L'evidència que no serà gens fàcil

"Cap idea, cap amor a la pàtria, cap raó d'estat poden avantposar-se al nucli intangible dels drets humans". En escoltar aquesta frase del lehendakari Urkullu, els representants d'HB Bildu es van aixecar de les cadires i van marxar. El president basc agraïa la concessió, personalitzada en ell, del premi "Il·lustre de Biscaia", que cada any atorga la Diputació biscaïna, i que volia guardonar col?lectivament a tots els qui han reconegut al País Basc "el patiment de totes les víctimes d'ETA, dels GAL, del Batallón vasco-español i de la repressió franquista després de la guerra civil".

No tots els de l'esquerra radical van marxar. Es va quedar la presidenta, la professora Laura Mintegi. Al'altre extrem, el Partit Popular no hi va arribar ni a presentar-se, prèvia justificació de l'absència perquè no admet "barrejar les víctimes d'ETA amb d'altres".

Les tres actituds, dels organitzadors i receptor del premi, de l'anomenada esquerra abertzale, i de la dreta espanyola trobaran de ben segur persones diferents que en justifiquin una o una altra, a dintre i a fora d'Euskadi. Especialment a la resta de l'Estat, i a la vista del mapa polític, podria haver més afins a l'actitud dels "populars" que a qualsevol de les altres dues.

En tot cas, el que resulta de tot plegat és una evidència més que la veritable pau, que no arriba automàticament amb la fi de la violència, sinó amb la reconciliació i la normalització de la vida del conjunt d'una societat, continua sense ser gens fàcil. Serà impossible mentre hi hagi col·lectius, fins ara nombrosos, que només reconeguin les víctimes pròpies, o properes, i neguen qualsevol altra, com va quedar palès al començament de la setmana, a Bilbao.

Si hi va haver parenta d'un membre de les forces de seguretat espanyoles qui va dir, en creure que no s'havia reconegut prou la pèrdua, que "hi havia víctimes i víctimes"; si una germana del regidor Blanco deia fa poc que desitjava la mort de l'exmembre d'ETA Bolinaga, en situació de malaltia terminal, una informació d'Europa Press reproduïda pel diari Deia reactivava també la idea d'un possible retorn de dissidents d'ETA a la "lluita armada".

Segons el rotatiu, "l'aposta de l'esquerra per les vies exclusivament polítiques no és unànime. L'entorn del braç polític històric d'ETA inclou moviments crítics com ara Ibil, unes sigles a l'entorn del qual s'organitza un corrent favorable a continuar (amb la violència)".

Cert que l'agència esmentava com a origen "fonts de la lluita antiterrorista", part important de les quals, la policia nacional, ja havia fet pública aquesta tesi en comunicats al ministre Fernández Díaz que, recordem, va intentar sense èxit que arribessin a una conclusió única els autors de tesis diferents: la policia, la guàrdia civil, que ratificava la inactivitat d'ETA sense excloure una potencial revifada, i el CNI, que coincidia amb el missatge de Bildu, i la sensació de la societat basca, que aquesta vegada no hi ha cap treva-trampa, sino la fi real de les accions violentes.

La informació continuava: "Ibil (caminar en euskera) no és l'únic grup al si de l'esquerra abertzale que demana tornar a l'esència ideológica del moviment. Hi ha més col·lectius que protesten, entre d'altres raons, per la desaparició de la tradicional organització participativa i assambleària que s'ha perdut amb la creació de Sortu, un partit de estructura tradicional amb estatuts, quotes i afiliats. Per les discrepàncies amb els dirigents, els líderes d'Ibil, segons van afirmar en un comunicat intern, van ser "expulsats".

Sempre segons les fonts consultades, aquests moviments no són de nova creació, però han guanyat rellevància darrerament, principalment a Biscaia, on radica un col·lectiu que, amb el nom d'Eleka ,aglutina diversos grups de caràcter comunista revolucionari. En tot cas, es tracta de corrents encara minoritàries dintre l'esquerra abertzale, sense capacitat per forçar cavis en l'estratègia considerada possibilista". Per aquesta banda, res de nou, tampoc. Només ratificacióen l'evidència que res no serà gens fàcil.

Robert Pastor

Periodista