ANY NOU, POSSIBLE BANC NOU A ANDORRA

Comença a albirar-se la solució definitiva al terrabastall financer que a Andorra van suposar les sancions nord-americanes, i internacionals, a la Banca Privada (BPA), més enllà dels contenciosos judicials que es poden allargar bastants mesos, o anys.

En el desembre que comença s'han de tancar definitivament les ofertes de compra de Vall Banc, nom provisional de la nova entitat, «netejada» de capitals evadits d'origen clarament illegal (que no han arribat al 5 per cent del total, ni al 10 &, si s'afegeix el diner «gris», que és el d'origen lícit però sense clararal país d'origen). Aquest és el resultat oficiosament final de l'examen exhaustiu fet per la consultora escollida, naturalment nordamericana, Pricewaterhouse&Cooper (PwC).

La companyia espanyola Key Capital (KC), adjudicatària de l'execució del concurs de venda de l'entitat «bona» va tancar aquest mes la llista d'aspirants «acceptables» segons les directrius de l'AREB (Agència de reestructuració bancària), que primen sobre l'oferta econòmica altres condicionnts com ara la solvència i, també, el volum de plantilla de l'antiga BPA que mantindrà.

En una fase prèvia, segons les fonts, havien damanat informació entre 25 i 20 candidats. A la fi del termini, s'havien reduït a nou, dels quals només es va descartar el projecte de raiffeisen (entitat amb format de cooperativa), en considerar que no complia els requisits, i els promotors de la qual han presentat recurs contra la desestimació, que s'afegeix a la resta de contenciosos judicials.

Els vuit que resten són els bancs íntegrament andorrans (Andbank, Crèdit Andorrài Morabank) i el participat per també establert al país Sabadell d'Andorra. De l'altra meitat ha trscendit que dos són bancs europeus de volum mitjà, un dels quals suís, i els dos últims fons d'inversió.

Si prenem en sentit radical les condicions d'adjudicació definitiva i les preferències de les autoritats del Principat pirinenc, els millor situats serien els dos bancs foranis, per ajustar-se al model financer desitjat i perquè, en principi, podrien mantenir una part més gran de la plantilla que les entitats andorranes, ja gairebé saturades en nombre d'oficines i personal.

Arribats a aquest punt, les ofertes de compra han d'arribar abans que acabi l'any, amb les condicions definitives, perquè KC propossi, i l'AREB executi, l'adjudicació definitiva al gener. O sigui que per a l'any nou Andorra tindiria un possible banc nou, o una ampliació considerable d'un o més dels quatre ja existents.

Mentrestant l'AREB ha aconseguit l'entrada en funcionament d'una targeta de crèdit per als clients de Vall Banc, que seria l'obertura de la primera forma d'activitat per a vells clients de l'entitat tancada. La llicència per aquest «plàstic», amb llicència d'Avels ha suposat una compra per 50.000 euros, i un dipòsit de 100.000 més, amb la voluntat de fer que paguin els responsables del «banc dolent».

Els accionistes majoritaris d'aquest, els germans Higini i Ramon Cierco, han perdut en primera instància ja la seva demanda per anullar tot el procediment andorrà i no s'albiren gaires esperances d'èxit als Estats Units, on el FinCen del departament del Tresor ho va precipitar tot. I ja va denegar les tres ofertes dels representants legals dels propietaris per arbitrar alternatives a «la condemna a mort sense judici» -en paraules dels interessats- que va suposar la prohibició total d'operar amb dòlars.

A més de la resta de litigis, resta pendent la recuperació de la capacitat d'operar a l'estranger per part del «banc bo», per poder recuperar o moure les inversions de clients fora del Principat, en accions, fons, dipòsits o qualsevol altra figura. Ningú no pot dubtar que si aquesta recuperació es produeix abans de la subhasta definitiva, serien millors les ofertes.