Apunts sobre el nou mercat de treball

Abans de la crisi sanitària, la feina des de la llar a Europa era molt desigual, oscil·lant als diferents països en una mitjana entre el 4,8% i el 5,5%, mentre que Espanya presentava una xifra inferior, entre el 3, 6% i el 4,8%, en el període del 2011 al 2019. La COVID-19 va disparar aquests percentatges en el segon trimestre del 2020 fins al 12,3% en el cas d'Europa i fins al 10,9% dels treballadors espanyols. Dins de UE27, les nacions més avançades eren –en dades del 2020- Finlàndia (25,1%), Luxemburg (23,1%), Irlanda (21,5%), Àustria (18,1%), i Països Baixos (17,8%). A la cua se situen Bulgària (1,2%), Romania (2,5%), Croàcia (3,1%) i Hongria (3,6%). Tot i que la tornada a la normalitat ha baixat aquests percentatges, la feina en remot registra xifres molt superiors a les d'abans de la pandèmia.

No obstant, la creixent adopció del teletreball no és sinó una de les facetes que assumeix el nou mercat de treball a què ens enfrontem a la dècada que entra, però hi ha diversos factors de disrupció que estan canviant completament el panorama laboral. COTEC defineix cinc elements en aquest sentit: la digitalització, la transició energètica, l'envelliment de la població, la pressió competitiva derivada de la integració dels mercats i les conseqüències econòmiques de la COVID-19.

Sens dubte, una de les transformacions més grans que està coneixent la societat actual és la revolució digital, que en el pla laboral significa la desaparició de llocs de treball que resulten automatitzats. Es tracta d'un factor que no amenaça igual tots els treballadors, ja que la probabilitat d'automatització suposa més risc per a aquells llocs de treball basats en tasques més rutinàries, per exemple, les administratives, de vendes, i del sector primari. Altres variables determinants són la responsabilitat i la formació, ja que com més responsabilitat en el treball, menor probabilitat d'automatització del lloc, i el mateix passa amb el nivell educatiu.

Un altre factor de disrupció del mercat laboral és la transició energètica cap a fonts renovables, que implicarà la desaparició de llocs de treball en sectors directament relacionats amb l'ús de combustibles fòssils, però que alhora crearà nous llocs de treball relacionats amb l'adopció d'energies netes i renovables. Aquest procés té un horitzó temporal ja que el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima té com a objectiu convertir Espanya en un país neutre en carboni per al 2050, amb el 42% de l'energia consumida al 2030 provinent de fonts d'energia renovable.

El tercer tema que destaca COTEC és l'envelliment de la població, un repte demogràfic que comportarà un augment notable de la taxa de dependència (estimada al voltant del 80% per al 2050), una pressió sobre els comptes fiscals, i una limitació del estoc de talent i coneixement, atès que l'educació i la corba d'aprenentatge de les generacions més joves no inclou el desenvolupament de certes habilitats, ni haver d'enfrontar alguns desafiaments que ara es consideren fàcticament resolts i abordables pels algorismes.

El següent element considerat és la integració cada vegada més gran d'Espanya a la Unió Europea i el progressiu augment de la competència als mercats, a través de les importacions. Tots aquells sectors de l'economia espanyola que no tinguin avantatges competitius tendiran a desaparèixer o, si més no, a haver de fer front contínuament a la competència dels productes que vénen de l'exterior. La pressió competitiva tindrà un efecte negatiu sobre els salaris d'aquestes activitats, ja que només podran mantenir uns preus competitius via la reducció dels costos laborals.

La COVID-19 és un factor de disrupció en si mateix, ja que els seus efectes sobre la societat i l'economia poden arribar a afectar el mercat de treball més enllà del curt termini. En primer lloc, l'activitat econòmica en molts sectors ha estat alentida o semiparalitzada per un període prolongat, cosa que ha conduït moltes empreses a dur a terme acomiadaments, i els més afectats són els treballadors temporals. En segon lloc, la crisi sanitària s'ha acarnissat especialment en els joves, que ja havien patit els efectes de la recessió del 2008-2013, creant una generació que viu de l'ocupació precària i de la subocupació, sense possibilitat de construir un projecte de vida sòlid .