Llarga pausa

El procés cap a la pau, en la fase que ha de suposar la fi definitiva d'ETA continua estanyat, en una pausa que ja s'està fent llarga. Feia dies que no veiem publicada cap informació que s'hi pugui relacionar i vet aquí dues, aparegudes en dos diaris diferents que venen a confirmar aquesta situació de parèntesi.

D'una banda, l'operació on agents de les policies francesa i espanyola van irrompre a l'apartament on suposadament viu Josu Urrutikoetxea, Josu Ternera, amb la parella, Agnès Cerlo. L'habitatge es troba a Durban sur Arize, poblet de l'Arièja, que és el departament fronterer amb Andorra, i on només van trobar la dona. Potser Josu havia anat a comprar tabac al principat pirinenc, con costa menys de la meitat que a França i qui sap si a veure l'espectacle que oofereix aquests dies el Cirque du Soleil.

Deixant de banda la caricatura, el cert és que Cerlo no té cap càrrec ni recerca pendent per part de la justícia o les policies dels dos Estats veïns, i tret d'un suposat ensurt, no hi va haver cap conseqüència per a ella. Això sí havia estat detinguda fa uns anys, quan anava amb Urrutikoetxea sobre una moto, i va ser condemnada a vuit mesos per ajudar-lo.

Recordem que Urrutikoetxea-Ternera ha estat vist per diversos comentaristes de la realitat de l'organització terrorista com a l'home dels intents de pau, cap de la darrera negociació trencada per l'atemptat a l'aparcament de l'aeroport de Barajas, en contrast amb els "irreductibles" que volien mantenir la "lluita armada". Fins i tot es va arribar a dir que les autoritats espanyoles el tenien "controlat" i coneixien cadascun dels seus moviments i paradors.

Fins al febrer passat es trobava a Noruega, en contacte amb la "comissió internacional de verificació" de la realitat de l'abandonament de la violència per part del grup, fins que els mitjancers van considerar que res no es movia, ni en desarmament, ni menys en la dissolució d'ETA.

Aleshores, Urrutikoetxea i la resta de membres de la "delegació" van ser expulsats del país nòrdic, i a l'abril següent (passat) tornava a aparèixer a la llista dels "més buscats" del ministeri espanyol de l'Interior. La visita a casa de la parella potser un avís, una reclamació, perquè costa creure el fugitiu que hi vagi, i menys es quedi a fer nit.

L'altra informació, en un sentit oposat, ha estat la concessió d'un primer permís "ordinari" per sortir de la presó i passar un cap de setmana amb la família, que el magistrat de l'Audiència Nacional, Fernando Grande Marlasca, ha concedit a José Luis Urrusolo Sistiaga, un dels dirigents amb historial més sagnant de l'organització. Urrusolo compleix condemnes per un total de més de 400 anys de presó per 16 assassinats i dos segrestaments, i només n'ha complert 16. Tanmateix, el magistrat ha decidit que se li ha d'aplicar aquest benefici penitenciari atenent "l'evolució positiva del reu".

Ja vam explicar que aquest va ser expulsat de l'organització pels dirigents d'ETA molt abans de la declaració unilateral de la fi definitiva de la violència, perquè la va condemnar; primer tèbiament, arran de la catarsi que va suposar per a tants l'assassinat del regidor d'Ermua Miguel Ángel Blanco. Després,de manera més contundent. Ha estat també, protagonista d'una de les trobades amb víctimes, concretament amb l'industrial Emiliano Revilla, el qual no va voler explicar detalls de l'entrevista, més enllà de qualificar-la com a "molt positiva".

Sembla doncs, que mentre res no canvia, continua aplicant-se, entre l'àmbit judicial i el policíac, la política del pal (per a qui s'hi oposa, o decep les expectatives de dissolució definitiva del grup, que seria ara el cas de Urrutikoetxea) i la pastanaga, per als que han demostrat amb fets la renúncia definitiva, com ara Urrusolo, malgrat el seu historial.

Encara no fa gaire, el president Rajoy va dir respecte d'aquest procés que els membres d'ETA han de tenir "la paciència del sant Job". A la societat, en general, i a la basca, en especial, aquesta paciència no li falta. Sobretot mentre tingui raó l'informe del CNI, que ha confirmat l'absència de planificació d'atemptats, i no el Cuerpo Nacional de Policía i l'Europol que han augurat una revifada d'accions violentes per part d'elements radicals d'un grup desactivat segons tots els indicis fins a la data d'avui.

Robert Pastor

Periodista