ANAR O NO ANAR. CONVIDAR O NO INVITAR

Allà hi ha els dilemes de la propera cimera de les Amèriques i pel que fa a la posició d'alguns països de la nostra regió amb relació a les assistència a la cimera tot i que alguns països no siguin convocats pels Estats Units, país amfitrió , degut als que convocants refereixen al dèficit democràtic. Són aquests Cuba, Nicaragua i Veneçuela.

Intentem respondre'ns algunes preguntes per entendre i veure alguns pronunciaments per situar-nos en perspectiva. Quins són els països que fan una crida d'atenció amb relació a l'exclusió d'aquests tres països abans esmentats? Fins ara, Mèxic, Xile i Argentí han donat senyals en contra de l'exclusió. Primera conclusió, estan en el seu dret, tenen raons objectives, però no és prou raó perquè els convidin o aquests últims deixin d'assistir-hi.

L'amfitrió està obligat a convidar-los.? Llevat que hi hagi un acord tipus Nacions Unides no estan els Estats Units obligats i aquesta cimera ha tingut en el passat antecedents en aquest sentit, per exemple Panamà. És això legal, si al meu entendre, legitim doncs crec que no, si ho veiem des d'una perspectiva diplomàtica. És una plataforma per a la trobada i la generació de més confiança a la regió. Però també pot ser una trobada per desunir i denunciar-se mútuament. Aleshores que està preveient el país amfitrió, serà que vol evadir la critica o una caiapa en el seu propi terreny? Pot ser.

Qui guanya si no es convida tots els actors?, precisament els que volen una cimera tenebrosa, plena de retrets i amb poca capacitat per acostar la regió en si mateixa. Abans ens dividia l'existència de la Cuba comunista; ara ens divideix, Xina, Rússia i sobretot Ucraïna. Aquesta ha estat la regió llatinoamericana i del Carib ha estat la menys solidària davant de la invasió.

Pensem, amb més realisme i menys tacte. Aquestes cimeres no representen el que haurien de fer en termes objectius. S'avança poc i no són garantia ni progrés, ni Pau, ni generen confiança mútua. Són com caixes de ressonància on ja ningú se sent. Serveixen, això si, per a allò mediàtic i per a aquells països que volen reiterar quina és la visió de món.

Aleshores, ja que parlem de visió de món, crec precisament que estem davant d'una nova oportunitat o millor dit una nova necessitat, (contradictori de la ploma d'un diplomàtic),però crec que efectivament arribo el moment d'una pausa a la globalització, a la multilateralitat buida, els organismes internacionals ineficients i les organitzacions civils disfressades de qualsevol manera però que serveixen poc per ajudar a la creació d'un món millor.

És temps de bolcar-nos a la micro globalització. Aquesta és, un planeta de like minded, és a dir, que estiguin junts els països que tenen les mateixes causes, les mateixes idees del polític, del comerç, de les relacions internacionals, de l'ambient, dels drets humans de la integració i el pare vostè de comptar de quants temes tenim és les agendes globals. Cal fer una pausa a hipocresia. Aquesta descoberta. Que els pobles decideixin que volen, que els fa feliç, la riquesa o la pobresa, la dictadura o la democràcia, ser lliures ser sotmesos.

El món està en una etaoa que necessita assemblar-se així mateix i no aquest melange on tots som una mica de tot i al final som tan diferents. Uns estimem la PAU i altres justifiquen les guerres, en submissió, al poder i viure del poder.

Tornant a la Cimera, que estiguin els que vulguin estar amb ganes d'unir i construir. Ja les amèriques hauria de ser homogènia, però si no pot ser, que sigui una de múltiples pensaments. Cada visió assumint la pròpia responsabilitat. Cadascuna s'encarreguin de mantenir els seus pobles contents. Mentrestant així com a la vida real que cada visió tingui el seu CLUB i que hi siguin els que se senten a gust. Per ballar tango se'n necessiten dues, sincronitzades. Perquè les Amèriques funcioni ésser requereix més transparència i que cada país s'avoqui així mateix i decideixi qui són els seus veritables amics. Com quan a les famílies hi ha crisis o desintegrades, la història també necessita una pausa.