La notícia?

La notícia per antonomàsia, la més gran i esperada des de fa més de 60 anys, semblaria a punt d'arribar. Diverses fonts demanen, o anuncien, el pas definitiu, el desarmament i la dissolució unilateral d'ETA.

Va començar Laura Mintegi, la líder oficial d'EH-Bildu, en reiterar que "mai més no actuarà" l'organització, encara que el procés "es podreixi" per la "miopia" de Rajoy. Després va ser Patxi Zabaleta, el màxim representant d'Aralar, qui deia: "ETA ha de procedir al seu desarmament per convertir-se en una organització civil".

Cal recordar que Aralar és la formació d'antics membres i persones properes al grup que es va escindir, va condemnar la violència i es va constituir en una força política i democràtica homologada jurídicamente. Des de la perspectiva actual, Zabaleta afegia que "serà irreversible" la reunió de la seva formació i Sortu en sol partit.

El que per ara sembla ja una ratificació arribava de Paul Rios, coordinador de "Lokarri", la "xarxa ciutadana per l'acord i la consulta", en afirmar que "ETA accepta discutir el desarmament i el desmantellament amb els agents socials i polítics bascos". Aquests interlocutors del mateix Euskadi havien estat suggerits per la comissió internacional de mitjancers com alternativa al rebuig frontal de cap mena de diàleg per part de l'executiu espanyol.

Rios arribava a dir, fins i tot que, arribats a aquest punt, l'actuació de l'equip de mitjancers internacionals perd tota mena de sentit, inclòs el grup més reduït que havia d'encarregar-se de la verificació del desarmament de l'organització encara armada.

La coincidència en les manifestacions de persones ben informades, si no en contacte, amb els antics practicants de la "lluita armada" ens situaria a la porta de la fi d'una etapa que gairebé tothom desitja. Encara falten, però, algunes passes. Concordar quins hagin de ser els "agents socials i polítics" que s'avinguin a mantenir les converses, i que siguin acceptats per l'altra banda no serà tan senzill , perquè poden sorgir fàcilment les desconfiances mútues, més sobre persones concretes que sobre col?lectius com ara partits, sindicats o sectors de la societat civil, si no és que s'intenta excloure'n alguns de reconegut pes sobre la majoria de la població.

Cal comptar, també, amb la més que probable negativa del Partit Popular a cap mena de participació, fins i tot dels seus dirigents al mateix Euskadi, i al rebuig de l'equip del president del govern espanyol, si arribés el cas, a aplicar qualsevol mesura d'alleujament de la política penitenciària i de reinserció social que pugui plantejar l'acord entre bascos. Sorprendria una decisió diferent per part de qui ha estat ?i continua- negant qualsevol pas en aquest sentit sense el desarmament i la desintegració dels ?que semblen ja- ex activistes.

L'agost, tanmateix, és una bona època per prendre i anunciar decisions sense que aixequin reaccions tan nombroses en sentit contrari com les que es poden veure fora del temps de vacances. A més a més, ETA fa dies que no serveix, o serveix ben poc, per distreure l'opinió pública dels problemes i deficiències d'un govern i un partit que perd popularitat i suport a borbolls. Per això, a més, ja hi té les comunitats autònomes "rebels", Catalunya i els catalanistes i, darrerament, Gibraltar.
Quan?algun dia haurà de ser, i ara sembla que serà més d'hora que tard- ETA deixi definitivament d'existir, alguna cosa caldrà fer per afavorir la recuperació per a la societat dels antics membres, sense forçar la legalitat i per molta oposició que mostren les víctimes, que hauran de ser definitivament reconegudes també pels qui les van causar ?com ja han començat a fer, en part-, encara que no ho fessin personalment.

I si finalment quedessin alguns fanàtics irreductibles, com els que de tant en tant encara actuen a Irlanda del nord, els mateixos Rios, Zabaleta i molts més, ja els estan advertint que aleshores tindran en contra la societat basca en ple.

Robert Pastor

Periodista