La nova "guerra"

Les celebracions d'agost, tan abundants al País Basc com a la resta de l'Estat, obren sovint "guerres" entre organitzadors de la societat privada, alguns ajuntaments i els representants de l'Estat. Quan semblaven oblidades aquelles inicials "guerres de les banderes" aquest any han sorgit els conflictes per les persones designades com a personatges centrals de dues festes majors : el pregoner de Laudio (Àlaba) i la "txupinera" (encarregada d'aviar el coet inaugural) de l'Aste Nagusia de Bilbao.

L'ajuntament de Laudio, entre les candidatures presentades per la ciutadania, va escollir per fer el pregó a l'antic alcalde de la localitat Pablo Gorostiaga, en presó des de l'any 2007. Cal dir que en aquesta localitat, Gorostiaga va ser el primer regidor durant tres legislatures, amb candidatures de sigles diferents però sempre de l'anomenada esquerra abertzale, i en alternança ni més ni menys que amb Juanjo Ibarretxe, que posteriorment seria lehendakari.

L'antic batlle va ser condemnat per l'Audiència nacional com a col·laborador d'ETA, en el macrojudici (amb gairebé 60 acusats) de l'anomenat cas "Ekin", on es barrejaven com a entramats de l'organització violenta un seguit d'activitats, entre les quals l'editorial, concretament l'editora Orain, del diari Egin, que Garzón ja havia tancat i que no va poder sortir quan, finalment, la mesura es va reconèixer injusta.

La pena imposada va ser de nou anys. Com que n'ha complert més de sis, si el delicte fos d'un altre tipus, de la majoria dels tipus, fa temps que li haurien concedit la llibertat. Ja sabem, però, que la política de l'actual govern espanyol en aquesta matèria, tot i la demostrada absència d'actes terroristes, és de rigor absolut, fins que no arribi la constatació del desarmament i la dissolució del grup que encara sembla armat, tot i que inactiu. La comprovació segons el seu parer, perquè ben bé podria ser que neguessin la credibilitat a d'altres instàncies que la garanteixin, com va treure tot reconeixement a la comissió internacional de mitjancers, tot i el prestigi dels seus membres, premis Nobel i ex alts càrrecs se diversos països europeus.

Més cridaner que demanar i obtenir d'un jutge que anul·li l'elecció d'un pres com a pregoner de les festes de Laudio és el cas de la frustrada "txupinera" de Bilbao, on l'ajuntament no és precissament de Bildu, sinó amb majoria del PNB i amb el premiat com a "millor alcalde del món", Iñaki Azkuna.

L'escollida, a proposta de les comparses, havia estat Jone Artola, lliure de cap mena de imputació penal. Això sí, es va presentar com a candidata en llistes dels independentistes radicals, amb sigles que van ser il·legalitzades: Euskal Herritarrok (EH) i Acció Nacionalista Basca (ANV).

Segons el delegat del govern espanyol a la comunitat autónoma, Carlos Urquijo, històric del Partit Popular al territori, aquest nomenament de Artola "pot vulnerar la llei de reconeixement i reparació a les víctimes del terrorisme". En les circumstàncies actuals, sembla una exageració en el respecte a les víctimes desqualificar a una persona que no ha estat ni tan sols sospitosa de tenir la menor responsabilitat en la causa de les víctimes.

Els ajuntaments de Laudio, i de Bilbao, van presentar al·legacions contra les dues decisions judicials, en tots dos casos rebutjades, i han anunciat recursos, que es "veuran", com es diu en l'argot judicial, quan les festes farà mesos, si no anys, que s'hauran acabat.

Això sí, la intervenció del senyor delegat i les corresponents decisions judicials hauran "escalfat" les festes d'allò més. Finalment, tants com es queixen de les actituds i accions de la delegada del gabinet Rajoy a Catalunya, Llanos de Luna tenen una dada per comparar rècords. En els seus 19 mesos de mandat a Euskadi, Urquijo ha endegat 467 actuacions contra ajuntaments bascos.

Robert Pastor

Periodista