Comença la temporada

S'ha obert la temporada, comencen a arribar demandes d'allotjament i em pregunto per on sortiran ara els nostres regidors. El butlletí de febrer de "Barcelona en comú" no dóna pistes, no toca el tema encara que això no permeti inferir cap canvi de perspectiva: és públic i notori que el turisme és una bèstia negra per a aquesta formació política. Jo els vaig votar i més que això, em vaig inscriure a "Participa Barcelona", d'aquí que rebi l'informe mensual d'activitat.

Hi ha coses que fan en aquest Ajuntament que conforten: m'encanta el tall que li han pegat a les grans elèctriques, estic contenta amb els plans de construcció d'habitatge públic, d'ocupació, de més escoles i llars d'infants, d'espais per a la creació... tot això em sembla bé i satisfà algunes de les expectatives dipositades amb el meu vot. Veritat és que mai vaig pensar que en la qüestió del turisme anaven a ficar-se amb mi igual que si jo fos un perill per a la convivència, ni vaig pensar que anaven a tenir una visió tan simplista del fenomen.

Comença la temporada, però ara ha quedat clar que no sóc la culpable de l'augment del preu dels lloguers a Barcelona i encara que he de seguir sent un perill per a la convivència, val més això que res.

Ho puc afirmar perquè ho han publicat tal que així a idealista.com.

Es pot llegir en l'article que l'equiparació dels pisos turístics i en home-sharing amb els pisos de lloguer a llarg termini és insostenible, falla per la base. Diguem que en tal equiparació es barregen naps amb cols perquè hi ha diferències entre un mercat i un altre. A qui li convé la confusió? Ni idea, però a l'Ajuntament tindran accés a aquestes mateixes dades, de manera que podrien atenir-se a la realitat i no enredar-se ni enredar més amb aquesta falsedat.

En l'article d'Idealista es pot veure que l'oferta de pisos turístics és un mercat estàtic que es manté estable: al voltant de 9.000 a Barna i a la baixa a causa de l'assetjament municipal. Que el mercat de pisos turístics i en home-sharing sigui estàtic vol dir que es tracta sempre -pis dalt, pis avall... - dels mateixos 9.000. Vol dir també que és enganyós: d'aquestes 9.000 habitatges molts només estan disponibles alguns dies de l'any, en caps de setmana o en vacances, perquè els seus habitants hi viuen normalment. És el meu retrat: llogo part de la meva casa quan no hi sóc, en caps de setmana i/o en època de vacances.

Les xifres de lloguers a llarg termini mostren una altra cara, es tracta aquí d'un mercat dinàmic: 75.000 contractes a Barna durant el primer trimestre de 2016. Cadascuna d'aquestes operacions es refereix lògicament a un habitatge diferent. Extrapolant al brut les xifres podríem suposar 300.000 habitatges de lloguer l'any passat. Res a veure amb l'oferta fluctuant de les 9.000 habitatges del mercat estàtic de pisos turístics i en home-sharing.

Atribuir llavors la pujada del preu dels lloguers a llarg termini a la competència dels pisos turístics i en home-sharing és ximple perquè ignora la realitat. Per exemple, el barri on més han pujat els lloguers és Sant Andreu, un veïnat ben bonic al qual arriben pocs turistes. Però no només és ximple carregar-nos amb aquest mort, és també un acte hostil contra el sector més vulnerable dels afectats per un immens negoci mundial, un negoci tan gran i massiu que ha trastocat la vida dels ciutadans de tot el planeta: el turisme.

Al consistori, obsessionats amb la persecució dels pisos turístics i en home-sharing, semblen no adonar-se de la complexitat de l'assumpte i així - mentre ens acosen- no es priven de gastar diners perquè el Patronat Municipal de Turisme promocioni la ciutat al llarg i ample del món, de celebrar el marejant nombre diari de creueristes desembarcats, de congratular-se de l'augment creixent dels milions de passatgers que ens arriben volant o de manifestar-se complaguts amb l'èxit de les últimes edicions del Mobile. Què vols que et digui...?, en què quedem? Estem o no estem contra la invasió turística? Ah ja, estem per un turisme sostenible i/o fins i tot decreixent.

Mentre a la Casa Gran es posen d'acord amb precisió sobre què vol dir "sostenible i/o fins i tot decreixent" seria d'agrair que deixin de marejar la perdiu i d'acarnissar amb el sector més vulnerable dels afectats pel fenomen -aranyes informàtiques, visualitzadors, cartes incitant a la delació entre veïns... tot això han habilitat-. Van a seguir amb aquests mètodes? És impropi d'un ajuntament que es declara defensor dels drets de la gent comuna.

Es diu que les relacions d'Airbnb amb l'Ajuntament de Barcelona són les pitjors amb les que aquesta companyia s'ha trobat mai i és de creure encara que sigui un trist guardó. Torna a ser ximple perquè és evident que en algun moment hauran d'entendre: es troben allotjaments en Airbnb en centenars de ciutats del món i en cadascuna d'elles hi haurà hagut o hi haurà un Ajuntament amb el que s'han hagut d'entendre. Allotjar a viatgers a casa és una activitat que la gent ha fet des de sempre, ara l'univers s'ha expandit però l'activitat continua sent la mateixa.

Haurien d'adonar-se al consistori i destinar esforç i diners a millors causes: un cop inventada i posada en marxa la tecnologia no es pot aturar el que aquesta permet, no és possible posar portes al camp... La gent de tot el planeta està normalment connectada duent a terme les més diverses activitats, moltes d'elles són d'intercanvi econòmic, també en economia col·laborativa. Llogar part de la meva casa quan no estic és una de tantes i, sempre que no molesti al veí, no hi ha autoritat amb dret a ficar-se amb el que jo faci en ella.

Petra López

Amfitriona i veïna de Barcelona