Aigua contaminada d'Andorra

Fa pocs dies esmentàvem la contaminació de l'aigua natural Font d'Arinsal de La Massana, a Andorra, com un dels darrers casos força negatius per a la imatge i la marca del país pirinenc.

La realitat és que els bidons de 19 litres de la font massanenca, comercialtzats i distribuïts per la companyia catalana Eden Spring a locals de 381 empreses del Principat van estendre un brot de gastroenteritis a 4.136 persones, per sort sense conseqüències greus des del punt de vista mèdic.

Després dels intents habituals entre distribució i producció de culpar-se mutuament, sembla clar que el mal venia del nord. Així ho ha admès el mateix govern andorrà, que ha penjat a la web oficial informació sobre els bacteris infecciosos, dos tipus de «norovirus», fecals, que només pot «emmagatzemar» el cos humà i que s'estenen i encomanen amb molta facilitat, per ingestió d'aliments sòlids i líquids i, fins i tot, de persona a persona, compartint menjar o fins i tot coberts.

Per falta d'incidències en altres formats comercialitzats per la marca d'Arinsal, guanya força la tesi que els maleïts bacteris van entrar a les garrafes durant el procés d'higienització dels envasos. És a dir, la neteja després d'un primer ús per intentar garantir (sembla clar que sense èxit) la salubritat total un cop reomplerts.

Des d'un primer moment costava d'imaginar, en una afectació tan massiva, que es tractés de la manca d'higiene d'algun empleat que no es va rentar les mans abans deposar-s'hi a la feina. Seguint amb la mateix procés de deducció, l'origen hauria estat al cabal d'aigua emprat per la «neteja», i d'origen diferent al de la font original, qui sap si per estalviar una matèria primera més cara.

Això és el què, arribat a aquest punt, intenta esclarir el Govern andorrà amb els mitjans (pocs) al seu abast, i si al amb l'ajut de laboratoris externs, al qual ha recorregut en diverses oportunitats, i en tot cas en un termini relativament llarg, molt més lent del que tothom desitjaria.

Gran part dels 4.136 barcelonins i tarragonesos afectats ja han acudit al Col·lectiu Ronda per reclamar danys i perjudicis a Eden Spring com a origen immediat del subministrament i, com es conegut, xifren la compensació econòmica en 150 euros per dia d'afectació. La continuïtat i resolució de la demanda tampoc és cosa d'avui per demà, menys encara quan la xifra total demanada superaria el milió d'euros, perquè la majoria de pacients van patir la gastroenteritis més d'una jornada.

D'altra banda, el fort cop per a la imatge d'Andora en general ho és encara més per a una de les escasses marques i productes exportables des del país pirinenc. Aigua d'Arinsal es comercialitzava amb èxit i bon nom, dintre les possibilitats de la producció, fins a la fallida de l'anterior empresa, l'any 2011.

Després de la subhasta judicial, una nova companyia se'n va fer càrrec per reflotar-la a les acavalles del 2013. Els nous emprenedors, de la societat anomenada «Aigües del Pirineu» i vinculada a «Aigües de Ribes» van haver de instal·lar maquinària nova, perquè l'anterior era llogada en part, i la resta es va vendre amb la liquidació. També van negociar els lloguers de la font amb Causes Píes, entitat creada amb llegats de diverses famílies massanenques per atendre necessitats socials (manté una llar d'infants), amb l'empera de l'Esglèsia, i també la cessió del terreny, de propietat pública (del «quart», ens menor d'administració equiparable a una regidoria de barri de la parròquia).

Per començar, només comercialitzaven l'aigua a l'interior del país pirinenc, en formats «estàndards» (ampolles d'un terç a dos litres i garrafes de sis) a «supers», «hipers» i establiment d'hostaleria, i a un preu mitjà entre les marques més barates i més cares del sector.

La comercialització a través d'Eden havia permès sense dubte establir un magnífic canal de venda de volum molt més important. Veurem ara si es pot mantenir, no només aquesta operació, sino la pervivència de la marca i de l'activitat a la font d'Arinsal, amb la imatge tan tacada. Sobretot quan consumidors i mercats no estan per entendre i disculpar incidents d'aquesta mena, tot i que es puguin produir, i de fet se'n produeixen, qualsevol dia i a qualsevol instal·lació controlada exhaustivament pels països més desenvolupats.