Panamà des d'Andorra i abans

L'esclat de les denúncies periodístiques sobre comptes i dipòsits de notables internacionals al Panamà, per aprofitar-se'n de la baixa fiscalitat eren conegudes en aquest Principat dies abans -del 30 de març al primer d'abril- per les informacions aparegudes al Diari d'Andorra i, com no, mitjançant la intervinguda Banca Privada (BPA) i arran del «cas Pujol».

Si el «pool» de periodistes de investigació d'arreu afirmen que mig miler de bancs europeus derivaven cap al país del Canal fons dels seus clients, aquest escenari no podia ser una excepció.

El rotatiu afirma que recomanava els seus clients «VIP» situar els capitals, a través de la filial del banc BPA Serveis a una fundació panamenya gestionada per una societat de Belize. Aquest recorregut, s'afegeix, «feia impossible detectar l'autèntic propietari dels diners i s'evitava així pagar l'impost aplicat a Andorra sobre els estalvis dels estrangers no residents».

En un dels documents referenciats, «el director de la societat Global Service Advisory (GSA) de Belize admet que BPA Serveis és propietària de les 50.000 accions de la companyia. Afegeix que els dos apoderats eren dos ex alts directius del banc (andorrà): Cristina Lozano i Santiago de Rosselló»... «Santiago de Rosselló va reconèixer en la declaració davant la justícia espanyola que «l'objectiu de BPA Services era constituir societats panamenyes i altres a demanda del client, perquè era la forma d'evitar la retenció (de l'impost a la fiscalitat de l'estalvi)».

Pel que fa a la cooperació decidida de la justícia andorrana amb l'espanyola en les investigacions sobre la família Pujol, amb accions insòlites com facilitar les declaracions de testimonis sense defensors davant el magistrat de l'Audiència Nacional De la Mata, que ja vam explicar.

En una altra de les informacions del Diari d'Andorra s'inclou una altra dada, que en principi sembla bastant més rellevant que «una signatura», en un dels documents, d'Oriol Pujol Ferrusola: Jordi, el primogènit de l'ex president de la Generalitat «ha assegurat que l'ex director general de la BPA, Joan Pau Miquel va ser qui em va fer la proposta».

La proposició s'hauria produït, segons el testimoni del protagonista a l’Audiència Nacional, al desembre del 2012, per eludir el pagament dels impostos al Principat. L'eina de l'operació va ser Kopeland Foundation, i en un correu electrònic, Miquel anunciava que «un dels comptes associats a la fundació estava a nom de la mare de Jordi, Marta Ferrusola».

«Segons fonts properes als Pujol, Miquel també hauria estat la persona que va tramitar, per part de BPA, la regularització dels fons ocults a Andorra a un compte de Banco Madrid. Els Pujol van fer el pas el 14 de juliol del 2014, després de l'aparició de notícies que revelaven moviments de diners dels comptes andorrans de la família».

Pocs dies abans d'aquestes publicacions, la batllia denegava per tercera vegada la demanda de la llibertat condicional de Joan Pau Miquel, presentada pels seus defensors. L'ex director general i conseller delegat, màxim executiu de l'entitat financera, porta ja més d'un any en presó preventiva. I hi pot continuar, perquè el sistema andorrà permet la permanència en aquesta situació fins a un màxim de dos anys.

Mentre els propietaris de la gran majoria del capital de la BPA, els germans Higini i Ramon Cierco, presentaven allegacions per intentar que la seva causa continuï oberta en aquell país, i fins al moment d'escriure, continua sense resoldre's el concurs per adjudicar Vall Banc, on han quedat els comptes i dipòsits plenament legals i legítim, continua sense resolució.