats a França Mikel Antza, Mikel Albizu i Soledad Iparragirre "Anboto", que els hi diguin on són els "zulos" de les armes i explosius, per poder acomplir el desarmament anunciat per abans de Nadal. No seria la fi de la fi, però sí el penúltim pas. Tan de bo el veiem.

Ara ?la violència com la guerra sempre hi són, en un lloc o un altre- sembla que la preocupació de les forces de seguretat de l'Estat es trasllada a Galícia. Sempre segons el mateix diari de rerferència, Resistència Galega, que ha col?locat 38 bombes de potència creixent sense causar víctimes humanes fins ara, hauria comprat una partida de pistoles a Portugal, i ha passat a ser l'objectiu prioritari dels equips estatals de la lluita contra el terrorisme "interior". Sona estrany, però també sonaven així els GRAPO. Esprem que no continuïn l'escalada fins arribar al mateix nivell.

Robert Pastor

Periodista