Putin i el welfare nòrdic

En un procés ràpid , i amb un alt grau de suport polític intern, Suècia i Finlàndia han formalitzat la petició d'ingrés a l'OTAN . És la resposta a la possible invasió dels dos països pels exèrcits de Putin, com ha passat realment en el cas d'Ucraïna. Alguns observadors critiquen que, amb aquesta decisió, tots dos països nòrdics perden la seva 'neutralitat'. Més aviat caldria considerar que, en línia amb l'adagi popular que “la por és lliure”, els dos països septentrionals europeus han optat per preservar efectivament la seva pròpia existència com a democràcies avançades del benestar.

Tal com es desplega la geoestratègia global en curs, l'opció més convincent per a suecs i finlandesos és la seva adhesió a l'aliança militar que es regeix pel Tractat de l'Atlàntic Nord o el Tractat de Washington, subscrit el 4 d'abril de 1949. Recordeu que l'OTAN constitueix un sistema de defensa col·lectiva, mitjançant el qual els Estats integrants es comprometen a defensar qualsevol dels seus membres si és atacat per una potència externa, com seria el cas del que ha realitzat la Rússia de Putin a Ucraïna.

Entre les diverses opinions al voltant dels pros i els contres de la decisió presa pels dos països nòrdics, poc s'ha parlat del temor que originaria entre suecs i finlandesos la desaparició dels seus sistemes de protecció social. I és que tots dos estats formen part de la família nòrdica de nacions del welfare (juntament amb Dinamarca i Noruega), incompatibles amb l'imperialisme rus de nou encuny.

El règim nòrdic és una variant més avançada i generosa dins del Model Social Europeu que caracteritza a la UE els estats del benestar (EB). Un règim, en suma, que s'assenta en la idea nòrdica de la 'llar popular' o 'casa comuna' ciutadana ( Folkhemmet ). Així se'l denomina a Suècia en referència al llarg període en el poder dels socialdemòcrates d'aquest país (1932-1976), durant el qual es va construir i consolidar un welfare state normativament basat en la solidaritat, la igualtat i l'universalisme. L'individualisme social suec va trobar al folkhemmet una fórmula institucional on la confiança mútua i els drets col·lectius prevalien sobre les solucions individuals. A més, aquest model es proposava com una opció intermèdia entre el capitalisme i el comunisme enfrontats durant el període de la Guerra Freda (1947-1989).

La governança consensual i les sòlides coalicions interclassistes --inicialment entre treballadors industrials i població agrària-- fonamenten el règim nòrdic. La plena ocupació és objectiu prioritari i, per derivació, es minimitza la dependència familiar. Hi ha una disparitat salarial sensiblement menor que en altres democràcies industrials avançades. Els seus generosos EB es financen mitjançant l'alta imposició general i el caràcter universal possibilita serveis i prestacions d'accés a tots els ciutadans. Es prefereix la provisió pública de serveis en comptes de les transferències monetàries a individus i famílies. La igualtat d'oportunitats i l'homogeneïtat dels grups socials, en una classe mitjana eixamplada, legitima l'alta intervenció pública. Meritocràcia i esforç personal com a criteri de mobilitat social ratifiquen el règim del benestar nòrdic, el qual gaudeix d'una àmplia legitimitat transversal econòmica, política i social. Durant els darrers vuitanta anys a Suècia, a tall d'exemple, en els pocs períodes de 'governs burgesos' es van implementar algunes reduccions fiscals i deduccions impositives, però l'arquitectura del welfare state va romandre àmpliament inalterada.

Segons ja va apuntar el meu col·lega de la UCM, Inés Calzada, l' Estat benvolent característic de l'EB nòrdic i el dels Països Baixos respon a una aspiració de protecció dels ciutadans a títol individual, no només pel que fa als riscos derivats del mercat, sinó també de la tradició i dels prejudicis. L'Estat benvolent es relaciona amb els alts nivells de confiança interpersonal. El capital social de les societats nòrdiques fa possible una gran solidaritat institucional en una “societat de ciutadans”. Tot això es patentitza en el pagament d'impostos considerablement més grans que la resta de democràcies industrials avançades, i en línia amb l'elevada renda (salaris) d'aquesta àmplia classe mitjana.

No pocs científics socials han establert com a canònic el model nòrdic, i han atribuït a la ideologia socialdemòcrata la paternitat en exclusiva de l'EB. Emperò, són diverses les ideologies modernes que s'han fet creditores, encara parcialment, del seu desenvolupament a Europa. Han estat formacions governamentals de diversa coloració política les que han participat, en diversos graus i formes, en la construcció, el disseny i el sosteniment dels seus entramats institucionals.

S'ha apuntat que si la idea d'Europa mor --o ho fa la seva versió institucionalitzada encarnada a la UE-- l'única alternativa de longevitat per als EB és la seva reclusió a les fronteres nacionals i, molt especialment, a la d'aquells on la seva versió desenvolupament ha estat més cabal i generós, com són els casos de Suècia i Finlàndia. Aquesta visió pateix no només de voluntarisme platònic, sinó que sovint s'instrumentalitza amb finalitats antieuropeistes i com un desig anacrònic de salvaguardar una Valhalla incontaminada. En realitat, i en termes prosaics, la convergència en les prestacions socials dels diversos EB europeus és un procés inevitable de la pròpia sintonia de les ordres material, moral i polític.

El que comparteixen les societats europees, i així ho reafirma el pas fet per Suècia i Finlàndia, és el convenciment que els poders públics són responsables d'emparar la igualtat d'oportunitats i la cohesió (justícia) social. Tot plegat implica mantenir una càrrega fiscal alta amb sistemes d'impostos progressius, autèntic tret diferenciador del model europeu, i sotmès a una gran incògnita de futur després del crac del 2007 i els efectes de la pandèmia del coronavirus.

La incommensurabilitat de contraposar respostes particulars (nacionals) a problemes articulats --i només solucionables-- a nivell continental és, probablement, la mostra més patètica de la incapacitat de la vella política nacional per emparar la preservació del Model Social Europeu, dels EB europeus i de la mateixa UE. Els suecs i els finlandesos han sabut entendre'l cabalment davant l'amenaça militar putinesca. Abans va ser la seva adhesió a la UE; ara és la vostra petició d'ingrés a l'OTAN. Benvinguts.