Aval europeu i adjudicació de la BPA sanejada

Els darres dies, visitant el país, el comisari europeu Pierre Moscovici -socialista francès- felicitava Andorra pel procès d'homlogació i transparència fiscals i financeres, l'àmbit de les seves competències i avalava les mesures preses en l'afer de la Banca Privada (BPA).

Aquell terrabastall per al sistema financer i la imatge del principat pirinenc sembla definitivament encaminat a la sortida, amb l'adjudicació de Vall Banc (VB) -l'entitat que ha recollit els capitals «nets» de l'anterior- al fons nordamericà JC Flowers.

Els aspirants definitius a l'adquisició, després que es retiressin del concurs el quatre bancs andorrans, havien quedat reduïts a dos: l'adjudicatari final i el també fons, però britànic, Socrates Capital.

Hom intueix que, al marge de les condicions concretes de la proposta de Flowers, ha pogut influir també la seva nacionalitat, si no oblidem que va ser el Tresor dels Estats Units qui va sancionar i acabar de fet amb la BPA, per les acusacions de rentat de diners de trames internacionals de la deinqüència.

Feta l'acotació, el fet és que J. Christopher Flowers, el titular del fons adquirent, ha ofert fins a 29 milions d'euros per la compra, dels quals només farà efectius immediatament 7,5 milions, i la resta els anirà aportant esglaonadament, en part depenent dels resultats (benficis) que vagi donant l'empresa.

Parallelament, l'Agència de reestructuració bancària (AREB) ha decidit una ampliació del capital social, fins als 30 milions establert com a mínims per la comunitat financera, en principi a càrrec dels fons de la mateixa agència (FAREB).

L'adjudicació definitiva comporta, d'una banda, el compliment del desig del govern que l'adquirent fos estranger. No ha arribat al desideratum (que fos un banc), però sí s'ha aconseguit la garantia que es conservin tots els treballadors que encara hi quedaven al banc andorrà, després de les successives reduccions entre renúncies i acomiadaments. Això i la possibilitat, ja ferma, que els clients afectats comencin a recuperar els seus diners, i a operar amb ells, perquè la venda comporta també el restabliment dels corresponsals estrangers.

La preferència governamental d'un banc responia a la por de l'entrada de «fons voltors», els que s'hi dediquen a especular amb compres abaix preus per a posteriors vendes amb plusvàlues. Mentre alguna font propera al banc anterior qualificava així el financer Flowers -destacant que el Banc d'Espanya li va vetar l'adquisició de la Caja del Mediterráneo (CAM) per aquesta sospita, des de la representació legal dels traballadors concernits desmentia aquesta característica, basant-se sobre tot en l'experiència i activitat continuada del comprador en l'ambit de la banca, i què té invertits 14.000 milions de dòlars a entitats financeres internacionals i administra 7.000 milions de clients.

No tot, però, són flors i violes. A les desenes de milions d'euros que ha costat l'auditoria -també nordamericana- per classificar els fons de l'antiga BPA entre dolents i bons, i els que requerirà l'ampliació de capital, s'afegeixen els contenciosos judicials d'una cinquantena de clients que han demandat l'executiu nacional per perjudicis, i la impugnació de l'operació presentada pels principals accionistes de la vella BPA.

Aquests, els reiteradament esmentats germans Higini i Ramon Cierco, i la resta de coaccionistes i directius de l'entitat en liquidació, s'haurien de fer càrrec de les pèrdues produïdes per les sancions a la banca de la seva propietat, calculades en 130 milions d'euros i, com que ja es calcula que no els podran assumir totalment, la resta anirà a càrrec dels titulars de comptes i dipòstis d'origen illícit.

D'altra banda, el deteriroament de la «marca Andorra» continua: als «papers de Panamà» ha apregut l'actual ministre de finances, Jordi Cinca, quan encara li faltaven anys per a ocupar el càrrec, en la seva activitat professional a un banc i a una empresa de tractament d'or, i quan tot just començava a plantejar-se l'evolució cap a l'actual marc jurídic fiscal i financer que va lloar Moscovici.

I a tot això cal afegir, fora de l'estricament financer, els centenars d'intoxicacions de catalans amb aigua d'Arinsal, quan no feia gaire temps que s'havia recuperat l'explotació de la font i la comercialització de la marca més enllà de les fronteres.