Andorra, de BPA a Vall Banc, i la Caixa

Per la primera quinzena d’aquest febrer està previst l'inici del funcionament de Vall Banc (VB), l'entitat «bona» fruit de la «neteja» dels fons de l'antiga Banca Privada d'Andorra (BPA), suspesa per les acusacions de blanqueig. Així ho han previst el govern del principat pirinenc i per això està treballant l'agència de reestructuració (AREB) creada arran del cas. 

Veus governamentals han assegurat que, com a màxim, la situació ha de quedar restablerta abans que es compleixi un any des de la decisió del Tresor dels Estats Units que va deixar marginada del món financer internacional la BPA.

Acabada l'auditoria dels comptes que ha realitzat l'agència, també nord-americana, Price Waterhouse & Cooper (PwC), que era un dels elements absolutament necessaris perquè els potencials compradors de VB puguin fer el pas, s'han resolt igualment altres dificultats, com ara el desig de mantenir la privacitat (no facilitar als eventuals adquirents) el llistat dels clients que haurien passat pel sedàs i reconeguts com a plenament legals i regulars.

El problema sembla resolt en acordar -per començar amb els bancs del país- una garantia de confidencialitat, de conservació d'aquestes dades exclusivament per a ús intern.

Roman, però, un altre obstacle important per a la resolució menys traumàtica de la crisi: la devolució de la capacitat d'operar a l'estranger, perquè es puguin recuperar els dipòsits i les inversions dels clients de l'antiga entitat fora d'Andorra, i continuar operant amb ells, si així ho volen.

Vet aquí que l'AREB ha anunciat una solució inesperada, tot i que no original: una negociació amb La Caixa, que estaria a punt de tancar-se, perquè el reconeixement internacional que manté l'entitat catalana li serveixi per assumir la corresponsalia fins ara encara no autoritzada a Vall Banc.

Cal recordar que La Caixa va operar al principat pirinenc durant dècades amb el seu propi nom i autonomia, autoritzada pel sistema financer andorrà i, a la vegada, amb una participació (oficialment minoritària) a Crèdit Andorrà.

La presència pròpia i la participació de La Caixa es va acabar, juntament amb la del BBVA en Banca Internacional-Banca Mora (ara Morabanc) al llindar de la fi del segle passat, per pressions del Banc d'Espanya, que van decidir ambdues empreses (la catalana i la basca) a abandonar l territori andorrà, mitjançant l'adquisició de les parts que havien tingut pels socis andorrans, fins al cent per cent.

Paradoxalment, al poc d'aquestes «sortides» Banc Sabadell no va trobar problemes per part de les autoritats espanyoles per aprofitar les condicions «d'obertura» del govern andorrà, i establir-s'hi.

Mentrestant, la plantilla de treballadors de BPA s'ha anat reduint fins a la meitat, entre sortides voluntàries i acomiadaments. Tot i que manté, i vol continuar mantenint, la seva operativa pròpia.

Si, com volen i preveuen les instàncies públiques andorranes, arriba la salvació reestructurada en Vall Banc, o amb el nom de l'entitat que l'assumeixi; si s'evita el mal pitjor, que és el de la dissolució definitiva per fallida, quedarà el llarg reguitzell de contenciosos, via judicial: des de les responsabilitats -també a d'altres països- dels antics propietaris i directius de la Banca Privada, a les reclamacions dels germans Cierco -propietaris al 80%-, dels clients que s'estan agrupant per reclamar el rescabalament de danys i perjudicis, els treballadors que no acaben de veure garantit el respecte als seus fons de pensions acumulats en el banc anterior, els llocs de treball que s'aconseguiran salvar...

Potser abans del 10 de març vinent, amb qualsevol que sigui el nom i el (o els nous) propietaris, però quedaran per determinar les conseqüències penals (en el seu cas) administratives i econòmiques de tanta suposada irregularitat denunciada i, a part les unipersonals, sobre quina personalitat jurídica recauen les potencials indemnitzacions, totes milionàries.