Altres amb dues ànimes

En el marc general de la desafecció per la política, i d'uns partits que, segons les enquestes repetides del CIS, constitueixen una de les principals preocupacions negatives dels ciutadans en el conjunt de l'Estat, ens trobem a més amb les divergències internes de tendències enfrontades.

Sovint es diu que al sí de l'organització dels socialistes catalans conviuen ?tot i les baixes de discrepants, encara- "dues ànimes". La situació es podria estendre també a d'altres grans forces polítiques, en el marc espanyol o en el dels nacionalistes.

Però el que més pot sobtar, seguint les informacions publicades, és que passi quelcom de semblant al Partit Popular (PP) en el País Basc. I no és exactament pel mateix que en el conjunt de la força política, entre els Aznar, Aguirre i d'altres, d'una banda, i els Rajoy, Cospedal i companyia, de l'altra.

La divergència entre els populars d'Euskadi està centrada en l'actitud davant el procés de pacificació i normalització política impulsat per les forces majoritàries des que ETA va anunciar ?i per ara complir- la fi de la "lluita armada".

Llegim que la presidenta del PP en aquell territori, Arantza Quiroga, defensa que el seu partit hi participi en els debats al respecte, fins i tot quan també hi sigui present Bildu.

Per a molts, aquesta actitud constitueix un canvi sorprenent, i una diferència, de matís, però important, respecte de la política que fins ara està seguint el govern Rajoy. Al punt que la mateixa Quiroga ha anunciat una entrevista amb el líder estatal de la formació, per parlar de l'avenç c ap a la pau, tot i que sense "actitud reivindicativa".

La frase de la dirigent esmentada, reproduïda a la premsa, no deixa de ser cridanera, i ens permetem mantenir-la en el castellà original: "no nos echaron a tiros, ahora menos". Contra aquesta obertura, el predecessors en la cúpula del mateix partit, de l'entorn de Carlos Iturgaiz, qui va replicar: "L'esquerra abertzale, que és el braç polític d'ETA, no és un partit més, i no es pot anar (amb ell) a debats, a prendre un café, o fer-se fotografies en pla de col·leguisme".

La contrarèplica de la presidenta és que aquesta decisió està recollida en la ponència política que el darrer congrés de la formació va aprovar "gairebé per unanimitat".

Els referents històrics de la dreta amb representació en el conjunt de l'estat , no han estat, tanmateix, tan oposats a les actitud autòctones en matèria política. Gran defensor dels furs bascos tradicionals a les Corts de Madrid en el temps de l'abolició pels vencedors en les guerres carlines va ser el conservador, i alabès, Mateo de Moraza. I ja hem recordat sovint que el PP és un defensor aferrissat de la resta d'aquell règim, que és el Concert Econòmic. Sense cap tebiesa.

A més d'Arantza Quiroga, s'ha anunciat un altre diàleg amb el president del govern espanyol, i és amb el lehendakari Iñigo Urkullu, per parlar de pau i d'economia. El que traduït al llenguatge del carrer vol dir canviar de tàctica en política penitenciària, i potser judicial, per facilitar el ja anunciat desarmament d'ETA davant "institucions basques", i l'intent de desencallar la fixació del nou "cupo", de contribució basca a les finances de l'Estat, amb el mínim increment de cost possible per a les hisendes de Biscaia, Àlaba i Guipúscoa. Just el contrari del que demanen diverses veus socialistes, inclosa la del líder del PSOE, Pérez Rubalcaba.

Mentrestant, i en paral·lel, els socialistes bascos liderats per l'ex lehendakari Patxi López, continuen negociant amb l'actual govern minoritari del PNB, i amb perspectives d'acord, un nou model de fiscalitat interior que, de passada, hauria de facilitar l'aprovació d'un pressupost general.

Ja fa dies que sembla com si el "pactisme" que tradicionalment s'ha atribuït als catalans s'hagués encomanat als "caparruts i intransigents bascos" ?segons el tòpic-. I viceversa?

Robert Pastor