La carta de la delació

Segueix la tosca campanya de fustigació als pisos turístics il·legals i, de retruc, a l'home-sharing. Parlàvem fa poc del milió dos-cents mil euros llargs que costa l'invent amb la seva web de la delació, els seus visualitzadors, els seus aranyes informàtiques i la carta incitant a les denúncies entre veïns.

La carta ha començat a arribar a alguns barris i, coherent amb l'esperit que l'anima, pretén fer de la delació entre veïns un acte de civisme.

Resulta - afirmen- que la legislació és "d emasiado garantista amb els propietaris dels habitatges" i per això ells han llançat "unes mesures de xoc", "ampliant el personal dedicat a aquesta tasca per poder fer una recerca activa per la ciutat". Demanen "complicitat" a la ciutadania, exhorten a delatar el veí i remeten a un número de telèfon i la web de la delació per fer-ho.

Circumloquis i eufemismes per dir que se salten la llei perquè no els permet fer el que volen i que han instaurat un sistema d'espionatge de la vida privada de les persones que trenca amb qualsevol idea assenyada sobre la convivència. Sembla evident que si han hagut d'arribar a aquests extrems antidemocràtics és perquè el veïnat no delata que s'esperava. Amb tot, Janet Sanz i Gala Pin, inassequibles al desànim, semblen ufanísimas amb el muntatge persecutori: promoure activament l'espionatge com a mode de relació entre veïns els sembla fantàstic i destinar un munt de diners a aquest fi també.

Ho diré en poques paraules: no hi ha "massa garantista". Tota garantia de compliment dels nostres drets és poca per als ciutadans i ciutadanes, que veiem com van sent retallats, com queden disminuïts per al major benefici de les grans companyies. Que l'Ajuntament de Barcelona en Comú se sumi amb les seves maneres a l'abús de la llei -per a benefici del lobby hoteler, de companyies navilieres i de particulars molt particulars- en lloc de a la recta protecció dels drets de la ciutadania -propietària o no d'alguna habitatge- fa por per la indefensió ciutadana que provoca tal curtesa de mires.

La carta, en la millor tradició burocràtica, no la signatura ningú, hi ha una capçalera baix 'Serveis d'Inspecció/Àrea d'ecologia urbana. Ajuntament de Barcelona '. Justifica el desplegament de mesures d'espionatge i intrusió en la vida privada dels ciutadans sostenint en tres arguments: "fomenta l'especulació, l'economia submergida i pot malmetre la convivència a les comunitats de veïns que les allotgen". No m'entretindré en els dos primers punts, ho he fet ja.

El tercer mereix una parada "pot malmetre la convivència etc", escolta, "pot" no és "espatlla", cal poder distingir. A espatllar la convivència és al que incita la campanya per la delació entre veïns, ia les proves em remeto.

El veïnat segueix reticent i, fins ara, no sembla majorment procliu a seguir el consistori en tan desgraciada senda: 1123 pisos denunciats des de la posada en marxa del web de la delació. És evident que s'està fent molt soroll per recollir no res.

Millor seria que els nostres governants es preguntessin per què la gent passa de delatar al veí en lloc de gastar temps i diners en malbaratar la convivència. ¿No és que anaven a manar obeint? Doncs quan la ciutadania passa de plegar-se a la consigna el que correspon és preguntar-se per la bondat de la mateixa, sembla elemental. Per sort per a tota la gent, la comuna, sembla tenir més sentit comú que els governants.

S'ha publicat fa poc que al 94% de barcelonins ens agrada la nostra ciutat, som menys que malaguenys o copenhagueses que es declaren satisfets en un 97%. Tot i així Barcelona està a la part alta de la taula entre moltes ciutats del món. El curiós és que el percentatge de barcelonins satisfets amb la ciutat ha pujat quatre punts des del 2012, llavors ens agradava a un 90%. El gust per la ciutat ha crescut al mateix temps que ha augmentat l'arribada de turistes.

Ull, no dic que hi hagi una relació causa-efecte. No ho crec, va assenyalar només la coincidència temporal que és curiosa. D'altra banda resulta que, segons l'última Enquesta de Serveis Municipals, el turisme ha passat a ocupar el segon lloc entre les preocupacions dels barcelonins i no és estrany vist el tractament que es fa del problema en els mitjans. El misteriós de l'assumpte és que, en aquesta mateixa enquesta, el turisme ocupa el lloc número vint-entre les preocupacions ciutadanes quan es pregunta pel que afecta "personalment". Aquesta dada sí que és coherent amb la satisfacció amb la ciutat esmentada més amunt. Però... a l'Ajuntament no s'assabenten i segueixen gastant una pasta a assetjar el veïnat.

No s'apropia ningú del comú per donar-la en el nom, ni de democràcia, ni de llibertat, ni de poble, ni de res. Tenim exemples a desenes al llarg de la història, massa vegades en aquests casos s'ha complert la dita: digues-me de què alardeas i et diré què et falta. Hostigar a la ciutadania -propietària d'habitatges o no- és un abús de poder molt allunyat de governar amb sentit comú.