El President de la Generalitat, Carles Puigdemont, va comparèixer davant els mitjans de comunicació per fer el balanç dels cent dies de govern. Hi havia expectació per conèixer què anava a dir, com ho anava a fer i qui estaria arropándolo en la seva primera compareixença pública en format roda de premsa com a tal, que declaracions ha fet unes quantes.
Diuen que "els periodistes han d'omplir pàgines encara que no hi hagi notícies; un governant ha de parlar de la seva gestió encara que aquesta hagi estat inexistent ". Hi ha qui indica que si vols enganyar o cansar els informadors, omple'ls de dades, xifres i molt paper. Això és el que ha fet el President Puigdemont: moltes dades, molt paper i canvi de missatge. La transició nacional i l'independentisme ara són les persones. Molt subtil i perillós. La resta m'ha sonat a coses que ja s'han fet, que hi ha amb altres noms. Crear organismes que cada vegada que arriba un nou govern els canvia el nom, però, que en realitat, és el mateix que l'anterior. A més, vol aprovar 45 lleis en 18 mesos? Per descomptat tot un rècord si es fa, però el temps hi haurà pujat a quatre anys? Crec sincerament que el President, que es defineix com optimista, ens ha mentit a tots en això i en alguna cosa més. Crec que no s'ha governat i no entraré en detalls ...
No cal negar al President la vehemència i l'entusiasme que posa en les seves afirmacions per convèncer que ho estan fent molt bé, que hi ha "recorregut" i que el full de ruta que li van marcar s'estan complint, però ¿de veritat? Crec que les coses han canviat, que els escenaris no són els mateixos, i que seguiran canviant i "on vaig dir blanc Diego".
Encara Puigdemont tractés d'explicar que la seva relació amb el vicepresident Junqueras és excel·lent, se li notava amb la boca petita. Per què no estava present allà arropándolo amb la seva presència? Quina cosa més important havia de fer que ser-hi? Tot i que el fons sigui molt important, les formes no ho són menys. L'absència de Junqueras i algun altre conseller dóna peu a pensar que el Govern no està tan cohesionat com ho ha intentat vendre el President, encara que sense massa credibilitat.
Dit això, el periodista que fa de President se li podria aplicar el següent: "No hi ha una segona oportunitat per a una primera impressió".
Escriu el teu comentari