Viladecans ja no és 'Viladecarlitos'

Encara que vaig néixer galego i ourensán, Viladecans és el meu poble. Allà viu i allà sempre he tornat després de les meves aventures com a periodista durant uns 42 anys, que es diuen aviat, per tot Espanya. Per tant, el que passi als meus conveïns no m'és indiferent, encara que el que m'agrada és passar completament desapercebut com un veí més.

Avui ens ha visitat la Guàrdia Civil i com a conseqüència d'això hi ha hagut registres i les primeres detencions. De l'Oficina Antifrau de Catalunya, que també sap el que estava passant a Viladecans, de moment no hi ha notícies. Com que tinc l'obligació de ser sincer amb vosaltres, els lectors de Catalunya Press, els he de dir que m'ho esperava. Fins i tot, molt abans. Aquest diari venia denunciant des de fa més de dos anys els "excessos" que l'alcalde del PSC, Carlos Ruiz, i els seus successius equips de govern venien cometent de manera "impune" i reiterada en benefici de qui la Benemèrita sabrà dir-li al jutge que porta la instrucció.

Em fa mal i em fa vergonya que aquestes coses passin davant dels meus nassos. Però el meu apèndix nasal no és ni millor ni pitjor que el dels valencians o dels madrilenys submergits en greus casos de corrupció que encara segueixen portant cua.

Amb la batuda sortiran moltes de les coses que hem publicat i de les que en més d'una ocasió he advertit personalment a coneguts dirigents socialistes, pel que s'ha vist, sense cap èxit. La CUP, en canvi, va saber denunciar a Tarragona el que, al meu entendre, no és més que un petit baula de la cadena INIPRO (Iniciatives i Programes), que té el seu epicentre a Viladecans i diversos punts de negoci lligats a interessos polítics en diferents municipis que segurament les indagacions aniran destapant. El succés que s'investiga ara fa a l'any 2007, i aquest diari ja ha denunciat dades "estranys" que van des del 2008 al 2014, quan diversos milions d'euros del pressupost municipal van caure en les mans d'un dels detinguts, Ricard Campá, un simple testaferro o, si ho prefereixen, gestor instrumental, perquè Inipro els gestionés al seu millor criteri beneficiant-se de la generositat dels equips de govern sociates i de la indolència d'altres grups polítics que van deixar fer --o els va importar 1 pito- - el que s'estava guisant en les comissions de govern i anava després als plens.

L'altre gran detingut, Joaquim Guerrero, que de conserge en els temps en què el seu amic l'alcalde era regidor de Cultura ha arribat a convertir-se en Primer Tinent d'alcalde, i no ho oblidem, també en primer secretari dels socialistes de Viladecans, o sigui, en cap polític per "aclamació" de la brigada municipal en què gairebé tots el seu membres són militants amb carnet del partit del puny i la rosa, de tots els socialistes que a la comarca comanda Antoni Poveda, el gran protector d'aquest "major" tan peculiar que a més li ha regalat a les empreses de Florentino Pérez, el president del Reial Madrid, les millors obres del poble a més de la neteja dels seus carrers.

Els asseguro que avui a Viladecans molta gent decent ha plorat d'alegria al veure entrar a la Guàrdia Civil. Són ciutadans anònims als quals se'ls ha tingut contra una paret durant anys per no sotmetre als criteris d'un dèspota. O aquells altres treballadors de l'Ajuntament contra els que l'alcalde ha dirigit els seus plets "gratis total" per a ell --que no per a les arques públiques- per tal d'acovardir-o arruïnar i que guanyats els seus judicis el govern de Carlitos no ha volgut rehabilitar, i sí en canvi amagar o desmentir cada vegada que Catalunya Press es ho recordava.

I és que, quan un personatge públic viu durant 29 anys a compte dels diners de tots i té l'escassa formació intel·lectual de "animador cultural" per bagatge curricular, és fàcil entendre que l'únic que li interessa de la política és el càrrec, la permanència vitalícia i, sobretot, la submissió absoluta dels que l'envolten, que són els que després executen la feina bruta i que sempre en batudes com aquesta són els primers a caure en mans de la Guàrdia Civil. En aquest sentit, m'atreveixo a afirmar que la xarxa clientelar d'amics i familiars col·locats o treballant per a l'Ajuntament i les seves empreses és insuperable, com han vingut denunciant infructuosament els pamflets que han circulat per Viladecans en els últims anys.

Aquest matí al Tinent Alcalde Guerrero el detenien els guàrdies al barri Salas al costat del seu alcalde, que em diuen, es va quedar mut de la sorpresa, potser perquè no encertava a comprendre que el Cas Pretòria, del que es va salvar pels pèls - el cervell Luigi va visitar desenes de vegades-, altres diuen que més aviat per la calba de Rubalcaba, no és l'Operació Anfiteatre després de la que vull creure que Viladecans ja no serà mai més 'Viladecarlitos', sinó el poble tranquil i treballador del Baix Llobregat que sempre ha estat fins que l'avarícia especuladora d'un bergant l'ha convertit en la Sodoma i Gomorra d'uns quants espavilats que ara m'espero fugin en estampida.