L'any de Banca Privada d'Andorra

Aquest dijous, dia deu, s'ha complert un any de la intervenció de Banca Privada d'Andorra després de la sanció internacional del FinCen, entitat del Tresor dels Estats Units. Diverses vegades el govern andorrà havia previst la solució del cas, en forma de venda de la nova entitat creada, Vall Banc, però el termini sembla que no es podrà complir.

Teòricament, la presentació d'ofertes d'adquisició hauria de tancar-se aquest divendres, dia 11, i la retirada de la prohibició d'activitats internacionals per part de l'organisme nordamericà, tot i que teòricament removia un dels obstacles principals, el cert és que, a l'hora d'escriure, cap entitat externa no ha assumit la corresponsalia que hauria de permetre tornar a fer operacions a l'exterior i recuperar les inversions dels clients afectats.

L'aniversari es va recordar amb una manifestació d'afectats davant la seu central de la BPA i mentres es van publicant noves dades, com ara que el «banc bo» tindria un capital de 800 millions enlloc dels 1.500 de la financera requisada. En una primera apreciació, Price Waterhouse i Cooper, l'agència encarregada de l'auditoria, xifrava entre 350 i 400 milions el total dels dipòsits i comptes «no validats», per origens illegals. Però en una segona i del mateix dimecres, PwC afegia més de 900 comptes «sospitosos», que correspondrien només a un tres per cent dels clients, però amb un volum important, de 1.000 milions d'euros.

Com es veu, les xifres continuen sense quadrar definitivament, tot i el cost de l'actuació de l'auditora, que ha estat de quinze milions. I en l'àmbit judicial res no s'atura. Els socis propietaris del 80 per cent del capital de BPA, els germans Higini i Ramon Cierco, han tornat a demanar una indemnització al govern del país pirinenc de 375 milions, tot i que posteriorment han manifestat que es confirmarien amb accions del nou banc resultant.

La Caixa de Seguretat Social (CASS), de la seva banda, va denunciar un frau del banc vell, que hauria mantingut inscrits treballadors un cop acabada la seva activitat a l'empresa, per tal d'estalviar-se indemnitzacions, compensades per pensions de jubilació.

Els Cierco fa dies que van veure denegada la seva capacitat de posar un plet als Estats Units contra el FinCen, però no es van estalviar un viatge a la capital espanyola, per comparèixer a l'Audiència Nacional per respondre de l'afer de Banco Madrid.

En realitat, en el darrer mes s'ha establert un veritable «pont judicial» entre Madrid i Andorra, tot i que no pugui ser aeri, ni ferroviari de cap velocitat, per raons geogràfiques òbvies.

La vinguda del magistrat espanyol De la Mata (el mateix que instrueix el «cas Neymar») i de la tinent fiscal anticorrupció Belén Suárez, per interrogar quatre testimonis de ciutadans andorrans a la Batllia (seu dels tribunals de primera instància) sobre afers dels Pujol va aixecar un seguit de protestes, per ingerència en la sobirania nacional i en un poder tan sensible com el judicial.

El col·legi d'advocats i per suposat els defensor dels testimonis, als quals es va obligar a guardar silenci sota l'empara del secret del sumari (espanyol) veuen indefensió en els testimonis forçosos un dels quals, com a mínim, ja ha demanat que es declari nulla la seva declaració a efectes processals.

El president del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall, declarava que l'operació espanyola, i el consentiment de la batlle que la va autoritzar, eren legítimes, però que «potser» els visitants «s'havien passat». Altres comentaristes veuen, i han escrit, que en això dels Pujol les institucions andorranes fa dies que van decidir «collaborar», sobretot després de la visita del cap de l'executiu, Antoni Martí, a una propietat particular de Mariano Rajoy, unes setmanes després de la visita del darrer al Principat pirinenc.

Per a aquests afers, o qualsevol altre, potències absolutes o relatives com ara els Estats Units, Espanya, França, la Unió Europea (amb la qual està en tràmits finals el conveni d'informació automàtica sobre comptes, inversions i activitats econòmiques de ciutadans comunitaris a territori Andorrà) ho ténen molt fàcil, quan es tracta de pressionar, per no dir impossar, la seva voluntat sobre un país tan petit i feble en el marc de la comunitat internacional, que fa dies va deixar de veure'l amb la simpatia de l'actualització del seu sistema polític, amb la Constitució del 93, quan el cap de Govern d'aleshores, Òscar Ribas, va ser rebut a l'ONU amb tota mena de felicitacions, arran del seu discurs d'ingrés...en català.