Recuperació d'aliança
El lehendakari Iñigo Urkullu ha comparegut personalment per "beneir" i valorar l'acord signat pel líder del seu partit (PNB), Andoni Ortúzar, i el del Partit Socialista (PSE-PSOE) i predecessor a Ajuria Enea, Patxi López. Aquest cop ha afegit que amb l'acord s'obre "una nova etapa de diàleg i debat, enteniment i concertació".
Necessitat obliga. La curta majoria relativa del PNB en el parlament impedia avançar en els projectes per al "dia a dia" de la política basca. I a diferència de la tria de Mas a Catalunya, el nacionalisme tradicional ha anat a assegurar, sense donar peixet a l'adversari més directe de l àmbit ideològic més proper en els compromisos electorals, que continua estant EH-Bildu.
Més enllà del risc de veure crèixer "l'esquerra abertale", a la manera en què ha crescut Esquerra Republicana a l'empara del procès sobiranista, les exigències de l'altre soci potencial per guanyar l'aritmètica parlamentària s'intuïen encara més grans, i difícils d'assumir que les dels republicans catalans per a Mas.
Com explicàvem fa poc, aquesta aproximació entre les dues forces polítiques més antigues d'Euskadi, repetit gairebé cada vegada que les urgències del territori ho demandàven no té res de nova. Des del posicionament comú en suport de la República durant la guerra, passant per governs de coalició durant dècades, han estat més aviat habituals.
Això no vol dir que l'aliança recuperada no tingui també el seu cost per al PNB, perquè no pot ser ben rebuda pels seus militants més sobiranistes que poden veure, amb raó, una renúncia, més que sigui temporal, a la via independentista.
De fet, els anuncis dels mateixos Urkullu i Ortuzar de recuperar el replantejament de les relacions amb Espanya, ja havien sonat massa tebis a les oïdes de part dels seus.
Una mostra evident d'aquesta aparent renúncia temporal del PNB a la base de l'ideari des de la fundació ha estat l'ajornament de l'activitat de la ponència per la pau, després de la negativa dels nous socis, i del partit que governa a l'Estat, tot i el preanunci de desarmament d'ETA.
L'acord de nacionalistes i socialistes, aquesta vegada i fins ara sense entrada dels segons al govern, ve a ocupar gairebé del tot l'espai de la que ara s'ha coincidit en anomenar "la centralitat política". Queden a una banda els independentistes radicals,i a l'altra el Partit Popular (PP), enrocat sobretot respecte de l'avenç en el procés de pau.
Tanmateix, Urkullu torna a insistir que l'acord bilateral resta obert a d'altres forces polítiques i d'altres administracions. I la presidenta del PP, Arantza Quiroga, ja es va declarar favorable a participar en l'ampliació del consens entre dos, abans que comenci a funcionar a la pràctica, per poder introduir matisos particulars.
Si el govern monocolor i el PNB es miren el conglomerat Bildu de reüll i amb una certa recança, el PSE-PSOE molt probablement fa el mateix amb els qui poden disputar-li una bona part de l'electorat. Tot i que a les "altres administracions" , sobretot les poderoses diputacions forals d'Àlaba i Guipúsoca, que constitueixen un autèntic contrapoder, els dos socis no tenen majories suficients si no sumen els representants del PP.
El nou curs comença amb el plantejament d'una nova estabilitat política, que hauria de culminar amb el consens del pressupost general i amb el tancament consensuat del nou cupo a pagar a l'estat pel concert econòmic, on l'interlocutor també és el govern Rajoy y els seus.
Malgrat els obstacles i l'aparent fragilitat, la persistència del pacte bilateral amb lleialtat mútua pot traslladar cap al nord, com fa dies que alguns assenyalen, el perdut "oasi" català d'altres temps.
Robert Pastor
Periodista
Escriu el teu comentari