L'Ajuntament de Barna contra el 'home-sharing'?

Ja està, ho confesso: sóc una delinqüent, porto tres anys amenaçant greument la societat i sóc la culpable de l'augment dels lloguers a Barcelona, de manera que faran molt bé els responsables municipals i / o autonòmics en castigar-me i multar-- entre 30.000 i 230.000 € eurets de res... A veure si aprenc.

Total, jo comparteixo la meva casa per cobdícia, m'encanta folrar-me llogant una habitació, o el pis sencer quan no hi som, és fàcil pagar la multa amuntegant nits a 40, 50, 60... 100 euros!!!

Es tracta a més d'una activitat molt nova, no hi ha antecedents que s'hagi fet aquí mai a la vida ni se sap que es practiqui en cap altre lloc: ni a París, ni a Amsterdam, Nova York, Buenos Aires, Tòquio, Copenhaguen o Roma, res. Una nova forma de delinqüència, riu-te dels papers de Panamà i dels pobrets evasors d'impostos, gent legal, gent d'ordre que no tenen altre remei que amagar les seves calerons. I a més tenen la sort que no hi hagi mitjans per investigar-los, encara que tampoc hauria de preocupar molt, arribat el cas, perquè no hi ha res que no arregli un bon amnistia fiscal.

El meu, com ho d'altres veïns de Barna, sí que gepa als ciutadans i ciutadanes que veuen disminuir la seva qualitat de vida perquè jo rebo alguns viatgers a l'any. Els meus veïns no s'han queixat mai, és clar ... És que serà gent rara: hi ha metges, enginyeres, mestresses de casa, biòlegs, professores, persones en atur, jubilades ... Purita classe mitjana acogotada, els de professions liberals amb els despatxos i estudis a mig gas, els assalariats abusant sense vergonya de continuar tenint un sou segur -retallat, dic que no s'ha queixat ningú i és que filtre als que vénen amb un tamís finíssim. És el més lògic perquè és la meva casa: jo sóc la primera interessada a allotjar només a gent civilitzada, però ningú entre les nostres autoritats sembla retenir la dada.

Tan difícil és distingir entre qui comparteix la seva casa i qui té un o més pisos dedicats al lloguer turístic? Tan difícil és comprendre que qui comparteix la seva casa ho fa per necessitat? Sembla que sí, que és molt difícil.

Ha estat una gran decepció que l'alcaldessa que va estar al capdavant de la PAH no sàpiga veure que qui comparteix casa -pròpia o alquilada- ho fa com una legítima manera de capejar la crisi atroç en la qual estem immersos, que és una manera de seguir complint amb la hipoteca o amb el degut lloguer als propietaris. Ergo, és una manera de mantenir-se al barri sense ser expulsat pels rics i no implica pujada cap dels lloguers sinó que contribueix a la possibilitat de pagar-los regularment.

No invent la dada, hi ha estudis: Airbnb fa els seus i l'Associació de Veïns i Amfitrions de Barcelona (AVI) també: compartir l'espai, conèixer gent, parlar altres llengües, obrir els ulls a altres cultures o degustar plats exòtics no és gairebé mai el motiu principal dels amfitrions per obrir la seva casa, el motiu principal és molt prosaic i s'escriu amb les mateixes paraules en els estudis d'uns i altres: arribar a final de mes.

Ni borratxeres, ni merders, ni crits, ni soroll, ni gent corrent nua pels carrers del barri, res d'això. Gaudir de la ciutat -és una veritat que Barcelona enamorat i gastar diners en comerços, bars i restaurants del barri, això fa la gent que ve a casa. Ah, i he pagat religiosament els impostos corresponents als meus ingressos per aquest concepte. Els amfitrions i amfitriones volem estar en pau amb Hisenda, puc donar fe d'això: Airbnb té un centre comunitari i no hi ha pregunta més repetida que la que indaga com cal declarar aquests beneficis.

No sé a qui li interessa confondre la nostra activitat amb la dels propietaris dels pisos turístics, però està clar que als que els interessi els està sortint bastant bé. És trist que a l'ajuntament no ho entenguin i entrin a bony a la qüestió sense escoltar raons. També és veritat que en aquest consistori es deleixen per explicar el que fan, però no són tan diligents per escoltar el que els trenqui esquemes previs. Com s'arroguen el dret de prohibir a les persones utilitzar de casa com millor els sembli? sense molestar el veí, s'entén. Sembla que ni se'ls acudeixi que es tracta d'una intromissió il·legítima en la vida privada de les persones, tampoc semblen adonar-se que aquesta manera de governar denota un biaix autoritari que resulta tan molest com inquietant.

Doncs res, que no es preocupin, ja ho dic: sóc una delinqüent, una amenaça per a la convivència: rebut de vegades a turistes a casa meva.

Petra López

Amfitriona i veïna de Barcelona