Boris Johnson, avergonyeix-te

Boris Johnson no coneix la vergonya política. La vergonya comuna delimitadora de decència i indecència és igualment inexistent en el codi de conducta personal. Apuntala la seva reputació com a mentider compulsiu en la perillosa deriva agressiva del nacionalisme anglès post-Brexit. L'antieuropeisme britànic, que ell representa, va culminar amb el mínim vot favorable a abandonar la UE al referèndum del 23 de juny de 2016.

BoJo, com se'l coneix als mentiders col·loquials de la pèrfida Albió va ser el campió del Brexit, encara que la seva convicció fos majoritàriament de caràcter instrumental. El Brexit oferia una causa 'heroica' per preservar el vell principi de 'Britannia rules' (Anglaterra mana). Per sobre de qualsevol altra consideració, Boris Johnson és un gran mentider que ha sabut utilitzar hàbilment la propagació de fake news per augmentar el seu avantatge populatxera. No ha dubtat a distorsionar els fets per anul·lar propostes alternatives a les baralles mediàtiques ia les xarxes socials. Només cal esmentar l'al·lusió de Boris Johnson al revòlver de la UE en les negociacions del post referèndum. A la ruleta russa negociadora entre el Regne Unit i la Unió Europea, Bo Jo mentia dient que el revòlver comunitari estava carregat i preparat per disparar i trencar el país britànic.

BoJo és un figuró polític adalid dels vells temps en què el sol no es posava als dominis imperials britànics. I els seus conciutadans són súbdits als quals cal enganyar tot el que calgui per tal de mantenir-se en el poder. Es dirà que la situació és similar a altres països i latituds. Però és un farsa pretendre oferir l'exemple del joc net, el fairplay que alguns apologetes assignen a la cultura política anglosaxona i, en particular, anglesa. O sigui, rubbish (sandeses).

Succeeix que, després del referèndum del Brexit, 'Britain ha discoverat what it is like to be governed by the British Empire' (Gran Bretanya ha descobert el que és ser governada per l'Imperi Britànic). És a dir, el caos. Només els capitals pelegrins dels països de la Commonwealth que es refugien a la City londinenca permeten sobreviure a l'economia britànica i promocionar l'enganyifa de l'èpica del superpower que va gaudir l'Imperi Britànic després de Waterloo. Poc importa que després del Brexit l'icònic bulldog s'hagi convertit en un gosset falder (lap dog) de l'Oncle Sam. Tot hagi estat per guanyar protagonisme al concert mundial dels països, malgrat la monstruosa desnaturalització de tractar de castrar el seu europeisme genètic.

Per donar curs als seus somnis, Bojo i els seus sequaços compten amb un arsenal nuclear (submarins Trident), gelosament guardat a les costes escoceses a la base de Faslane a la desembocadura del riu Clyde. Últimament es parla molt de guerres nuclears, oi?

A Boris Johnson no volen els seus propis coreligionaris. Així ho van expressar un 40% dels Comuns que van votar en contra en l'última reunió parlamentària dels conservadors a Westminster de fa uns dies. Què pensarà el molt respectat conservador Kenneth Clarke del lamentable espectacle que ha protagonitzat en els últims temps Bojo amb les seves borratxeres al 10 de Downing Street? O en la seva indigna actitud de negar l'evidència de les seves orgies alcohòliques mentre els malalts del Covid es morien a milers als hospitals de l'NHS? Recordeu que el Regne Unit es manté com el país 'gran' amb més morts per Covid-19 a Europa, superant els nivells d'Espanya, una vegada s'introdueix el coeficient corrector demogràfic.

Per contrarestar la seva impopularitat, i aconseguir mantenir-se a la poltrona de les seves celebrades cogorzas com a premier en els propers dos anys i mig, BoJo recorrerà a l'enfrontament amb la UE. És la vella posada en escena de la 'teoria de l'enemic exterior'. Brussel·les serà culpabilitzat dels mals interns britànics, i s'enfrontarà les autoritats comunitàries per superar les seves dificultats polítiques i les dels seus minvants partidaris al Tory Party. BoJo perseguirà una modificació unilateral de l'acord que havia aconseguit (i signat) amb la UE per pautar la retirada de la UE i establir un marc bàsic de relacions bilaterals. I això afecta el molt delicat assumpte de la frontera nord-irlandesa. Johnson proposarà l'eliminació de l'assumpte del backstop, o salvaguarda per evitar una frontera 'dura' entre la República d'Irlanda i Irlanda del Nord.

Proposarà, per mitjà de l'aprovació d'una llei a la Cambra dels Comuns a Westminster i d'altres 'fets consumats', que Irlanda del Nord formi part de l'espai comú comunitari en condicions diferents de la resta del Regne Unit. Això pot suposar un conflicte obert a hostilitats mútues imprevisibles. Molt probablement, l'iter parlamentari de la nova llei desafiant dels Protocols del Brexit podria durar un any. Johnson aconseguiria així guanyar temps i mostrar als unionistes nord-irlandesos una postura de suport al seu sectarisme en les negociacions que mantindrà amb la UE.

Recordeu que el primer efecte col·lateral greu de tal curs polític podria produir-se pel que fa a l'esforç conciliador que va suposar l'Acord de Divendres Sant de 1998 (Good Friday Agreement), el qual va ser una fita per aconseguir la pau a l''illa maragda' davant de un futur de destrucció que semblava encallat irremissiblement. Tots els partits importants d'ambdues faccions religioses i polítiques, a excepció del DUP (Democratic Unionist Party) que ha prestat els seus preciosos vots a Westminster als governs conservadors, van donar suport al cessament de la lluita armada. Però els terroristes de l'IRA (Provos, principalment) i els lleialistes paramilitars (UVF, UDA/UFF, 'lluitadors per la llibertat' al protestant nord-irlandès) no van desaparèixer de la nit al dia i les seves activitats polítiques es mantenen latents i amenaçadors.

L'Acord de Divendres Sant es pot convertir en un Desacord de Divendres dels Dolors. I amb aquesta intenció, BoJo intentarà fer d'Irlanda el proper Brexit polític. ¿Vindran de nou els 'Troubles' amb la mort fratricida entre irlandesos? Tornarem sobre aquest assumpte en un proper article.

A l'entretemps, avergonyeix-te BoJo. I desapareix...