CATALUNYA, LA MELMELADA I LA TORRADA

Segons "Actualitat Econòmica" (novembre 2015, suplement), en el primer semestre de l'any, Madrid (1.6% del territori, el 14% de la població) va acaparar el 65% del capital de l'exterior. Excel·lent per a Madrid, però llavors al 98.4 % del territori i al 86 de la població li queda el 35%. Passem a la riquesa: Madrid aporta el 18.7%; Catalunya (16% de la població; 6.3 del territori), el 18.9; ja gairebé li arriba. A tota la resta de la torrada, 70% de la població i el 92% del territori, ens queda (em queda) poca melmelada de repartir. I aquesta injustícia no està millorant sinó empitjorant.

En canvi, cal notar que això no succeeix amb Washington, Roma, Bonn, Berlín, Ottawa, Brasília, Berna.La Constitució alemanya prohibeix excessives diferències de nivell de vida entre els Länder (art. 72.2, i s'encarrega d'això al poder central; el que aquísería com posar la guineu cuidant les gallines). La concentració de riquesa, població, infraestructures, empreses, bancs i capacitat de decisió a Madrid és avui major que en 1960 o 1970, en plena dictadura centralista. Com és possible, si la Constitució actual és autonomista? Doncs, en part, perquè, sobretot des Aznar, els governs ho han volgut així, mentre que al mateix temps criden "Espanya es trenca" (que, d'altra banda, també podria succeir).

El terrorisme basc, abans, i l'independentisme català, ara, garanteixen que d'aquests desequilibris es discuteixi poc i fan que Madrid sempre, automàticament, sembli esgrimir el bé comú. Però quan passi la pols del canoneig, que algun dia passarà en un sentit o un altre, els de Lugo, sorians o Terol (si llavors queda algun sense anar-se'n a Madrid), si tenen dignitat i reflexionen, preguntaran "Què hi ha d'allò meu?", protestaran del centralisme econòmic i de la desertització demogràfica i demanaran sobreviure dignament. El ensordidor argument del bé comú d'Espanya, que tant estásirviendo a Madrid en els últims decennis, en algun moment dejaráde tapar el problema. De vell sabem que "hi ha separatistes i separadors", i els que toleren això (¿o l'impulsen?) Són els grans invertebradores d'Espanya, per molt que avui disparin al blanc fàcil de Catalunya.

Alguna vegada es va a distribuir raonablement la melmelada per tota la torrada, sí o no? Això és molt més important que Bárcenas, Rato, els Ferraris de Pujol Jr. i altres escàndols que l'oportunitat política vagi fent aparèixer.

Espanya-Madrid-PP-PSOE-Gran Banca: ¿tenen vostès pensat alguna cosa perquè la meva part de la torrada comenci a rebre la melmelada justa, i fins i tot una mica més com a discriminació positiva? Si la resposta és "sí", em faig nacionalista espanyol (bé, no exagerem). Si és "no", si m'espera més despoblació, atur i marginació, més desigualtat en la sanitat o l'educació, Espanya perdrà tot dret moral a exigir-me una altra cosa querespetar a la gent gran en els semàfors. La comunitat política és un contracte, i si l'altra part no compleix ni complirà, un queda alliberat de les seves obligacions, ja que per fer un contracte calen dos, però per trencar n'hi ha prou un. El problema català té solució, i aquest altre també, però, marxi Catalunya o quedi, la melmelada ha de repartir més equitativament per tota la torrada.

Antonio-Carlos Pereira Menaut

(Professor de Dret Constitucional de la UE; USC)