DIUMENGE TRANQUIL AL PAÍS BASC

Al marge de la meteorologia, avui s'albira al País Basc un diumenge tranquil, tot i la jornada electoral que desperta tantes incerteses a la resta de l'Estat.

Tranquilitat no només, tot i que també, pel compliment per ETA, ja des de fa uns anys, del seu anunci de la fi de la violència, que ha establert un clima de convivència ben diferent del que existia en el passat recent, sempre amb la temença d'actes violents que eren aleshores la manera de fer campanya de l'organització.

En els mitjans del conjunt de l'Estat, les eleccions generals que estan a punt de celebrar-se s'han tractat com una lluita entre les quatre formacions que es presenten al conjunt del territori espanyols; fins i tot a la gran majoria de les enquestes publicades, amb una marginació gairebe total dels partits que anteriorment obtenien les minories més grans, nacionalistes bascos i catalans.

El panorama és ben diferent al Pincipat i a Euskadi, pel que fa a les previsions de resultats en els àmbits respectius, per molt que hagin intentat amagar-ho, però també és encara més divergent entre el de catalans i bascos.

Si aquí semblen tenir grans opcions les franquícies de Podemos i Ciudadanos, a Biscaia, Àlaba i Guipúscoa no passa el mateix, ni de lluny. La inclusió en el programa dels d'Albert Ribera de la supressió dels concerts econòmics basc i navarrés, que defensen sense esquerdes tota la resta de formacions, hauria de deixar amb pissibilitats ben minses als promotors d'aquesta iniciativa.

D'altra banda, conegut el càstig que l'electorat acostuma a aplicar a les formacions que demostren divisions internes, els designats per l'executiva de Pablo Iglesias haurien de patir la dimissió en ple de la direcció basca de la formació, un cop que la llista que havien preparat va ser substiuïda per una altra de membres designats directament des dels liders centrals.

És clar que els resultats finals no sempre acaben responent ni a les prediccions demoscòpiques ni -encara menys- a anàlisis per intucions, per molt fonamentades que semblin.

La gran diferència de fons en aquesta cruïlla política és l'estabilitat aconseguida en les institucions basques, passada en bona part la febrada de victòries generalitzades de Bildu només tornada a legalitzar, sobretot pel ràpid desgast en popularitat quan han hagu d'assumir les responsabilitats de governar i gestionar les realitats de municipis i de territoris històrics.

Després dels darrers comicis locals, el Partit Popular ha perdut gairebé tots els seus feus, i el nacionalisme històric ha passat a recuperar el seu tradicional lideratge, amb la recuperació decisiva dels acords, i el suport, del partit socialista (PSE).

La commoditat que ofereix el concert econòmic a l'autonomia, i la iniciativa catalana cap a l'Estat propi ha fet possible que el lehendakari i els seus possin sordina a la reivindicació de l'objectiu últim de la formació, hom intueix que en espera de veure si els catalans se'n surten, per afegir-s'hi en aquest cas.

Corria la brama que el president Tarradellas va retenir el portador del proyecte d'estatut de Sau fins que va saber que Echevarria Ganngoiti havia lliurat el de Gernika al Congrés, per aprofitar en una negociació posterior els avenços que aconseguissin els parlamentaris bascos.

Com es lloava també el catalanisme del PSC, en contrast amb aquell socialisme d'Euskadi de García Damborenea, Enrique Mugica, Rosa Díez... i els GAL. Actualment el criteri sembla capgirat, amb actituds i feines com les desenvolupades per negociadors i pacificadors com Jesús Eguiguren o l'ex alcalde donostiarra tan amic d'Ernest Lluc, Odón Elorza.

Mentre el panorama estatal que ens dibuixen, sobre tot els més o menys profetes dels canvis, és la fi del bipartidisme i dels governs espanyols monocolors sobre aquells «tots els colors del verd» que canta Raimon, el que sembla refermar-se és el panorama tradicional dominat per les dues forces centenàries, eternes rivals i sovint capaces d'anar a la una quan les circumstàncies ho demanen. Més, si l'oposició es dispersa en oposicions divergents i concorrents entre elles.