Robots socials per al trastorn de l'espectre autista

Des de fa més de dues dècades, la informàtica és un fidel aliat de les persones amb discapacitat, subministrant mitjans perquè puguin superar les barreres de comunicació o recolzant l'aprenentatge mitjançant programari especialitzat i ajudes tècniques. Ja a principis d'aquest segle van començar a proliferar eines basades en la conversió de text a veu i viceversa, i en sistemes de comunicació no vocal augmentatius –com Bliss o SPC–, que van posar en evidència la gran capacitat que té la tecnologia digital de donar suport la qualitat de vida de les persones amb diversitat funcional.

Robots socials per al trastorn de l´espectre autista /@Pixabay

En els darrers temps han sorgit nombrosos estudis i experiències que posen el focus en l'ús de robots intel·ligents per donar suport al desenvolupament i l'educació dels nens amb autisme, ja que aquests dispositius semblen despertar el seu interès i el desig d'interactuar-hi. Es tracta de sistemes programats per dur a terme interaccions molt predictibles i uniformes, cosa que fa sentir còmoda la persona amb aquest tipus de trastorn a l'hora de relacionar-se amb la màquina. Els investigadors en aquest camp parteixen de la base que els nens amb TEA (trastorn de l'espectre autista) no suporten allò que és impredictible –de fet, els aterreix–, i, precisament, els robots manifesten un comportament repetitiu i mínimament expressiu, creant d'aquesta manera un entorn predictible en què se senten més a gust.

Des del treball pioner de Kerstin Dautenhahn al projecte AURORA (AUtonomous RObotic platform a Remedial tool for children with Autism) a la dècada de 1990, s'han anat succeint experiències relacionades amb l'aplicació de la robòtica al desenvolupament i l'aprenentatge de nens que pateixen trastorn d'espectre de l'autisme. La sofisticació que han aconseguit les màquines actuals permet adaptar-se a la forma individual d'aprenentatge de cada alumne. En general, l'ús de robots està demostrant ser un recurs molt útil de cara al desenvolupament d'habilitats socials i de comunicació.

Un equip d'investigadors de la Universitat Tecnològica de Xipre va utilitzar el robot humanoide NAO a la teràpia duta a terme amb un nen de deu anys amb TEA. A cada sessió, l'androide convidava el menor a identificar animals d'una baralla, celebrant alegrement si encertava i corregint-lo si fallava. El resultat de l'experiència és que Joe –pseudònim del nen- cada vegada es mostrava més independent i iniciava proactivament la sessió amb NAO, dirigint-li la mirada i expressant-li afecte.

Un altre equip de la Universitat de Yale dirigit per Brian Scassellati va dur a terme el 2018 un experiment robòtic destinat a desenvolupar el contacte visual i altres comportaments socials en dotze nens i nenes autistes d'edats compreses entre els 6 i els 12 anys, en què van participar amb les seves famílies en sessions de contacontes i jocs interactius. L'objectiu era que els adquirissin habilitats socials, com la comprensió emocional, el respectar els torns i el veure les coses des de la perspectiva dels altres. En aquest cas, el robot s'allunyava força del model humà i assemblava un flexo de sobretaula amb dos llums blaus com si fossin ulls.

Un tercer exemple d'aquesta línia de treball ha estat portat a terme a la Universitat del Sud de Califòrnia i es basa en la creació d'un algorisme d'intel·ligència artificial –Kiwi- capaç d'identificar quan el nen autista necessita ajuda. El robot en qüestió va adquirir la forma d'una au de cara simpàtica que anava guiant els participants a treballar amb una tauleta en un joc matemàtic. La tauleta anava gravant vídeos dels nens que van servir per entrenar l'algoritme de manera que pogués identificar quan l'alumne estava parant atenció. L'experiment pretenia mesurar en quina mesura Kiwi aconseguia mantenir l'atenció del menor amb TEA, i el resultat va ser que, quan el robot havia parlat al minut previ a l'inici de l'activitat, els nens feien atenció al voltant del 70% del temps, mentre que, si havia estat en silenci, aquest percentatge baixava a menys del 50%.

Un últim cas d'especial interès, per tenir l'origen a Espanya, és el de l'empresa d'Elx Aisoy Robotics, que va inventar i llançar al mercat un robot social capaç de reconèixer la persona amb qui interactua i simular emocions. Tot i que en principi no havia estat dissenyat per ajudar nens amb TEA, un estudi del MIT sobre robòtica i autisme va utilitzar, entre d'altres, el model Aisoy 1. La publicació d'aquest treball científic va arribar a les mans d'una infermera de Kansas, mare d'un nen autista, que es va posar en contacte amb l'empresa alacantina per sol·licitar un dels productes. El seu fill Juan, que no responia a cap teràpia convencional, va començar a treballar amb el robot espanyol (que parla quatre idiomes), i va començar a adquirir un vocabulari bàsic, tot un èxit ja que fins aleshores la seva comunicació havia estat no verbal. Per descomptat que Lisa, que així es deia la infermera, podria haver adquirit qualsevol altre robot del mercat, però la diferència de preu era notable (un model japonès NAO costava al voltant de 9 000 euros davant dels 265 de l'Aisoy), i, a més , l'espanyol era fàcilment programable, de manera que ella ho va poder fer sola amb el suport de l'equip d'Aisoy Robotics.