El professor de francès
Encara no f gaires dies, i amb la col·laboració fins aleshores insòlita del servei secret bolivarià, van detenir a Veneçuela el membre d'ETA Asier Guridi, refugiat al país com tants d'altres abans, que circulava amb una identitat falsa. Guridi ja s'havia estat cinc anys a la presó per diverses "ekintzak" (accions), més aviat de "kale borroka" del que entenem habitualment per actes terroristes. Es trobava fugit des de feia 12 anys.
El ministre espanyol de Interior, Fernàndez Díaz, confirmava poc després la veracitat de les informacions sobre un proper anuncia d'ETA del desarmament progressiu i verificable, però tot i això el manteniment de la persecució fins al moment que es dissolgui definitivament de tots els participants, o sospitosos, de col·laboració o execució d'activitats violentes. Si alguna cosa no se li pot negar és la coherència absoluta en la seva política en aquest àmbit, que és també la del govern Rajoy.
Una altra cosa és si ha arribat el moment o no de canviar-la, quan ja ha passat el temps suficient per comprovar l'autenticitat de l'anunci de l'acabament dels atemptats, i amb tot el que es mou, unilateralment, per part dels antics terroristes i el seu entorn.
Durant el batxillerat, fa unes quantes dècades, el professor de francès (aleshores llengua estrangera predominant, abans de les generacions de l'anglès) deia que si la primera nota havia estat un zero, i la més recent un 10, la qualificació final havia de ser el 10, no el 5. I viceversa.
Ha arribat l'hora del gir radical en la presa del pols a la política, sobretot la penitenciària, del govern espanyol envers dels presoners per anteriors crims de terrorisme o connexos? Molts, inclosa la majoria dels bascos, ho veuen així, tot i el "tancament" sostingut de l'especialista de l'executiu del PP. Troben molt útil tot el que serveixi per facilitar la desaparició definitiva del terrorisme. Potser per a alguns encara serveix mantenir amb certa "vida" una desestabilització relativa al País Basc, com a maniobra relativa de distracció d'altres conflictes a l'Estat.
El Pla de pau presentat pel lehendakari Iñigo Urkullu ha obtingut recentment un nou aval extern, en aquest cas, d'una entitat com Amnistía Internacional, però la plataforma de partits proposada per desenvolupar-lo ha quedat temporalment paralitzada per la negativa provisional a entrar-hi dels socialistes, afegida a la previsible i encara irreductible del Partit Popular a entrar-hi.
La prova del nou del canvi de tendència podria ben bé ser, quan arribi, la sortida de presó d'Arnaldo Otegi, paralitzada a instàncies de la Fiscalia, tot i les analisi inicialment favorables. Sobta que, absolt d'algunes altres causes, inclosa la que el va acusar de ser "dirigent" d'ETA, per deixar-lo en col·laborador, mantingui encara engarjolat a qui, segons tots els indicis i les opinions majoritàries, en la reunió que va provocar la darrera detenció el que pretenia era canviar de sentit l'organització terrorista cap a l'abandonament de la violència, i l'empara de l'activitat estrictament política, com poc temps després es va fer efectiva.
Si no ha arribat ja, potser arribarà aviat la confirmació del desarmament anunciat, amb la publicació de la totalitat de l'armament i els dipòsits en "zulos" que encara conserva l'organització sembla que ja no violenta, perquè la comprovació sigui fiable per a tothom.
Aleshores, tot i que falti el pas definitiu de la dissolució col·lectiva (no cal oblidar els grupuscles residuals temptats de continuar amb la "lluita armada") es faria del tot evident la necessitat de passes per part del govern espanyol per posar-ho fàcil, per mot que continuïn oposant-s'hi col·lectius com ara algunes de les associacions de víctimes. Serà el moment que aquell professor de francès canviaria el 0 inicial, o la nota actual que cadascú posaria, pel 10 final.
Escriu el teu comentari