País Basc estanyat

Aquesta setmana ha fet quatre anys que ETA va anunciar la fi definitiva i total de la «lluita armada» i fins ara ha complert l'anunci. Per aquest i altres esdeveniments, el territori ha tornat a prendre espais als mitjans, tot i que els més destacats continuen estant per a d'altres afers més cridaners de la resta de l'Estat, com hem vist i veiem.

Diverses cròniques, de les que s'anomenen «d'ambient» en l'argot periodístic, descriuen un clima social encalmat, gairebé normalitzat del tot pel que fa a unes relacions interpersonals sense escortes a polítics, por, amenaces, ni crispacions com les d'abans.

Repetirem una vegada més que entre la fi de la violència física i una pau real i definitiva cal recórrer un llarg camí fins a la desaparició dels odis acumulats, dels desijos de revenja, per fets recents o molt més antics, de fa tres quarts de segle.

Així ens trobem que, en diversos aspectes, la situació continua fent d'Euskadi un país estanyat. Potser la descripció general dels problemes persostents la va fer, en la seva enèsima visita, el secretari general del «grup internacional de contacte», l'advocat sudafricà Brian Currin, en criticar al govern espanyol per mantenir encara els presos (es caculcula que en són uns 450) de l'organització ben lluny dels seus llocs d'origen i en la reclamació a ETA del desarmament, a més d'una intensificació del diàleg entre el PNB governant i Bildu, fòrmula de la tornada a la vida política de la fins fa poc il·legalitzada esquerra abertzale.

Pel que fa a l'executiu espanyol, continua deixant palés que en cap cas vol avançar ni un milímetre cap al compliment d'una petició que no només és de Currin, sinó d'una gran part, si no majoria, de la societat basca. Ho ha tornat a demostrar amb les detencions a França dels suposats dirigents del que queda de grup activista Iratxe Sorzábal, David Pla i Egoitz Ueeutikoetxea, el fill de «Josu Ternera», que sempre s'ha tingut per l'encarnació del sector dialogant i partidari de deixar de banda les armes.

Jurídicament, és impecable que crims com els atribuïts continuen perseguint-se per molt que canvïin les situacions. Però no deixa de ser peculiar que Pla hagi estat mantes vegades identificats com un dels portaveus en aquell anunci de fa ja més de quatre anys, i Egoitz un dels negociadors en el penútim intent d'acord amb el govern de Madrid.

L'actitud d'ostra tancada del gabinet Rajoy el seu partit ha tingut la demostració més clara en el rebuig a la iniciativa de la seva presidenta al país, Aratntza Quiroga de crear al parlament autonòmic una ponència «de llibertat i convivència», ben acollida fins i tot per Bildu. I a més d'obligar-la a retirar la proposta, la rebatejada «política pop», (per l'estil artístic, no pel octopus) ha dimitit i des del carrer de Génova han enviat per «redreçar l'ordre» ni més ni menys que el ministre de Salut i ex alcalde de Vitòria-Gasteiz Alfonso Alonso.

I si parlem de presos -tot i que a aquest no el mantinguin lluny del seu Donostia- l'exemple paradigmàtic serien sens dubte l'ex dirigent polític Arnaldo Otegi i el líder sindical Rafael Díaz Usabiaga.

El cap de setmana passat, milers de persones es van manifestar reclamant l'alliberament de tots dos, amb suport de diversos líders de partits i coalicions de la resta de l'Estat. Otegi i el socialista Jesús Egiguren van rebre el premi Gernika per les seves accions en favor de la pau.

Els dos encara reclosos van ser detinguts al «caserio» Bateragune, on celebraven una reunió de la qual va sortir el projecte d'abandonament dels atemptats d'ETA i retorn a les víes estritcament polítiques. Condemants amb altres assistents a la trobada per l'Audiència Nacional com a «dirigents» d'ETA, el Suprem va considerar que en cap cas podien considerarse directius d'una banda terrorista, sinó membres, i la pena els hi va ser rebaixada a sis anys i mig. Amb dos vots de magistrats discrepants amb la majoria; un, que era partidari del sobreseïment i l'altre, de l'anul·lació del judici. L'any passat, un recurs al Tribunal Constitucional per a l'alliberament va ser rebutjat ter set vots contra cinc.

Queden menys de sis mesos per complir-la sencera (van ser detinguts el 16 d'octubre del 2009) i la desproporció amb aquest manteniment de privació de llibertat i la d'altres autors de delictes bastant greus és del tot evident.

Si la pau social està generalment feta, també ho és l'estabilitat política. El nou acord entre els tradicionals adversaris, però també aliats en diverses etapes, el PNB i el PSE-PSOE ho grantaiexen. L'amenaça ara és l'atac al concert econòmic, la supressió del qual han inclós diversos partits d'àmbit estatal en els programes per al 20 de desembre, tot i que és el fet diferencial que manté el nacionalisme basc majoritari amb l'objectiu final de la independència «congelat» i que en el territori defensen aferrissadament totes les formacions, el PP inclós.